Resultats de la cerca

Residí a Roma, on treballà en diferents esglésies Passà a Madrid 1752-61, on fou pintor de Ferran VI de Castella i director de l’Academia de San Fernando Decorà la volta de l’escala del palau d’Orient amb l' Allegoria de la monarquia hispànica retent honors a la religió Decorà també la capella del palau El seu estil és delicat i hàbil en el color

Autor de nombroses esglésies i nombrosos convents a Baviera sobresurt especialment la d’Ottobeuren 1737-66, coberta amb cúpules sobre petxines, peça bàsica del rococó germànic Malgrat la riquesa de la decoració en estuc i de la complexitat de les plantes, l’estil de les seves obres palesa més serenitat que el d’altres mestres contemporanis, com Kilian Ignaz Dientzenhofer o Johann Balthasar Newmann

Corregnà amb el seu germà Folc I fins a la mort d’aquest el 1040 Elegit bisbe d’Urgell 1036, consagrà les esglésies d’Urgell i de Cardona 1036 i assistí a la consagració de l’església de Girona 1039 Estigué molt relacionat amb el bisbe de Vic, Oliba Morí peregrinant cap a Terra Santa Fou venerat com a sant a la Seu d’Urgell

El seu culte s’estengué per Europa i arribà a Catalunya, on li foren dedicades esglésies, com la parroquial de Cànoves Vallès Oriental, i capelles, com les de Rubí Vallès Occidental, Besora Ripollès, aquesta darrera preromànica, coneguda també amb el nom de Sant Moí amb què fou conegut el sant Fou també venerat en un pedró de Sant Martí de Puigbò, a Gombrèn Ripollès

Estudià a Leiden, i des del 1924 prengué part activa en els moviments de joventuts protestants, en els quals ocupà diverses vegades càrrecs dirigents Secretari del Consell Ecumènic de les Esglésies 1948-1966, ja hi havia pres part en els treballs preparatoris Membre de la comissió de Fe i Constitució , publicà diverses obres sobre ecumenisme i teologia calvinista i, el 1973, les seves Memòries

Conegut per Vicentó Autor de la Presentació al temple de la catedral de Tarragona , féu diverses obres per a la seu i altres esglésies tarragonines Arquitecte de l’Acadèmia de Sant Carles de València, projectà el Teatre Principal de Tarragona 1820 Diversos dibuixos seus de la guerra del Francès es conserven al Museu Arqueològic de Tarragona, a la fundació del qual ell contribuí decisivament

Després d’haver estudiat arquitectura a l’École des Beaux-Arts de París, el 1935 esdevingué deixeble de R Bissière a l’Académie Ranson Contribuí especialment a introduir l’art abstracte en els cercles eclesiàstics Les seves obres, impregnades d’una atmosfera mística, es caracteritzen per la força del colorit És conegut sobretot pels seus vitralls destinats a esglésies i pels seus tapissos de tema religiós

Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911

Treballà preferentment a Ferrara, on projectà el Palazzo dei Diamanti 1492, la seva obra cabdal, construí les esglésies de Santa Maria in Vado 1494-96 i de San Francesco 1494-1515, i traçà l’eixamplament de la ciutat anomenat addizione erculea 1498, Biblioteca Estense, Mòdena, exemple modèlic d’anàlisi de la realitat urbana, on es conjuminen les exigències del present amb la salvaguarda del passat històric

Format a Sant Carles i amb Antoni Marzo Estudià també a l’Escuela de San Fernando de Madrid 1865-69 Succeí Felip Farinós com a professor d’escultura a Sant Carles 1890, on donà un gran impuls a aquells estudis Especialitzat en talla de fusta, es dedicà a la imatgeria religiosa i al retrat Hi ha obres seves a nombroses esglésies del País Valencià