Resultats de la cerca
Es mostren 2016 resultats
Margarida II de Dinamarca
Història
Reina de Dinamarca (1972-2024).
Successora del seu pare, Frederic IX , havia estat declarada hereva el 1953, quan fou abolida la llei sàlica Es casà el 1967, amb l’aristòcrata francès Henri de Laborde de Montpezat Talença, Gascunya 1934 – Fredensborg, Hovedstaden, 2018 de qui ha tingut dos fills, Frederic —príncep hereu— i Joaquim El 31 de desembre de 2023 anuncià la seva renúncia al tron, i fou succeïda pel seu primogènit, Frederic X , el 14 de gener de 2024
Llywelyn ap Gruffydd
Història
Comte de Gal·les.
Net de Llywelyn ap Iorweth 1173-1240, obligà Enric III d’Anglaterra a reconèixer-lo príncep de Galles i sobirà de tots els caps gallesos Des del 1276 entrà en guerra constant amb Eduard I d’Anglaterra Vençut el 1277, el 1282 es tornà a revoltar amb altres caps gallesos, però morí en la revolta, que fracassà i posà fi a la independència gallesa El seu cap fou exhibit al pont de Londres
François-Henri de Montmorency-Bouteville
Història
Militar
Mariscal de França.
Duc de Luxemburg A les ordres del Gran Condé participà en les guerres de Catalunya 1647 i la Fronda fins el 1659, passà al servei de Felip IV de Castella i després del tractat dels Pirineus 1659 tornà al servei de França Prengué part en la guerra de Devolució 1667-68 i dirigí la campanya dels Països Baixos 1672, des d’on hagué de retirar-se davant la inundació ordenada pel príncep d’Orange
El Cortesà
Obra (1528) de Baldassarre Castiglione.
Té forma de diàleg entre cavallers i dames de la cort d’Urbino i s’esdevé el 1507 Els dos primers llibres tracten de les qualitats del perfecte cortesà, el tercer, de les dames de la cort, i el quart, de l’ofici del cortesà prop del príncep Fou traduït al castellà per Joan Boscà 1534 L’obra de Lluís de Milà El Cortesano 1561, que conté parts catalanes, segueix l’obra italiana
tao
Taoisme
Mot xinès que, en la literatura ètica, política i cosmològica, pren diversos significats, com ‘‘llei’’, norma moral o recta conducta.
En sentit originari vol dir “camí” i, usat com a verb, “conduir” i “dir” En el confucianisme, el tao del cel és la llei divina, i el tao del príncep és el guiatge del poble vers el tao del cel Clàssic de la història en el Clàssic dels canvis és l’ordre còsmic del yin-yang En el taoisme és l’inefable principi del tot en aquest cas hom l’escriu en majúscula
Mancini
Família italiana, de la qual es destaquen Francesco Maria Mancini
(mort el 1672), cardenal, i la seva neboda Maria Mancini
(? 1639 — Pisa? 1715?).
Intentà de casar-se amb Lluís XIV de França, però hi hagué de renunciar 1659, i el 1661 es casà amb el virrei d’Aragó i de Nàpols, Lorenzo Onofrio Colonna Olimpia Mancicni Roma 1639 — Brusselles 1708, casada amb el príncep Eugenio de Carignano, tingué un càrrec a la cort francesa i fou una de les favorites de Lluís XIV, peró hagué de fugir del país 1680 a causa d’una calúmnia
Valentín Carderera Solano
Pintura
Arqueologia
Literatura
Pintor, arqueòleg i escriptor.
Deixeble de Maella i de José de Madrazo Visqué a Itàlia 1822-31, on obtingué anomenada com a retratista La seva obra segueix un neoclassicisme de caràcter realista, però amb elements de sensibilitat romàntica El príncep d’Anglona Museo Romántico, Madrid Entre els seus escrits sobresurten Iconografía Española 1855-64, articles sobre Goya i en defensa del Romanticisme Fou membre de l’Academia de San Fernando i de l’Academia de la Historia
Ferran I d’Àustria
Història
Emperador d’Àustria (1835-1848) i rei de Bohèmia i d’Hongria (Ferran IV) (1830-1848).
Fill primogènit de l’emperador Francesc I Poc capacitat per a exercir el govern, deixà aquesta tasca al consell d’estat, format per l’arxiduc Lluís, el comte de Kolowrat-Liebsteinsky i el príncep de Metternich Sorprès per la revolució del 1848, es refugià a Innsbruck tornà a Viena, on visqué els fets d’octubre, i finalment es retirà a Praga, després d’abdicar a favor del seu nebot Francesc Josep I desembre del 1848
Enric Carreras Bossa
Vela
Regatista i dirigent esportiu.
Fou un dels fundadors del Club de Vela de Blanes, però mantingué estrets lligams amb altres clubs i tingué un paper important en la difusió de les classes Snipe i 470 També fou l’introductor de la classe Moth Europe En el camp de la navegació de creuer, fou membre del Comité Interclubs i vicepresident de la Reial Associació Nacional de Creuers Participà en la creació de la Regata Príncep d’Astúries
batalla de Rocroi
Història
Militar
Combat mantingut entre les forces franceses i castellanes davant la ciutat homònima a les Ardenes (19 de maig de 1643), que acabà amb la derrota de les darreres.
Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina