Resultats de la cerca
Es mostren 8840 resultats
acemeta
Cristianisme
Membre d’una comunitat de monjos bizantins fundada al començament del segle V, a la riba oriental del Bòsfor.
Els acemetes eren anomenats així ‘que no dormen’ perquè la comunitat pregava ininterrompudament durant totes les hores del dia i de la nit, pel fet que la meitat reposava mentre l’altra meitat feia oració
jurament hipocràtic
Medicina
Jurament, recollit en el Corpus Hipocraticum, que es basa en els preceptes d’Hipòcrates o de la seva escola.
Hom creu que, a l’antiguitat clàssica, tots els qui volien exercir la medicina eren obligats a pronunciar-lo Pel seu alt esperit humanista, ha estat adoptat com a guia ètica per la professió mèdica
altures corresponents
Transports
Altures d’igual valor preses d’un mateix astre abans i després d’haver passat aquest pel meridià de l’observador.
Abans de l’aparició dels senyals horaris radiotelegràfics eren emprades pels navegants per a calcular l’estat absolut del cronòmetre Poden ésser usades per a calcular l’hora de pas d’un astre pel meridià
cànon
Literatura
Catàleg o llista de llibres o d’autors literaris, proposats com a model.
Un dels més coneguts és el cànon alexandrí , compilació d’escriptors literaris feta pels gramàtics d’Alexandria al s III aC i en la qual foren inclosos els que eren considerats mestres de cada gènere
concili de Jerusalem
Assemblea apostòlica celebrada a Jerusalem l’any 49 o 50, anomenada també ‘‘concili apostòlic‘ i referida pels Actes dels Apòstols
.
Hi intervingueren Pau i Bernabé, i, a més de repartir les zones d’apostolat per als gentils i els jueus, hom acordà que els cristians procedents del paganisme no eren obligats per la llei mosaica
Reflets du Roussillon
Publicacions periòdiques
Revista apareguda a Perpinyà del 1954 al 1971 sota la direcció de Pau Chichet.
De presentació luxosa i molt illustrada, fou el primer any mensual i després trimestral Els temes eren molt variats història, turisme, lletres, arts, etc Hi collaboraren, entre altres, HChauvet, Marcel Durliat, Iu Hoffmann, Pere Ponsich
La premsa burgesa: el “Diario de Barcelona" i “Las Provincias”
Portada de“Las Provincias” en el seu centenari, amb el retrat dels seus fundadors, València, 1966 BV / MG Els dos diaris més rellevants a les seves regions en el decurs de la segona meitat del segle XIX foren el “Diario de Barcelona” 1792 i “Las Provincias” 1866 Tot i ser diferents en diversos aspectes que n’afectaven el contingut i la presentació, poden ser considerats els títols més representatius de la burgesia catalana i valenciana respectivament El primer va néixer al segle XVIII d’un privilegi reial de Carles IV, i el segon, de la transformació de “La Opinión” 1860 en quedar-se-la el…
L’abat de Montserrat demana públicament perdó pels abusos a menors
Josep Maria Soler, abat de Montserrat, demana públicament perdó pels abusos sexuals comesos per membres de l’orde i denunciats durant les darreres setmanes per persones que en van ser víctimes quan eren menors d’edat
ute
Etnologia
Individu d’un poble amerindi del grup xoixon, de la família lingüística utoasteca, que habitava a l’W de Colorado i a l’E d’Utah.
Eren recollectors i caçadors nòmades, i vivien en petits grups familiars Després de les guerres índies 1864-70, vengueren llurs terres als EUA En resten uns 4 000 a les reserves de Colorado i d’Utah
martell mecànic
Tecnologia
Martinet en el qual a l’energia de caiguda de la massa mòbil s’afegeix la que li transmet una molla o una ballesta, la qual ha estat prèviament deformada per la mateixa massa mòbil en la cursa d’elevació.
Permet d’obtenir de 350 a 450 cops per minut Els malls de les antigues fargues eren martells d’aquest tipus, i la funció de la ballesta d’acumulació d’energia era feta pel tronc vegetal
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina