Resultats de la cerca

El nom deriva de la revista “Phosphoros” 1810-14, entorn de la qual s’agrupaven poetes com Atterbom, Palmblad i altres Bàsicament romàntica, l’escola admetia també tendències neoclàssiques i era influïda tant per Schelling com per Goethe i per Schiller

Residí al Brasil del 1911 al 1928 Actuà a Barcelona i a París Es féu cèlebre, de gran, a la Bodega Bohèmia de Barcelona, amb el nom d' Oh Gran Gilbert Intervingué en el film Juguetes rotos 1966, de Manuel Summers

Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana

Estudiós del sistema nerviós, investigà la fisiologia dels sentits, interpretà correctament el mecanisme de l’acte reflex, amb la seva relació amb la medulla, i descriví per primera vegada el reflex pupillar davant la llum, que avui porta el seu nom

Estudià particularment l’anatomia de les glàndules, i fou el primer a descriure el canal o conducte submaxillar que avui porta el seu nom Pensava, com Malpighi, que el cervell era també una glàndula, capaç de secretar els anomenats esperits vitals

Adoptà el nom artístic de Grock, i es féu conèixer pel seu virtuosisme musical i la seva habilitat acrobàtica Formà parella amb Marius Galante i Antonet, i sobretot amb Max Van Emden, amb el qual fou famós arreu del món

Les feses branquials són amples i proveïdes de làmines que funcionen com a filtre per a retenir el plàncton del qual s’alimenten Són els únics raïformes de costums pelàgics i planctòfags Són coneguts correntment amb el nom de mantes

Creador de la sonda de goma que porta el seu nom, ideà un procediment d’extirpació dels tumors faringis Autor d' Éléments de Pathologie chirurgicale 1844-59, es distingí en l’assistència dels ferits durant les campanyes de Napoleó III

El seu contacte amb la natura i els costums del seu país es reflecteix en la seva producció Moeti oa Bochabela ‘Viatger de l’est’, 1906, Pitsèng 1910 i Chaka 1925, novella històrica sobre el capitost zulú d’aquest nom

Aconseguí l’autonomia el 1955 i el 1963 entrà a formar part de la Federació d’Aràbia del Sud Aquesta, juntament amb el protectorat d’Aden, assolí el 1967 la independència amb el nom de República del Iemen del Sud