Resultats de la cerca

Es fundà el 1946, tot i que fins el 1948 no es constituí de manera oficial Durant molts anys alternà la primera amb la segona territorial fins que a la dècada de 1980 assolí per primer cop la categoria preferent En l’edició 1998-99 ascendí a primera catalana, on romangué tres temporades Durant la temporada 2001-02 pujà a tercera divisió, categoria que ha jugat nou temporades, inclosa la 2013-14 S’entrena al camp municipal dels Canyars Té un gran nombre d’equips de categories inferiors

Fou, juntament amb Pere Moliner i Alfonso Genchi, un dels impulsors del primer club de futbol americà de l’Estat espanyol, el Badalona Dracs, constituït el 1987 L’any següent fou escollit primer president de la Federació Catalana de Futbol Americà FCFA La temporada 1988-89 organitzà la primera edició de la Lliga Catalana, que també fou la primera competició de futbol americà de tot l’Estat espanyol Les dues temporades següents aquesta competició es convertí en el Campionat d’Espanya de facto Fou substituït per Francisco Javier Quintana al final del 1991

Començà la seva trajectòria a l’Hospitalet 1982-83 i el Centre d’Esports Sabadell 1983-84 Fou fitxat pel Saragossa i jugà dues temporades 1984-86 a l’Aragó, l’equip filial, tot i que debutà amb el primer equip a la Lliga el 2 març de 1986 La temporada 1986-87 jugà cedit al Sabadell, com a defensa lateral esquerre i migcampista, en 26 partits a primera divisió, i a la següent retornà al club aragonès Posteriorment, jugà amb l’Atlético Madrileño 1988-90 i el Palamós 1990-92

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, de la Salle Bonanova i de la Sala d’Armes Montjuïc, fou campió de Catalunya 1973 en la modalitat de sabre Com a tirador es retirà l’any 1984, tot i que el 1989 tornà a tirar en alguna prova Com a directiu, formà part de la junta de la Federació Catalana d’Esgrima i fou vocal de la Reial Federació Espanyola d’Esgrima També fou el primer president de la Sala d’Armes Montjuïc 1977-80

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Groupe Pyrénéiste de Haute Montagne i el Groupe de Haute Montagne Presidí el Centre Acadèmic d’Escalada 1982-83 i fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1997-2000 Escalà la cara sud del Chacraraju 6112 m, als Andes peruans tot sol Rebé el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada per l’obertura d’una via a la paret nord del Thamserku 6623 m, a l’Himàlaia el 1999 Realitzà el documental Hielo Vertical

S’inicià amb l’Estic Vic 1992, jugà al CP Masies de Voltregà i la temporada 1998-99, després de pujar a primera catalana, tot l’equip passà en bloc al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà cinc Lligues Catalanes, quatre Campionats d’Espanya, tres Copes de la Reina, dues Copes Catalanes, una Lliga estatal i una Copa d’Europa Entremig també jugà una temporada al CP Vic i fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampiona d’Europa 1999

S’inicià a la dècada del 1970 Treballà en l’edició impresa a Mundo Deportivo , des de redactor fins a responsable màxim de la secció de bàsquet, fins el 2001, quan passà a treballar de responsable de la seva edició digital Ha cobert tot tipus d’esdeveniments, des de l’NBA fins a Campionats del Món i d’Europa, Jocs Olímpics i finals de diferents competicions europees de clubs També ha participat en l’edició de revistes especialitzades com Nuevo Basket El 2009 fou nomenat històric del bàsquet català

Es formà a la Unió Esportiva Santboiana on es guanyà el sobrenom de Garri savi Jugà a l’equip de Sant Boi sorgit tot just després de la fundació i durant les dècades de 1920, 1930 i 1940 fou un dels jugadors catalans més destacats La seva posició era la de centre i mig d’obertura Guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933 i quatre cops la de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1955 Fou cinc cops internacional amb la selecció espanyola Jugà molts anys al costat del seu germà Joan, conegut com Garri boig

S’inicià el 1989 a la Penya Ciclista Baix Ebre Posteriorment passà per la Unió Ciclista La Sènia i la UC Barri Fortuny En categoria sub-23, fitxà per l’equip Viveros Alcanar, tot i que una lesió el mantingué un any sense competir Fou campió d’Espanya de persecució per equips 2003, 2004, 2005 i subcampió estatal de puntuació En l’àmbit català fou múltiples vegades campió de contrarellotge, persecució, persecució per equips i americana Guanyà la classificació general final de les Grans Clàssiques 2006 lluint els colors del FC Barcelona

Jugà al Club Joventut Handbol Mataró durant dotze anys Fou entrenador ajudant de Ferran Raga al Club Balonmano Granollers a l’inici de la dècada dels vuitanta El 1985 aconseguí el títol estatal juvenil amb l’equip vallesà Debutà com a primer entrenador en la categoria sènior al Club Handbol Palautordera 1988-89 i tot seguit passà al Granollers 1989-93, on retornà en una segona etapa entre el febrer del 1998 i el novembre del 1999 Ha dirigit el Palautordera durant sis temporades en dues etapes, i el Joventut Mataró en diverses etapes