Resultats de la cerca

Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals

Estudià als EUA i posteriorment amplià la seva formació musical a Viena Debutà a Graz el 1954, i un any després fou contractat com a primer baix de l’Òpera de Munic El 1958 es presentà a Bayreuth en el paper de Heinrich Lohengrin A partir d’aleshores fou convidat als principals teatres germànics i també a Amsterdam, Florència, Torí, Buenos Aires i Edimburg Actuà regularment a Bayreuth i combinà el gran repertori amb les composicions de músics del segle XX El 1957 estrenà L’harmonia del món de P Hindemith, i el 1986, Belshazar de David Kirchner

Estudià a Viena amb Gustav Walter i a Frankfurt amb Eduard Bellwidt Després del seu debut el 1897, cantà en molts teatres alemanys -Friburg, Frankfurt, Wiesbaden- especialitzant-se, des de llavors, en papers wagnerians Així, durant la temporada de 1911-12, cantà a Bayreuth Loge i Parsifal i viatjà als EUA, on actuà a Nova York Sigmund, Sigfrid i Lohengrin i a Chicago Sigmund Del 1912 al 1929 fou el principal tenor de l’Òpera d’Hamburg Esdevingué el primer Parsifal londinenc el 1914 Després de retirar-se dels escenaris ensenyà cant a Viena, Munic i Hamburg

Estudià matemàtiques i física a la Universitat Lliure de Brusselles, on es doctorà en matemàtiques el 1946 Treballà a l'Institute for Advanced Study de Princeton Nova Jersey 1949-54 i posteriorment al Brookhaven National Laboratory Fou professor a la Universitat d’Utrecht des del 1954 Del 1960 al 1970 dirigí el CERN, i posteriorment en fou director general 1976-80 Entre el 1971 i el 1974 dirigí la Max Planck Gesellschaft de Munic Estudià aspectes de la termodinàmica estadística i la teoria quàntica de camps  És autor de Problems in Quantum Theory of Many Particle Systems 1961

Estudià a Munic amb JGR Rheinberger i Max Schillings Dirigí, entre altres, les orquestres de Lübeck 1905-15, de l’òpera de Mannheim 1915-20, de la Gewandhaus de Leipzig 1922-28 i, especialment, la Filharmònica de Berlín 1928-54 Actuà sovint als festivals de Bayreuth i Salzburg Malvist pel que fou considerada una actitud equívoca envers els nazis, reprengué el 1947 les seves actuacions i enregistrà discs i realitzà òperes filmades El seu repertori fou, preferentment, Wagner, Beethoven i Brahms Com a autor, deixà tres simfonies, un concert simfònic per a piano i orquestra 1937, un…

Diputat conservador 1918, collaborà amb Stanley Baldwin en la reunificació del partit 1924 Ministre de finances 1931, desenvolupà una política social avançada i participà en els acords d’Ottawa El 1937 fou elegit primer ministre A fi de conservar la pau internacional, cedí sovint a les exigències de Hitler i de Mussolini Durant la crisi germanotxeca 1938 signà l’ acord de Múnic , però l’ocupació de Txecoslovàquia pels alemanys significà el fracàs de la seva política conciliadora Envaïda Polònia 1939, declarà la guerra a l’Eix El maig del 1940 cedí el poder a Winston Churchill

Estudià a Cambridge, es doctorà a Munic i des del 1908 s’estigué a Lahore En Six Lectures on the Reconstruction of Religious Thought in Islam 1934 intentà d’harmonitzar la teologia islàmica amb la ciència i la filosofia occidentals Collaborador de la Lliga Musulmana, declarà la necessitat de crear un estat musulmà independent al NW de l’Índia Assistí a la reunió de Londres per a dotar l’Índia de constitució 1932 i al Congrés Islàmic de Jerusalem del 1933 És autor de poesies en persa Asrār-i Khūdī ‘Secrets del jo’, 1915 i Ghāvīdnāma 1932

Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat

Estudià a les universitats de Munic, Berlín i Leipzig Interessat en la construcció d’aeronaus, entrà a formar part de l’empresa del comte Zeppelin Durant la Primera Guerra Mundial s’ocupà de l’ensinistrament de pilots i dirigí la construcció de 88 zepelins per a les forces aèries d’Alemanya El 1918, en morir Zeppelin, assumí la direcció de la seva fàbrica El 1924 travessà l’Atlàntic comandant el dirigible “ZR-3” El 1929 féu la volta al món amb el “Graf Zeppelin”, i el 1931 sobrevolà l’Àrtic en un vol d’exploració polar

Es proclamà campió d’Espanya 1975 i de la Copa d’Espanya 1973, 1988, i baté diversos rècords estatals Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980 i Los Angeles 1984, i participà en nombroses tirades internacionals Amb la selecció estatal guanyà les medalles de plata 1977, 1981 i bronze 1975, 1978 per equips en el Campionat del Món de fossa olímpica També guanyà tres Campionats d’Europa per equips Com a individual, fou campió d’Europa 1984 amb una tirada de 199/200, i quart classificat en el Campionat del Món 1975 Fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic