Resultats de la cerca

El seu fill Šĕlomó Senior adoptà el nom de Juan Pérez Coronel mort el 1505, i el seu gendre, arrendador major dels imposts de Castella des del 1487, Rabí Meir Melamed mort el 1494, continuà ocupant diversos càrrecs importants en la corona castellana amb el nom de Fernán Núñez Coronel Del mateix llinatge fou el teòleg i catedràtic de Salamanca Paulo Coronel s egòvia 1480 — 1534, un dels collaboradors de la Bíblia Poliglota Complutense

A la seva mort el ducat passà al seu oncle François de Luxemburg mort el 1613 La seva neta, Margarida de Luxemburg morta el 1680, vengué Brienne al seu parent Antoine de Loménie, els descendents del qual adoptaren com a cognom el de Loménie Brienne El comtat de Brienne havia passat als Luxemburg pel matrimoni de Marguerite d’Enghien, filla i hereva de Louis d’Enghien, amb Jean de Luxemburg mort el 1397

El seu mecanisme d’acció és interferir la divisió cellular És autoritzat sobre monocotiledònies anuals en conreus farratgers i industrials i sobre algunes plantes d’horta en la presembra Catalogat com a nociu per a l’home, el seu termini de seguretat no és establert Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació líquid emulsionable o granulat i l’empresa que la comercialitza

El seu mecanisme d’acció és interferir la fotosíntesi És autoritzat sobre monocotiledònies anuals i dicotiledònies en conreus de blat de moro, gira-sol i algunes plantes hortícoles en preemergència Catalogat com de baixa perillositat per a l’home, el seu termini de seguretat no és establert Hom troba aquesta matèria activa al mercat de productes fitosanitaris sota diferents noms, segons la riquesa, la formulació pols mullable i l’empresa que la comercialitza

Cursà estudis de filologia i belles arts Dedicat professionalment a la pintura, el 1982 guanyà el premi Documenta de literatura amb l’obra Somni , i el 2006 el Sant Jordi amb Sayonara Barcelona , novella en la qual el protagonista narra el seu desengany amb la ciutat postolímpica quan retorna al seu país després d’una llarga absència Posteriorment ha publicat el Diari del pintor JP i la novella l' Amor a Venècia 2008

Destacats posseïdors del comtat foren John Stuart of Darnley mort el 1495 i Jaume VI d’Escòcia futur Jaume I d’Anglaterra, que el 1572 el cedí al seu oncle Charles Stuart mort el 1576, cosí germà del primer duc de Lennox El ducat passà, a la mort 1672 de Charles Stuart, al rei Carles II, que el donà al seu fill illegítim Charles Lennox mort el 1723, en els descendents del qual continua

El 1478, associat amb l’impressor alemany Lambert Palmart, edità la versió catalana de la Bíblia de Bonifaci Ferrer, edició que fou feta cremar posteriorment Condemnat a mort, hagué de fugir de València el 1483 era establert a Múrcia i gestionava l’indult per retornar a València Hi imprimí 1484, sense indicar el seu nom, diversos tractats del bisbe Jaume Pérez entre els quals un Tractatus contra judaeos , que governava aleshores la seu de València

Fill d’Azzo V, el 1194 succeí el seu avi Obizzo I com a cap dels güelfs de la Marca Trevigana Inicià l’esplendor del seu llinatge i fou elegit podestà de Ferrara, Verona, Pàdua i Màntua El 1208 els ferraresos li concediren la senyoria perpètua, contestada pels Torelli, sobre la ciutat, i el mateix any el papa Innocenci III l’investí de la Marca d’Ancona, que li confirmà Otó IV

De jove viatjà per tot Europa, i en recollí les impressions a Lettere familiari ai suoi tre fratelli 1762-63 Installat a Venècia, publicà, amb el pseudònim d' Aristarco Scannabue, la revista “La Frusta Letteraria” 1763-65, però, prohibida pel seu to polèmic, la continuà a Ancona 1765 Decebut del seu país, tornà definitivament a Anglaterra 1766 La seva obra més important és, potser, Discours sur Shakespeare et sur monsieur de Voltaire 1777

És centrat pel Pantocràtor dins l’ametlla mística, flanquejada pels símbols dels quatre evangelistes tres llenques també brodades —amb una figura a cadascuna— pengen del cos principal Procedeix de la Seu d’Urgell i es conserva al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona La seva finalitat no és coneguda, bé que hom creu que era un estendard guerrer És una de les peces més importants del seu gènere entre les conservades