Resultats de la cerca

Deixeble del pianista Alexandre Josep Ribó, del 1920 al 1926 fou director de l’Orfeó de Sants Aquest darrer any fundà l’Orfeó Canigó de Perpinyà i es feu càrrec de l’Orfeó Atlàntida de Barcelona, que dirigí fins el 1930 També fundà l’Orfeó Montsià d’Ulldecona 1930, al capdavant del qual romangué fins el 1936 Després de la Guerra Civil Espanyola, reprengué la direcció de l’Orfeó Atlàntida fins el 1955, any en què refeu l’Orfeó Canigó de l’Hospitalet de Llobregat Dirigí aquesta formació fins a la seva jubilació 1974 En el seu catàleg abunden les obres corals i les sardanes

Feu els estudis musicals a Barcelona El 1890 anà a l’Uruguai, on fou mestre de capella i organista a l’església del Carmen de Salto Oriental Allà fundà una orquestra i l’Orfeó Salteño De nou a Sabadell, dirigí diverses formacions corals, com La Industrial, el Centre Català, el Centre Sabadellenc i l’Acadèmia Catòlica El 1904 fundà l’Orfeó de Sabadell, amb el qual feu un gran nombre de concerts Dirigí l’Associació de Música de Sabadell El 1920 rebé un concert popular d’homenatge que dirigí Lluís Millet Després de la Guerra Civil Espanyola reprengué l’activitat de l’Orfeó de…

Estudià viola i el 1910 dirigí, a disset anys, l’Orquestra de Hastings Posteriorment marxà a Londres, on estudià violí i composició al Royal College Entre els anys 1925 i 1936 tocà la viola a l’Orquestra Simfònica de Londres i a la del Covent Garden Més tard estigué al davant de diverses companyies d’òpera i fundà la London Mozart Orchestra Dirigí com a convidat l’Orquestra Simfònica de Londres fins l’any 1939, que s’establí a Califòrnia Orientat cap a la música cinematogràfica, tornà a Anglaterra després de la Segona Guerra Mundial per enregistrar nombroses partitures al…

Fou escolà de Montserrat en el període anterior a la guerra del Francès Quan canvià la veu, abandonà el monestir i oposità a la plaça d’organista de Sant Joan de les Abadesses El 1824 guanyà per oposició la plaça d’organista a Santa Maria del Mar, en competència amb B Saldoni, i hi romangué fins a la seva mort En algunes fonts hom el cita com a mestre de capella, possiblement per error Com a Lluís Vall-Llosera és documentat un organista que oposità a Girona i que el 1804 treballava com a tal al monestir de Sant Cugat Per les dates, segurament es tracta de la mateixa persona

Fou la primera que s’ocupà del cinema no professional arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, però també tractà el cinema professional més rellevant amb assaigs d’alt interès Amb un elegant disseny gràfic, fou coordinada pels pioners Delmir de Caralt, Josep M Galceran i Domènec Giménez Hi collaboraren, entre altres professionals, Josep Palau, Isidre Socias, Francesc Blasi, Joan Prats, Josep M Aymerich, Guillem Díaz-Plaja, Joan Sàbat, Eusebi Ferré, Alfons Lagoma, Jeroni de Moragues, Ignasi Salvans, Manuel Amat, Salvador Mestres i Francesc Xavier Gibert En sortiren 11 números fins que emmudí…

S’inicià com a porter el 1932 en el tercer equip del Luna i després passà a l’Skating Club Catalunya, mentre compaginava l’hoquei amb el futbol Posteriorment, jugà a l’equip Piscines i Esports, passada la Guerra Civil s’incorporà a la Unió, a continuació al Pàtria, del qual fou president, i també arribà a jugar al segon equip del FC Barcelona Entre el 1941 i el 1948 compaginà la tasca de jugador amb la d’àrbitre Després passà als despatxos i durant els anys cinquanta presidí el comitè d’àrbitres de la Federació Catalana de Patinatge, de la qual fou vicepresident en la dècada de…

En acabar la Guerra Civil Espanyola fundà l’Agrupació Excursionista la Garriga, de la qual fou el tresorer L’any 1976 fundà el Centre Excursionista Garriguenc i en fou el primer president 1976-84 Fou un dels primers a portar la Flama del Canigó des de Setcases a la pica d’Estats i a Sant Martí Participà en la collocació de la Moreneta al cim del Cavall Bernat Collaborà durant més de quaranta anys en els Aplecs del Matagalls Fou secretari de l’Associació d’Amics de Tagamanent, amb la qual collaborà des del 1986 L’any 1993 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Secretari de destacades personalitats, estigué al servei de Ladislau IV de Polònia En la seva època fou considerat un gran poeta, però, en realitat, la seva importància rau en la seva doctrina poètica En l’obra Buch von der Deutschen Poeterey ‘Llibre de la poesia alemanya’, 1624 formulà amb precisió lleis mètriques, introduí l’alexandrí en la poesia alemanya i fixà una sèrie d’enunciats teòrics, completats amb els exemples de Deutsche Poemata ‘Poesies alemanyes’, 1624 També escriví Aristarchus 1617, en defensa de la puresa del llenguatge, Zlatna 1623 i Trostgedicht in Widerwärtigkeit des…

Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del…

El 1894 fundà la Women's Franchise League, amb la qual aconseguí que les dones casades poguessin votar a les eleccions locals, bé que no al parlament Més tard, el 1903, fundà la Women's Social and Political Union WSPU, i el 1905 abandonà el partit liberal Empresonada tres vegades 1908-09 per la seva militància, durant la Primera Guerra Mundial difongué el sufragisme als EUA, Rússia, el Canadà i Austràlia Elegida 1926 diputada conservadora a la Cambra dels Comuns, la seva salut li impedí de prendre possessió del càrrec Poques setmanes després de la seva mort, fou…