Resultats de la cerca
Es mostren 763 resultats
peculi
Dret romà
El diner que podia tenir la dona, el fill o l’esclau, integrat per metàl·lic i una petita quantitat de béns, que el dominus o pater familias els conferien, conservant-ne aquest darrer la possessió i propietat.
cullera

Parts d’una excavadora de cullera frontal
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Accessori metàl·lic en forma de recipient còncau obert, reforçat eventualment amb unes pues a la part frontal, emprat principalment en les màquines excavadores i a les pales carregadores per a treballs d’excavació i moviment de terres.
N'hi ha de formes i mides diferents, adequades a cada tipus de treball La cullera autopremsora consta de dues mandíbules que s’obren i es tanquen automàticament, i és emprada com a accessori de grues o altres aparells d’elevació per a la càrrega i descàrrega de materials granulosos, pulverulents o semifluids Hom aconsegueix l’accionament de les mandíbules per les mateixes cadenes o cables de l’aparell d’elevació Hi ha també un sistema amb motor installat a la cullera, el qual en provoca l’obertura o el tancament a qualsevol alçada Són utilitzades als ports, als parcs, en les indústries…
saxòfon
Saxòfon soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica -construït normalment de llautó-, que fou inventat cap al 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…
regla de Cram
Química
Regla que prediu el diastereòmer que es formarà en major quantitat en una reacció d’addició (reacció de Grignard, reducció amb hidrur metàl·lic, etc.) quan hom crea un centre asimètric adjacent a un altre de ja existent.
Fou enunciada 1952 per DJ Cram
antireflector
Física
Dit de la substància, en general un fluorur metàl·lic com el fluorur de magnesi, que, en dipositar-ne una capa molt fina (~0,1 μm) sobre la superfície d’una lent, disminueix la reflexió dels raigs incidents.
Els efectes desitjats són dos En primer lloc, un augment de la llum transmesa per la lent per tal d’obtenir una imatge més ben illuminada en segon lloc, una eliminació dels reflexs interns del sistema òptic per tal d’afavorir la claredat de la imatge Un recobriment antireflector és actiu només sobre un cert color Per tant, les diferents parts d’un sistema òptic han de tenir el tractament per a un determinat color, tot aconseguint que la imatge final sigui cromàticament correcta Modernament hom usa el tractament en multicapes, que eliminen els reflexos de diversos colors alhora
citocrom
Bioquímica
Heteroproteid present en tots els organismes aerobis, que posseeix un grup prostètic porfirínic amb ferro i que és susceptible d’intervenir en sistemes redox
mitjançant les variacions reversibles de l’estat d’oxidació d’aquest ió metàl·lic.
Actua fisiològicament en aquells processos d’oxidoreducció que tenen lloc a l’interior de la cèllula Es donen citocroms, materials difícils d’extreure i de purificar, molt termolàbils, en tots els animals, les plantes i els bacteris aerobis llur concentració en les cèllules, on s’acumulen fonamentalment als mitocondris, té una relació amb l’activitat respiratòria d’aquests Serveixen per al transport d’electrons en les cadenes respiratòries i llur energia és utilitzada per a la síntesi de composts d’elevada energia d’enllaç, com l’ATP
pinta

Pinta
© Fototeca.cat / Idear
Música
En les capses de música, generador del so format per llengüetes metàl·liques de longituds diferents, en forma de dents, que sonen en ser pinçades per les pues del corró o bé per les pestanyes d’un disc metàl·lic.
Originalment, les llengüetes eren independents les unes de les altres i s’agrupaven en nombre de tres, quatre o cinc, però a partir de l’any 1820 foren totes tallades en una sola planxa d’acer Vers el 1825, la mida estàndard de la pinta era d’unes 250 dents, que cobrien el rang d’unes sis octaves i estaven afinades en temperament desigual Les grans capses de música tenien dues pintes amb mecanismes apagadors del so que permetien repetir les notes amb rapidesa
paleta
Estri que consisteix en una planxa metàl·lica rodonenca, generalment bombada al centre i proveïda d’un mànec llarg, també metàl·lic, i que serveix per a remenar el caliu d’un braser, per a treure’n la cendra, etc.
arqueomagnetisme
Arqueologia
Mètode de datació d’objectes cuits al foc basat en la propietat de la fixació de la direcció i de la intensitat del camp magnètic de les partícules de ferro metàl·lic contingut en l’argila de la terrissa.
escureta
Indústria tèxtil
En la filatura del cotó, raspall metàl·lic emprat per a netejar manualment la bota i el llevador de la carda, constituït per un tros de guarnició de pua flexible i poc nombrada, clavada damunt una xapa de fusta.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina