Resultats de la cerca

S’inicià a l’Atlètic Terrassa de la mà de Josep Planas Posteriorment competí pel FC Barcelona Fou campió d’Espanya dels 20 km marxa en pista cinc anys seguits 1969-73, període durant el qual guanyà dos cops el campionat català en ruta 1972, 1973 i tres el de pista 1971, 1972, 1973 L’any 1974 fou subcampió d’Espanya dels 20 km En l’àmbit internacional, fou subcampió dels 20 km marxa en els Jocs Mediterranis 1971 i participà en dues Copes del Món 1973, 1975

Extrem format al Futbol Club Barcelona, el 1977 pujà al primer equip, amb el qual conquerí tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986, set Lligues 1980, 1982, 1986, 1988-91 i cinc Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, 1990 Fou capità de l’equip les seves últimes temporades i, ja retirat 1991, el club apartà la seva samarreta amb el número 14, que penja del sostre del Palau Blaugrana Amb la selecció espanyola participà en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i jugà 88 partits, en els quals marcà 39 gols

Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana

Debutà al Club Beisbol Viladecans el 1990 Formà part del primer equip durant més de quinze anys i aconseguí nou Lligues 1992, 1997, 2000-06, diverses Copes de la Reina i fou quarta a la Copa d’Europa 2003 L’any 2008 ingressà al nou Club Softbol Viladecans i aconseguí una Lliga 2010 i una Copa de la Reina 2010 Es retirà al final de la temporada, però l’any següent assumí el càrrec d’entrenadora i guanyà novament la Lliga i la Copa de la Reina Fou internacional amb la selecció estatal

Es formà a la Unió Esportiva Sant Andreu, on jugà com a interior esquerre durant quatre temporades 1947-51 S’incorporà al Futbol Club Barcelona al final de la temporada 1950-51, tan sols hi jugà 5 partits oficials, però aconseguí una Lliga 1952 i dues Copes 1951, 1952 Fou traspassat al Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà 15 partits al llarg de tres temporades 1952-55 Després passà al Cadis 1955-56 es retirà durant dos anys, i tornà per jugar al Figueres 1959-60 i al Manresa 1960-61

Membre del Club Atlètic Terrassa, jugà la divisió d'honor espanyola i es proclamà campió de sis lligues 2007, 2009, 2010, 2011, 2012, 2017 i dues copes d'Espanya 2010 i 2015 Ocupa la posició de defensa Internacional amb la selecció espanyola en els campionats d'Europa 2010 i 2015 i del Món 2007 i 2015, fou bronze al campionat del Món d'hoquei sala 2007 i formà part de l'equip espanyol que obtingué diploma olímpic en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro 2016 L'any 2017 deixà l'alta competició

És un edifici singular, de planta quadrada 50 m de costat, bastit damunt una terrassa de 2,5 m d’alçada i amb diferents recintes distribuïts en forma de U entorn d’un pati Ha donat abundosos materials arqueològics, com joies, armes i diferents objectes sumptuaris, incloent-hi un gran nombre de copes de ceràmica àtica del segle V aC Ha estat interpretat com un palau o un palau santuari vinculat a una dinastia local Fou excavat entre el 1978 i el 1986 per Joan Maluquer de Motes

S’inicià al FC Internacional barceloní i la temporada 1913-14 fitxà pel Futbol Club Barcelona Hi romangué quinze temporades, fins la 1927-28 Amb 475 partits, fou el jugador barcelonista amb més partits disputats fins els anys seixanta Jugava de mig ala i marcà 16 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928 i deu Campionats de Catalunya 1916, 1919-22, 1924-28 Fou el primer jugador barcelonista que rebé un homenatge 1917, i quan es retirà li’n feren un altre 1928 Jugà diverses vegades amb la selecció catalana

Jugà en el Club Esportiu Mediterrani 1970-72 i 1988-95, el Club Esportiu Montjuïc 1972-88, el Club Esportiu Poble Nou 1995-97, el Club Esportiu Catalunya 1997-99 i el Club Esportiu Atlètic-Barceloneta 1999-2004 Guanyà sis Lligues 1984, 1985, 1986, 1998, 2001, 2003, quatre Copes del Rei 1993, 2000, 2001, 2004 i dues Supercopes d’Espanya 2002, 2004 Fou tres vegades subcampió de la Recopa d’Europa 1982, 1994, 2001 En el període 1983-2000 fou 438 vegades internacional amb la selecció d’Espanya Disputà cinc Jocs Olímpics 1984, 1988, 1992, 1996, 2000 i es proclamà subcampió a Barcelona…

Especialista en la modalitat olímpica d’eslàlom, s’inicià en el Club Cadí Canoë-Kayak A l’edat de juvenil optà per la canoa doble, compartint embarcació amb José Luis Caro i, posteriorment, amb Jordi Domenjó Amb aquest darrer fou dues vegades campió de Catalunya i guanyador de Copes d’Espanya A més, l’any 2003 es proclamà campió d’Espanya absolut Ha estat també membre de la junta directiva del seu club i ha collaborat en l’organització de competicions internacionals celebrades al Parc del Segre, com el Campionat del Món 2009 o el Campionat d’Europa 2011