Resultats de la cerca
Es mostren 3142 resultats
Joan Baptista Munyós i Ferrandis
Historiografia
Historiador.
Es doctorà en teologia a València 1765 i fou catedràtic de filosofia des del 1769 seguidor d’Antoni Eiximeno, s’oposà al corrent escolàstic i conreà un humanisme eclèctic Institutiones philosophiae , 1768 De bonis et malis peripateticis , 1769 El 1770 Carles III el nomenà cosmògraf major d’Índies i anà a Madrid Designat cronista d’Indies 1775, el 1779 el rei li encomanà la confecció d’una Historia del Nuevo Mundo En publicà una part, des del 1492 al 1500 1793 la resta romangué inèdita Per a escriure-la reuní una extensa biblioteca sobre aquest tema, la qual després fou comprada per la…
Marcellin Champagnat
Cristianisme
Sacerdot francès fundador de la congregació dels Germans Maristes.
Nascut en una família profundament cristiana, realitzà els seus estudis al seminari de Lió, on concebé la idea de crear una congregació dedicada a l’educació dels joves Fou ordenat sacerdot el 22 de juliol de 1816 i nomenat coadjutor a la parròquia rural de La Valla, Lió, on un any després nasqué la congregació dels Germanets de Maria, o Germans Maristes La companyia cresqué ràpidament i el 1825 fou necessària la construcció de Nostra Senyora de l’Hermitage, on visqué fins a la seva mort Per dur a terme la seva activitat, centrada en la fundació d’escoles i en l’atenció a les…
Babel
Nom bíblic de la ciutat de Babilònia.
Segons el Gènesi, la torre de Babel , que fou construïda pels homes emigrats cap a l’Orient després del diluvi, havia de tocar el cel Déu confongué el parlar d’aquella gent i els dispersà per tota la terra, i així impedí que portessin a terme llur obra Els exegetes creuen veure en el fons d’aquesta tradició popular l’intent de realitzar una gran unitat política La narració fou inspirada per la famosa torre del temple babilònic d’Etemenanki, identificada per Hilprecht en unes excavacions efectuades el 1913 La idea de confusió lingüística fou suggerida potser pel gran nombre de…
Joan Fargas i Heras
Música
Compositor i organista.
Des del 1911 fou mestre de capella de Santa Maria de Mataró, en substitució de Francesc Mas i Oliver Cofundà i dirigí l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró, un cor d’homes i nens, que l’any 1918 començà les actuacions El grup, acompanyat ocasionalment per una petita orquestra de corda i de vent dirigida per Josep Castells, es constituí amb la idea de conrear la polifonia clàssica i d’actuar durant les funcions litúrgiques Fargas compongué una gran quantitat d’obres religioses, moltes de les quals publicades per la Unión Musical Española UME, com ara el càntic a la Mare de Déu A la…
Ciencias y Artes Revista Balear de Literatura
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal bilingüe de Palma (15 de gener de 1872 — 31 de desembre de 1874).
La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…
Vincenzo Scamozzi
El conjunt arquitèctonic de l’església de San Giorgio, a Venècia, iniciat per Andrea Palladio i acabat per Vicenzo Scamozzi
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte italià.
Últim exponent important del corrent manierista, reprengué diferents obres que APalladio havia deixat inacabades a Vicenza Teatro Olimpico i a Venècia església de San Giorgio Maggiore, on també en completà d’altres d’Il Sansovino i participà en la construcció de diversos palaus 1586-1611, Nove Procure 1609, Palazzo Contarini La influència d’aquests arquitectes, unida a l’estudi de l’obra de SSerlio, és palesa en les nombroses edificacions que dugué a terme, com la Villa Pisani, a Lonigo 1578, i la Villa Nani-Mocenigo, a Canda 1580-84 L’any 1600, després de projectar les fortificacions en…
Diego de Saavedra Fajardo
Literatura
Escriptor castellà.
Secretari del cardenal Gaspar de Borja i de Velasco, restà amb ell a Roma i a Nàpols Fou ministre a Baviera, representant en el Congrés de Münster i conseller d’Índies a Madrid Com a historiador publicà la Corona gótica, castellana y austríaca 1648, de la qual només redactà la història dels gots Més importants són les Empresas políticas o Idea de un príncipe político-cristiano representada en cien empresas 1640, obra inclosa en el corrent renaixentista de l’emblemàtica, i que tracta de la formació del príncep cristià, tot rebatent les idees del Príncep de Maquiavel A la República…
Alan Mathison Turing

Alan Turing
Matemàtiques
Matemàtic, filòsof i criptògraf anglès.
Ideà el concepte teòric d’una màquina calculadora universal, que és anomenada màquina de Turing Treballà especialment en el camp de la lògica matemàtica i s’interessà per la intelligència artificial La seva activitat fou fonamental per a desxifrar el codi Enigma alemany, fet que contribuí a posar fi a la Segona Guerra Mundial i a salvar milers de vides El 1952 fou condemnat per pràctiques homosexuals illegals a la Gran Bretanya fins el 1967, i per evitar la presó acceptà ser sotmès a una castració química La condemna l’obligà a abandonar la seva feina al Quarter General de Comunicacions del…
Eratòstenes
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Director de la biblioteca d’Alexandria La part principal de la seva obra són els escrits sobre astronomia, matemàtiques i geografia Mesurà la circumferència terrestre amb un error d’uns 90 km respecte a les estimacions actuals, i també l’obliqüitat de l’eclíptica per mitjà de l’observació de la diferència existent entre les altures del Sol durant els solsticis d’estiu i d’hivern Estudià el problema de la duplicació del cub i inventà un sistema mecànic per tal d’obtenir, donats dos segments, llur mitjana proporcional Ideà l’anomenat garbell d’Eratòstenes , que proporciona el mètode per a…
Enric III
Història
Emperador romanogermànic (1046-56).
Rei de Germània i d’Itàlia 1039, fou coronat emperador a Roma, per Climent II, com a successor del seu pare, Conrad II Enfortí l’autoritat reial i lluità contra l’alta noblesa feudal L’any 1046 desposseí tres papes rivals Gregori VI, Silvestre III i Benet IX, i designà després successivament papes germànics fidels a la idea imperial Climent II 1046, Damas II 1047, Lleó IX 1049 i Víctor II 1055 Afavorí els intents de reforma de l’Església, i particularment l’orde de Cluny Assegurà la sobirania germànica a Bohèmia 1041 i a Hongria i Polònia 1045 S'hagué d’enfrontar amb algunes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina