Resultats de la cerca

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Heilbronn, on en 1941-42 dirigí l’orquestra del teatre El 1946 es posà al capdavant de la Filharmònica de Friburg i del 1954 al 1957 es feu càrrec de la direcció musical de l’Òpera de Düsseldorf Posteriorment es traslladà a Colònia Ocupà també càrrecs de direcció musical de les òperes de Sarrebrück 1964 i Wiesbaden 1974-88 Nomenat director de la Reial Òpera d’Estocolm el 1990, el 2001 hi dirigí Les noces de Fígaro i Electra

Fou refet el 1829 Esdevingué centre de les representacions operístiques de Menorca, principalment d’òpera italiana, amb temporades regulars 1817-1935, esporàdiques 1936-54 i, des del 1972, organitzades pel grup Amics de l’Òpera, breus temporades regulars També s’hi han fet representacions teatrals, sarsueles, concerts i cinema La sala és espaiosa, amb una platea de gran capacitat i quatre pisos de llotges i seients L’escenari, gran i ben dotat, conserva en perfecte estat els telons confeccionats per a la visita d’Isabel II a Maó, el 1860

Assistent de Mahler a Hamburg, dirigí després orquestres a Breslau, Riga i Berlín, fins que fou cridat a l’òpera de la cort de Viena 1901-12 Director de l’orquestra de Munic 1913-22, de l’òpera de Berlín 1925 i del Gewandhaus de Leipzig 1929, el 1941 succeí el seu amic Toscanini en l’orquestra simfònica de Nova York Publicà Mahler 1936, Theme and Variations 1944 i Von der Mozarts Zauberflöte ‘Sobre la Flauta Màgica de Mozart’, 1955 Fou considerat un dels millors especialistes en música de Mozart del seu temps

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

Estudià als EUA amb Ernst Bloch i a París amb Ernesto Halffter A 14 anys debutà a San Francisco com a director d’orquestra Estrenà una simfonia amb piano concertant al Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània, a Barcelona 1936 Escriví l’òpera Paul Gauguin per estrenar-la a Barcelona però, a causa de la guerra civil de 1936-39, l’estrena no tingué lloc, i l’òpera restà inèdita fins el 1948 El seu concert per a violí i orquestra 1943 ha estat enregistrat en disc El 1948 tornà a les Filipines

Vida Entre el 1608 i el 1614, a Nàpols, fou deixeble de Giovanni de Macque, amb el qual estudià orgue, llaüt, cant i composició Després de passar catorze anys al servei de la cort napolitana es traslladà a Roma, on treballà per a la família Borghese El 1633 fou nomenat organista de San Luigi dei Francesi, càrrec que ostentà fins la seva mort El 1641 abandonà la casa Borghese per entrar al servei del cardenal Antonio Barberini, famós mecenes de les arts i la música que protegia els compositors més eminents de Roma Fou ell qui li encarregà la seva primera òpera, Il palazzo…

El seu nom veritable era Manuel Rodríguez Aguilar, que canvià pel de Manuel García Aquest canvi fou motivat, segons algunes hipòtesis, pel trencament de relacions amb la seva família Després d’uns quants anys d’estudis musicals a Sevilla, el 1797 es casà a Cadis amb Manuela Morales, actriu i filla d’actors Amb ella es traslladà a Madrid i tots dos entraren en la companyia de Francisco Ramos Aviat, però, passaren a treballar al Teatro de Los Caños del Peral i fou allí on el 1799 García tingué el seu primer paper important, en Nina de G Paisiello, i on, el 1801, cantà en l’estrena a la…

Estudià cant i musicologia a la Universitat de Yale i aviat es destacà com a soprano de coloratura , gràcies a la qual cosa va poder debutar com a Reina de la Nit en La flauta màgica al New York City Opera 1978 i es convertí en una de les figures d’aquesta companyia Posteriorment s’especialitzà en els papers d’òperes italianes de la seva tessitura, i inicià una carrera ascendent a Europa El 1982 debutà a l’Òpera de Roma amb Semiramide i poc després a Niça amb I puritani L’any 1985 ho feu a la Scala de Milà amb un gran èxit amb  Sonnambula belliniana Poc després es presentà al …

Estudià cant als conservatoris de Lucerna i Zuric El 1956 debutà com a segon nen La flauta màgica  a la ciutat natal i al cap de tres anys fou contractada com a membre de l’Òpera de Colònia El 1963 passà a l’Òpera de Berlín Actuà als festivals de Salzburg i Glyndebourne, a més de fer-ho a les òperes de Viena, Munic i Hamburg i a molts teatres europeus Especialitzada en els papers mozartians, els anys setanta interpretà les òperes de joventut de WA Mozart, sota la direcció de L Hager, a les Setmanes Mozart de Salzburg, que posteriorment foren editades en disc El 1970 debutà com a…

Descobert el 1990 pel baríton Arturo Nieto, es formà al Conservatorio Nacional, i posteriorment amplià estudis a l’Òpera de San Francisco sota la direcció de Joan Sutherland 1998 i a l’Òpera de Pittsburgh L’any següent tingué lloc el seu debut internacional en el paper de Des Grieux de Manon , de Jules Massenet, actuació que li obrí les portes dels grans teatres d’òpera d’arreu del món Han estat especialment celebrades les interpretacions que ha dut a terme amb la soprano russa Anna Nebretko en el paper de Nemorino a L’elisir d’amore , de Donizetti, a la…