Resultats de la cerca
Es mostren 2036 resultats
escarabat de rossinyol
escarabat rossinyol
NobbiP (CC BY-SA 2.5)
Entomologia
Escarabat lucífug de la família dels tenebriònids, que viu a substrats molt diversos.
És corrent als Països Catalans
acròbata
Acròbata
Elias Neideck (CC BY-SA 3.0)
Zoologia
Petit marsupial de la família dels falangèrids que té a cada costat del cos una membrana que uneix els membres anterior i posterior.
Aquesta membrana, desplegada estenent les extremitats, li serveix per a desplaçar-se d’un arbre a un altre planant Es nodreix d’insectes i de nèctar de les flors Viu a Austràlia, i el nom prové de la seva gran agilitat
ull de perdiu
Ull de perdiu
stefan.lefnaer (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles alternes dividides en lacínies, de flors vermelles o rarament groguenques, solitàries, i de fruits en poliaqueni.
Creix en camps de cereals, en una gran part d’Europa
anella
anella
Montserrat Labiaga Ferrer (CC BY 2.0)
Peça circular que, clavada a terra, en una paret, una porta, etc., serveix, mitjançant una corda, una cadena, un ganxo, etc., per a fermar-hi una bèstia, un vaixell a la riba, etc., penjar-hi un objecte, etc.
matagent
Matagent
BioImages (CC BY-NC-SA 3.0)
Micologia
Bolet gros, de la família de les boletàcies, de 6 a 30 cm de diàmetre, de barret hemisfèric o convex, blanquinós i mat, de tubs grocs i posteriorment vermells i de cama curta, inflada i de color vermell i groc.
Es fa en boscs caducifolis i en landes, sobre substrat calcari És tòxic La seva ingestió provoca trastorns gastrointestinals, amb vòmits i diarrees, que es manifesten poc després del seu consum Una característica diferencial respecte dels ceps o surenys comestibles és que, en tallar-lo, la seva carn es torna blava No tots els bolets amb carn que es torna blava en contacte amb l’aire són tòxics Boletus erythropus , el mataparent de cama roja, ben cuit és comestible, però en cas de dubte és millor rebutjar-los
mart
Mart comú
Surreyjohn (cc-by-sa-3.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors, de la família dels mustèlids, que atenyen uns 50 cm de longitud, amb el pelatge burell i una gran taca groga a la gorja.
Són animals nocturns i arborícoles, i s’alimenten de mamífers, ocells, etc La seva pell és molt apreciada en pelleteria això fa que durant anys hagi estat molt caçat, però actualment és protegit, per tal d’evitar-se l’extinció El mart comú Martes martes ateny uns 40-50 cm de longitud, i la cua n'arriba a fer uns 20-27 pesa 1-2,5 kg, i fa 15 cm d’altura a la creu Habita per tot Europa i a una part del sud d’Àsia Als Països Catalans n'hi ha a les zones pirinenques i a les Illes El mart gibelí o gibelí Martes zibellina ateny uns 30-45 cm de longitud, i la cua en fa uns 14-18 És molt caçat,…
lluç
Lluç
Drow male (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de 80 cm de llargada màxima, de forma esvelta, boca molt fesa i dues aletes dorsals, la segona molt llarga, i una d’anal.
El color és gris terrós al dors i argentat als flancs i al ventre Habita a grans profunditats a la Mediterrània, a l’Atlàntic oriental, des de Gibraltar fins a Islàndia i Noruega, i a la Bàltica, i s’alimenta sobretot de llúceres
llíssera
Llísera llobarrera
Adelma Hills (CC BY-NC)
Ictiologia
Gènere de peixos teleostis de l’ordre dels mugiliformes, de la família dels mugílids, d’aspecte de fusell, amb el cap pla i amb dues aletes dorsals molt separades.
La boca és petita, i els llavis, carnosos En general són peixos litorals, que poden entrar dins els corrents d’aigua dolça, i no és gens estrany de trobar-los prop dels llocs de sortida de les aigües residuals A la Mediterrània occidental hom pot trobar-ne sis espècies, bé que els criteris d’especiació no són prou definits La llíssera llobarrera , també anomenada cabeçut o capgròs , Mcephalus d’uns 70 cm, Mauratus , de 45 cm, i Msaliens , de 40 cm, són les més corrents a les costes dels Països Catalans Són comestibles, però poc apreciades
lligabosc
Lligabosc mediterrani
Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Nom aplicat a diverses espècies de plantes del gènere Lonicera, de la família de les caprifoliàcies.
Són lianes de fulles oposades, generalment enteres, i de flors tubulars, blanques, grogues o purpúries, reunides en petits ramells axillars Igual que els xuclamels —les altres espècies del mateix gènere, arbustives i no volubles—, habiten en boscs i bardissars El lligabosc atlàntic Lpericlymenum , caducifoli, mai no té les fulles soldades, i els ramells florals sempre són pedunculats Creix a la muntanya mitjana El lligabosc biflor Lbiflora , perennifoli, té les fulles peciolades, les flors agrupades de dues en dues i els fruits negrosos Es troba al País Valencià i al Baix Ebre El lligabosc…
lletimó
Lletimó
Jrg Hempel (cc-by-sa-2.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rutàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors blanques o rosades, arraïmades, i de fruits capsulars.
Es troba en matolls o boscs clars, a la Garrotxa, la Selva, les muntanyes de Prades, etc, bé que escassament Té propietats emmenagogues i abortives, i també antiespasmòdiques i tòniques estomacals