Resultats de la cerca
Es mostren 3261 resultats
Club Patinatge el Masnou
Patinatge
Club de patinatge artístic del Masnou.
Fundat l’any 1983, nasqué com a secció de patinatge del Club Trèvol El 1996 es constituí com a entitat independent Disposa d’equip sènior masculí i femení i equips en categories inferiors Practica les modalitats de figures obligatòries, estil lliure i grups de xou Participa en competicions d’àmbit català, estatal i internacional El 2001 aconseguí el seu primer podi en un Campionat Europeu de grups de xou El 2008 es proclamà campió d’Europa i fou subcampió els anys 2002 i 2010 També aconseguí nombrosos èxits en l’àmbit espanyol i català, així com els equips de categories inferiors
Antonio Granados Campaña
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Competí com a aficionat amb la Societat Esportiva Styl Fou campió d’Espanya de ciclomàster 1985, 1986, 1987 i disputà els Campionats del Món El 1990 fou subcampió d’Espanya de tàndem mixt amb Soledad Ibáñez Parallelament, presidí l’Esport Ciclista Mataró i participà en la fundació del Club Ciclista Iluro 1993, des d’on organitzà curses de cicloesport de la Copa d’Espanya, la Volta al Maresme i diverses edicions dels Campionats de Catalunya de pista en diverses categories A més, creà un equip de formació infantils i juvenils d’on sorgiren figures com José Antonio Gil i Jonathan Garrido
Torreparedones
Poblat ibèric del terme municipal de Castro del Río-Baena (Còrdova).
L’assentament, d’unes 10,5 ha de superfície, és delimitat per una muralla L’element més notable del conjunt és un santuari situat fora de l’assentament, immediatament al S de la muralla, i en el qual s’han reconegut dues fases La primera data del s IV i és mal coneguda a causa de les modificacions realitzades durant la segona fase, al s II aC, en què es construí un edifici monumental, dotat d’una cella precedida per un pati obert S'hi ha trobat un gran nombre d’exvots, quasi sempre figuretes de pedra que representen figures femenines
Toledo Dong Yang
Altres esports de combat
Club de taekwondo de Sabadell.
Fou fundat el 1971 pel mestre Antonio Toledo Munuera S’imposà en la primera edició dels Campionats d’Espanya i de Catalunya 1980 de clubs Repetí el títol estatal en la segona edició i aconseguí set podis consecutius en els campionats catalans per equips 1981-88 Ha forjat nombrosos campions catalans i estatals en totes les categories d’edat i figures internacionals com el campió del món Ireno Fargas 1983 i el subcampió d’Europa Miguel Toledo Aroca 2000 També ha format nombrosos mestres, com el seleccionador català Antonio Toledo Aroca, que substituí el seu pare en la direcció del club
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
Música
Formacions instrumentals i vocals titulars del Liceu barcelonès.
El primer titular de l’orquestra fou Marià Obiols i al llarg de la seva història ha estat dirigida per figures tan cèlebres com Richard Strauss, Igor Stravinsky, Bruno Walter, Arturo Toscanini, Otto Klemperer, Ottorino Respighi i Manuel de Falla En dates més recents també s’han situat al capdavant Riccardo Muti, Gerd Albrecht, Richard Bonynge i Václav Neumann, entre d’altres Han estat els seus titulars Eugenio MMarco, Uwe Mund, Bertrand de Billy i Sebastià Weigle, el qual, en l’última temporada de la seva etapa, el curs 2008-09, compartí responsabilitat amb el seu successor, Michael Boder
festival de Darmstadt
Música
Cursos organitzats a Darmstadt (Alemanya) i concebuts el 1946 per Wolfgang Steinecke com a festival per a donar-hi a conèixer les tendències musicals més modernes.
Els cursos de Darmstadt foren durant més de vint anys un punt de trobada de l’avantguarda europea i de personatges importants que hi impartiren classes, com HScherchen i BMaderna classes de direcció, TWAdorno i HStückenschmidt classes d’estètica o HEimert i WMeyer-Eppler classes d’acústica S'hi programaren concerts amb obres d’autors joves i de compositors reivindicats com a clàssics del s XX entre d’altres Stravinsky, Mahler, Scr'abin, Ravel o Ives Lloc de debat i marc ideal on compartir experiències, de Darmstadt sorgiren figures fonamentals de la nova música, com Stockhausen, Ligeti, Nono…
Theo Jansen
Escultura
Art
Artista i escultor cinètic holandès.
Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars…
Josep Camaron i Bonanat
Dibuix de Josep Camaron i Bonanat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País Valencià, Madrid,…
Francis Bitter
Física
Físic nord-americà.
S'interessà per l’estudi de les propietats magnètiques de la matèria El 1935 dissenyà un electroimant capaç de fornir camps magnètics intensos actualment, camps de ~23 T, anomenat bobina o solenoide de Bitter , format per la intercalació d’un helicoide pla de coure amb un altre fet d’un material aïllant i un altre de ranurat axialment per al refredament del conjunt aquesta configuració ha estat emprada sovint Ideà un mètode figures de Bitter per a palesar els dominis d’un material ferromagnètic domini ferromagnètic , consistent a espargir llimadures de ferro o magnetita damunt d’una…
Josep Dunyach i Sala
Escultura
Escultor, deixeble de l’escola de Llotja i d’Eusebi Arnau.
S'installà a París 1905, on hagué de comercialitzar el seu art Exposà a la Société Nationale des Beaux Arts 1917 i al Salon d’Automne, entitats de les quals esdevindria sociétaire Retornà el 1927 a Barcelona, on l’Exposició Internacional del 1929 li oferí interessants encàrrecs monumentals Reeixí en les figures petites i esdevingué un excellent retratista Josep Ynglada, Josep Pla, Joan Estelrich, Pompeu Fabra, Xavier Nogués, Ricard Canals, Alexandre Plana Formà part de l’associació Les Arts i els Artistes El seu art classicista amb tocs realistes l’inclou de ple en l’etapa tardana de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina