Resultats de la cerca
Es mostren 3158 resultats
Saba
Cristianisme
Monjo palestí.
Al desert de Judà, organitzà 478 la ‘gran laura’, anomenada avui Mar Saba, que arribà a aplegar vora de cinc mil monjos, i la ‘nova laura’ a Teqoa 508 Defensor de l’ortodòxia, prengué part en la lluita contra l' origenisme i el monofisisme La seva festa se celebra el 5 de desembre
Aberci
Cristianisme
Probable bisbe de Hieràpolis (Frígia Salutaris).
És conegut per una inscripció sepulcral en versos grecs epitafi d’Aberci , conservat als Museus Vaticans, en la qual narra el seu viatge a Roma i expressa, d’una manera simbòlica, la celebració de l’eucaristia a l’Orient i a l’Occident És venerat com a sant Festa 22 d’octubre
Ildefons de Toledo
Cristianisme
Abat d’Agàlia i arquebisbe de Toledo sota Recesvint.
És un dels millors representants de les lletres visigòtiques Escriví De viris illustribus sobre els homes illustres, tots, excepte Gregori el Gran, hispans, i entre els quals parla de Nonnit de Girona, De cognitione baptismi, De progressu spiritualis deserti i De virginitate S Mariae La seva festa se celebra el 23 de gener
Joaquim Travesset Ribera
Escacs
Jugador d’escacs.
Format al Club d’Escacs Sant Andreu, és Mestre Català des del 1990 Fou campió de Catalunya de ràpides de la primera categoria 1984, i campió absolut de ràpides de la XII Festa Catalana d’Escacs 1989 Exercí també de professor i coordinador de l’escola d’escacs del CE Sant Andreu
Associació Cultural lo Llaüt
Esport general
Associació cultural d’Ascó creada el 1998.
Entre les diferents accions que ha dut a terme, el joc tradicional ha estat un dels principals àmbits en la dinamització de les activitats culturals i esportives d’Ascó, com la incorporació dels jocs en les festes majors de la localitat i especialment per la Festa de Sant Antoni, declarada d’interès nacional
Folklore i cultura popular 2010
Folklore
Castells Els Castellers de Vilafranca van ser, per cinquè any consecutiu, la millor colla castellera durant el concurs de Tarragona, poc abans que la UNESCO declarés els castells Patrimoni de la Humanitat © Castellers de Vilafranca Tan sols 5 anys després de considerar la Patum de Berga Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la UNESCO va donar aquest mateix reconeixement internacional a la tradició catalana d’aixecar castells humans, manifestació de la cultura popular nascuda a Valls fa més de 200 anys i que viu la seva època de màxima esplendor Ho avalen una seixantena de colles…
Tuixén
Tuixén
© Fototeca.cat
Poble
Poble i cap del municipi de Josa i Tuixén, Alt Urgell (tuixentins), aturonat en un penyal especialment estratègic, a 1 206 m d’altitud, just a la confluència de les valls dels rius de Josa i de la Mola, a l’interfluvi.
Al punt més alt de la població es dreça l’església parroquial de Sant Esteve, d’origen romànic i modificada Conserva, del primitiu estil, el parament d’alguns murs i una part de la volta de canó Sobre la façana de ponent, ja en època moderna, hi fou bastit un campanar de torre, rectangular A l’interior de l’església es conserva una marededeu policroma que presenta a l’esquena una obertura per a guardar relíquies La imatge respon a la representació de la theotokos és una marededeu en majestat que segueix el model bizantí, és a dir, que es presenta, tant ella com l’Infant, en total frontalitat…
Manresa acull la II Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional
La ciutat de Manresa celebra amb un important èxit de públic la segona edició de la Fira d’Espectacles d’Arrel Tradicional La Fira acull durant el cap de setmana cercaviles, concerts i actuacions de castellers, a més de nombrosos tallers de gegants i capgrossos, colleccionistes d’instruments, luthiers , gastronomia i estris de festa
trabucaire
Folklore
Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.
Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat
rànger
Educació
En l’organització escolta, dit de cadascun dels nois preadolescents (de 12 a 14 anys) que integren la unitat rànger.
L’activitat central dels ràngers és l’operació, la qual respon al centre d’interès dels nois i que comprèn descobertes, esport, tallers, jocs i una festa final anomenada gran boom A cada operació els ràngers es comprometen a progressar en uns punts concrets que anoten en la carta que signen tots els nois
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina