Resultats de la cerca
Es mostren 3195 resultats
l’Arboçar
Caseria
Caseria del municipi d’Avinyonet del Penedès (Alt Penedès), situada al fons de l’Arboçar, drenada pel torrent de l’Arboçar, afluent, per l’esquerra, del torrent del Sant Sepulcre, a la conca de la riera de Ribes.
És formada per tres nuclis l’Arboçar de Dalt , a la dreta del torrent, i l’Arboçar de Baix i l' Arboçar de les Roques , a l’esquerra
Serratacó

Aspecte del mas de Serratacó
© CIC-Moià
Masia
Mas del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès).
Situat dalt de la serra, enfront del mas Serracarbassa, és un mas tradicional refet el 1677, els hereus del qual eren els oficials del Sant Ofici del terme
Sant Llorenç del Munt
Vista aèria de l’abadia de Sant Llorenç del Munt
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina situada dalt de la Mola (1.095 m), al cim de la serra de Sant Llorenç del Munt, dins el municipi de Matadepera (Vallès Occidental).
El conjunt monàstic De l’antic monestir tan sols se’n conserva l’església, el campanar i una galilea adossada a la façana sud La resta de les edificacions que el formaven han desaparegut enrunades o transformades i incorporades a l’hostal que hi ha en aquest indret l’element més visible de les estructures antigues és a l’angle sud-oest de l’hostal, on es conserven dues parets molt arruïnades que poden correspondre a panys de mur de monestir Interior de l’abadia benedictina situada dalt de la Mola © CIC - Moià L’església és un edifici d’estil clarament llombard del s XI català Té…
Penó de la Conquesta
Història
Mena d’estendard format per tres teles cosides que portaven pintades les armes catalanes i la data de la conquesta de València per Jaume I (1238) en caràcters aràbics en negre.
Havia onejat dalt la torre d’Ali Bufat després del Temple el dia de la conquesta i fou portat després per Jaume I a Sant Vicent de la Roqueta
Avenoses
Poble
Poble del municipi de Graus (fins el 1964 del de Torroella de Ribagorça), a la zona aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
el nucli antic d' Avenoses de Dalt o Avenosa és situat al cim d’una serra a 1 127 m d’altitud al vessant occidental es troba el nucli d' Avenoses de Baix
clavilla
Tecnologia
Peça cilíndrica o lleugerament cònica, d’acer aliat i de superfície rectificada i polida, que hom utilitza en molts dispositius o muntatges de mecànica fina per tal d’immobilitzar en sentit transversal dues o més peces superposades.
També hi ha clavilles amb el nucli buit i un tall de dalt a baix que fan molla quan hom les introdueix en llur allotjament Rep també el nom de claveta , passador o piu
interruptor

Dos tipus d’interruptor: basculant d’ús domèstic (a dalt), i d’alta tensió en bany d’oli (a baix)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Aparell per a interrompre un circuit elèctric.
Essencialment consta de dos contactes o més que poden connectar-se i desconnectar-se mitjançant un dispositiu mecànic adequat En obrir un interruptor en funcionament es forma una guspira que podria transformar-se en un arc que destruiria els contactes per a evitar-ho cal recórrer a diversos procediments augmentar la distància entre els contactes, fer la interrupció a una gran velocitat o en diversos punts alhora, o bé disposar d’elements auxiliars que facilitin l’extinció de l’arc, en el bufament mitjançant banyes , fent que la guspira tingui lloc dins una xemeneia de tir, o mitjançant un…
Vladimir Bogoevski

Equip de l'Horta-Guinardó Voleibol, temporada 1992-93, entrenat per Vladimir Bogoevski (a dalt, a la dreta)
Arx. J. Danón
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Al final de la dècada dels vuitanta jugà amb el Madrid 1981-83 i amb els Bombers de Barcelona, equip en què feu d’entrenador També fou entrenador de l’Horta-Guinardó Voleibol 1992-94, club que ascendí a primera divisió 1993-94, i del Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1995-2002, equip amb el qual assolí la Lliga Catalana 1995, 1996, el Campionat de Primera Divisió 1995 i l’ascens a la divisió d’honor, i del Son Amar de Palma, Mallorca 2003-05 Com a jugador fou internacional amb la selecció de Iugoslàvia
el Solà de Sant Esteve
Masia
Antiga masia del terme de Santa Maria d’Oló (Bages), de la parròquia de Sant Joan d’Oló, a l’extrem meridional del terme.
Amb ferms arcs gòtics, fou durant segles una quadra amb autonomia civil És coneguda des del 1270 la capella de Sant Esteve fou construïda el 1682, dalt un turonet proper al mas No té culte
Calatorao
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel Jalón.
Agricultura cereals i fruites, amb indústries derivades i ramaderia porcí i oví Havien tingut molta importància les seves pedreres Vora la vila i dalt un cim hi ha les restes medievals del castell de Calatorao
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina