Resultats de la cerca

Passà al seu fill Joan Baptista Satrilla, primer comte de Villasol

Passà als Crespí de Valldaura, comtes de Sumacàrcer

Fill del jutge Hug II i de Benedetta L’infant Alfons i la seva muller negociaren el seu matrimoni amb María Àlvarez de Xèrica i després amb una filla d’Artal de Luna, però de fet es casà vers 1327-28 amb Constança de Saluzzo i de Peralta, a la qual, per raó del dot, hipotecà Molins de Rei Assistí a la coronació d’Alfons III, a Saragossa, on fou armat cavaller 1328 Abans de tornar a Sardenya, prestà homenatge al rei pel jutjat d’Arborea en nom del seu pare El seu germà Marià hagué de fer-ho en nom d’ell a Pere III, en morir Hug Pere s’oposà a un nomenament d’àrbitre en les…

Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella, el seu pare havia estat tutor de Berenguer d’Orriols, senyor d’Albons Bernat Alemany era ja senyor d’Albons el 1356, i és possible que ho hagués obtingut per mitjà de la seva muller Catalana, potser germana de Berenguer i senyora d’Orriols, que hauria aportat Albons per dot Com a successor d’aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d’ Orriols , tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere III feu costat al rei contra els grans senyors i sofrí perjudicis a càrrec…

Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, de qui obtingué 1403 les baronies de Vilamarxant i Castellnou El 1392 passà a Sicília amb el seu pare i el seu germà Guillem Ramon III hi lluità al costat de Martí de Sicília, amb qui féu amistat El 1407, a València, on residia aleshores la cort, desafià el noble francès Taneguy de Chatel Anà a Sardenya el 1409 com a capità en l’expedició que havia de socórrer Martí de Sicília participà en la lluita contra els sards victòria de Sanluri i assalt a Oristà Durant l’interregne 1410-12 s’oposà a la candidatura de Ferran d’…

Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor Mallorca Oriental Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca Davant la resistència, continuà cap a l’interior el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor L…

Lluità al costat del comte Àlvar d’Urgell contra Jaume I de Catalunya-Aragó, signà la concòrdia del comte amb el de Foix 1256 i fou testimoni de les noces de Cecília de Foix amb Àlvar 1259 Fou enviat d’aquest al rei durant les discòrdies amb el vescomte de Cardona Tingué obligada Vilagrassa, per deutes de la cort 1264 És probablement un membre de la seva família el Bernat Ramon de Ribelles que fou castellà de Licata, a Sicília 1295 Jaume II el requerí per tal que deixés el servei del rei Frederic després del tractat d’Anagni Ell s’hi negà i li foren confiscats els béns a Catalunya Frederic el…

Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la…

Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom restituïa les…

Parent de Roderic de Borja, al servei del qual residí a Roma, essent mestre en teologia, Innocenci VIII el nomenà arquebisbe d’Oristany Sardenya el 1492, arxidiòcesi que mai no visità i que renuncià el 1510 a favor del seu nebot Pere Serra i Munyós Fou l’home de confiança de Roderic per a la creació del ducat de Gandia i per al matrimoni del seu fill Joan amb María Enríquez, cosina de Ferran II L’epistolari català de Serra sobre aquests afers té una gran vàlua històrica i filològica El 1500 Alexandre VI el nomenà cardenal prevere, i legat a Perusa, i l’any següent li atorgà l’…