Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
riera de Vallvidrera
El pantà de Vallvidrera, a la capçalera de la riera homònima, dins el terme municipal de Barcelona
Xavi (CC BY 2.0)
Riera
Curs fluvial de les comarques del Baix Llobregat, el Barcelonès i el Vallès Occidental.
cingles de Vallcebre
Aspecte dels cingles de Vallcebre
© CIC-Moià
Cingle dels municipis de Cercs, Fígols, Guardiola de Berguedà i Vallcebre (Berguedà).
tossal de Torogó
Vista del tossal de Torogó
© CIC-Moià
agulla de pit
agulla de pit
© Fototeca.cat
Agulla en forma de barreta acabada en punta, unida per un extrem a una peça decorativa tal com un joiell, i fixable per l’altre a un tancador, també unit a la peça.
riera de Salenys
La riera de Salenys, a Romanyà de la Selva
Sílvia Martín (CC BY 2.0)
cometa de Montoliu
Circ de Montoliu, a la Vall d’Aràn
© Fototeca.cat
Vall del municipi de Salardú (Vall d’Aran), tributària de l’Unhòla per l’esquerra, la qual es forma al vessant meridional del port d’Urets (2 512 m alt.), obert entre el tuc de Mauberme i el tuc d’Er Òme
(2 703 m alt.), a la línia de crestes que separa la conca de la Garona de les de Coserans i de l Noguera Pallaresa.
A la capçalera, a 2 360 m d’altitud, hi ha l' estany de Montoliu
conca de Meià
La conca del Meià s’obre extensa entre el Montsec de Rúbies i la serra de Sant Mamet
© Fototeca.cat
Vall monoclina que ocupa el centre de l’alta Noguera, entre la vall d’Àger, a l’W, i la Baronia de Rialb, al NE.
Coincideix aproximadament amb el territori de l’antic priorat de Santa Maria de Meià , entre el congost dels Terradets, a la Noguera Pallaresa, i el curs E-W del Segre, entre el torrent de Vall-llebrera i el congost d’Alòs L’anticlinori del Montsec de Rúbies la separa de la conca de Tremp És una vall de margues i gresos eocènics que segueix l’estructura prepirinenca i que desguassa, principalment, vers el Segre, per mitjà del riu Boix Fou coneguda per l’explotació de calcàries…
lli de prat
Lli de prat
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal o perenne, de la família de les linàcies, de 6 a 60 cm d’alçada, de fulles linears, de flors blaves i de fruits en càpsula.
Es fa en prats i pedregars
carolina de jardí
Carolina de jardí
Julien Renoult (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Arbust de la família de les fabàcies originari de l’est de la regió mediterrània, molt utilitzat en jardineria per la seva espectacular i flairosa floració a la fi de l’hivern i el començament de la primavera, amb flors grogues disposades en inflorescències en forma de corona i fulles compostes d’un color verd blavós.
És una espècie molt rústica es reprodueix fàcilment de llavor i té un creixement molt ràpid, ja que floreix i fructifica el mateix any que germina
bavosa de llongada
Bavosa de llongada
Roberto Pillon (cc-by-3.0)
Ictiologia
Bavosa de color marró amb taques blanques i franges verticals.
No fa més de 8 cm de llargada