Resultats de la cerca
Es mostren 102511 resultats
vall de Barravés
La vall de Llauset amb el Maladeta
© Fototeca.cat
Vall
Alta conca de la Noguera Ribagorçana, des del Pont de Suert, on s’ajunta amb les valls de Castanesa i de Boí, fins al límit de la Vall d’Aran.
És d’origen glacial, excavada per les glaceres quaternàries en plena zona axial pirinenca, cosa que ha afaiçonat una vall relativament ampla amb el fons terraplenat per les morenes de les glaceres i per dipòsits alluvials aquestes condicions han facilitat l’establiment humà i els conreus Hi ha també restes d’antics llacs damunt l’estret de Forcat Els vessants escarpats de la vall són coberts de bosc pins negres, avets i roures a la part baixa, que forneix fusta a les explotacions mineres de la comarca mines de plom a Cierco Les bones planes alluvials del fons de la vall han estat…
aigüera
Cuina amb aigüera amb verdures en remull
© Fototeca.cat
Pica per a rentar els plats, fregadora.
indi | índia
Dones joves quítxues amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Individu dels diversos pobles de l’Amèrica precolombina i dels grups actuals de llurs descendents no barrejats amb els colonitzadors.
El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west
Torregrossa
El carrer del mig de Torregrossa amb l’església parroquial de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb les Garrigues.
Situació i presentació Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell 1988, pertanyia a la comarca de les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida SW, Artesa de Lleida W i els Alamús NW, i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon N, Fondarella i Mollerussa NE, Miralcamp E i al S amb els termes garriguencs de Juneda i el seu enclavament i Puiggròs Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té un paisatge…
mandonguilla
Plat de mandonguilles amb sípia i guarnició
© MPG
Gastronomia
Bola de carn capolada molt finament i pastada amb pa ratllat, ous batuts i espècies; pilotilla.
De vegades hom hi afegeix més ingredients, com ara ceba picada, farina, etc Hom també pot substituir la carn per peix Les boles acostumen a fer de 3 a 4 cm de diàmetre, i hom se les menja fregides o guisades
futbol sala adaptat
Partit de futbol sala adaptat practicat per persones amb discapacitat visual
Comitè Paralímpic Espanyol
Futbol
Futbol sala practicat per persones amb discapacitat visual o intel·lectual.
Segueix la normativa del futbol sala ordinari regulada per la FIFA, però presenta algunes modificacions segons el tipus de discapacitat La Federació Catalana d’Esports per a Disminuïts Psíquics-ACELL regula les competicions catalanes i organitza anualment els Campionats de Catalunya d’aquesta modalitat practicada per persones amb discapacitat intellectual D’altra banda, la Federació Catalana d’Esports per a Cecs i Deficients Visuals i la Fundació ONCE s’encarreguen de la seva organització i gestió pel que fa al collectiu de discapacitats visuals En aquest cas el terreny de joc…
maçoneria
Tipus principals de maçoneria amb les caracteristiques de lespedres emprades per a la seva constucció
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra feta amb pedres o maons, generalment lligats amb un material de cohesió (calç, ciment, etc).
La maçoneria dita de pedra seca , actualment poc emprada, és constituïda per pedres de dimensions variables collocades formant mur, sense cap material de lligament Sovint hom omplia els buits entre les pedres amb una mescla argilosa, destinada a fer més sòlida la construcció En la maçoneria de morter el material de lligament és el morter de calç o de ciment, i hom empra grans blocs de pedra o de conglomerat de pedres i ciment per a fonaments, pedres de dimensions variables, sovint tallades i escantonades, per a murs, pilars, etc, i maons per a envans, murs, etc En la…
madràs
El madràs és un teixit amb lligat de sarja, que es fabrica amb ordit prim de cotó i una trama més gruixuda
© Fototeca.cat-Corel
Indústria tèxtil
Teixit amb ordit prim o cotó i trama més gruixuda, també de cotó, amb lligat de sarja batàvia o madràs.
És emprat per a roba interior o roba de casa
dessuadora
Dessuadora amb caputxa
Indumentària
Samarreta de cotó, de màniga llarga, que hom utilitza com a part superior del xandall o també com a jersei esportiu.
orellera
Gorres amb orelleres
Indumentària
Cadascuna de les dues peces d’una gorra o d’un casc que cobreixen o defensen les orelles.