Resultats de la cerca

Guanyà el Campionat d’Espanya 1995 i l’Obert d’Espanya 1994, 1997, 2000 de bicicròs Deixà la competició i exercí de tècnic de la selecció catalana i presidí la comissió de bicicròs de la Federació Catalana de Ciclisme En l’àmbit estatal, fou president de la comissió nacional de bicicròs

S’inicià al Club Ciclista les Borges Blanques el 1980 Com a amateur guanyà les voltes a Àvila, Palència i Sedaví, dues edicions de la Volta al Maestrat i la Pujada a Urraki Fou profe ssional amb l’equip Santa Clara 1995-96 Deixà el ciclisme competitiu l’any 1998

Començà com a pilot de trial en bicicleta amb el Club Devils Mountain El 1999 entrà al Club Ciclista Montcada i passà a la bicicleta tot terreny Fou campió d’Espanya sènior i subcampió en sub-23 Deixà la competició a causa d’un accident Obrí un negoci de bicicletes

Aquesta església és esmentada l’any 1068, any en què Arnau Mir de Tost, en compliment de l’última voluntat de la seva dona Arsenda, deixà a Sant Salvador de Bellmunt un cobertor Tal vegada es tractava de la mateixa església parroquial de Santa Maria i Sant Bartomeu de Bellmunt

Fundada el 1956, fou la primera revista sabadellenca de la postguerra a incloure articles en català Publicà números extraordinaris, com el dedicat a vint-i-cinc poetes catalans joves 1960 Hi collaboraren, entre altres, Sebastià Gasch, Joan Arús, Pere Valls i MCrusafont i Peiró Deixà de publicar-se el 1965

La seva finalitat era l’estudi de la llengua, de la literatura, de la història i de l’arqueologia del Rosselló i dels altres països catalans Hi collaboraren també JCalmette, JCapeille, JFreixe, GMollart Mollat, JSarrete, MPratx, ASalsas, etc Deixà de sortir el 1906 i fou substituïda per La Revue Catalane

De periodicitat trimestral Conté estudis de llengua i literatura espanyoles i portugueses, de la Península i d’Amèrica, recensions, cròniques i bibliografia classificada El 1946, amb el volum VIII, hom deixà de publicar-la amb el nom esmentat i fou continuada amb el nom de Nueva Revista de Filología Hispánica

Era la continuació de Lo Noi de la Mare , i hi collaboraren Andreu Sala, F Pous, A Serra, i Manuel de Lasarte, entre altres Per friccions amb el comte de Xest, capità general de Catalunya, deixà de publicar-se pel juny del mateix any i fou substituït per La Pubilla

Mestre de capella de la catedral de Lleida durant molts anys Deixà obres religioses, entre les quals es destaquen una Missa a quatre veus, amb acompanyament de violí, oboès, corns i baixos, un Magnificat a sis veus i una Missa a vuit veus 1781, i unes Antífones a Sant Pau

El 1808 representà Menorca a la junta suprema de govern de Mallorca Fou membre de l’Academia de Historia 1819 Deixà manuscrites diverses obres sobre la història de Menorca i publicà Cartilla y silabario para la escuela pública 1850, 1855, de la qual hi degué haver una primera edició en català