Resultats de la cerca
Es mostren 3896 resultats
escanyapolls

Escanyapolls
© Corel
Entomologia
Insecte de l’ordre dels coleòpters
, de la família dels lucànids, caracteritzat pel fet de presentar un important dimorfisme sexual en quasi totes les parts del cos.
Els mascles atenyen fins a 8 cm de llargària total, mentre que les femelles no sobrepassen els 5 cm Els mascles tenen el cap molt ample, els ulls petits i les antenes en forma de colze amb els últims artells disposats en pinta La part més característica del cap són les mandíbules, les quals es desenvolupen molt en els mascles, i a vegades són més llargues que el cap i el tòrax junts per aquest motiu hom coneix aquests insectes amb el nom de cérvols volants Per contra, les mandíbules de les femelles són curtes Als Països Catalans es troben en els boscs, especialment en alzinars i rouredes
escordi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 10 a 15 cm, pubescent, estolonífera, de fulles oposades, oblongues i fortament dentades, i de flors purpúries en glomèruls verticil·lats.
Creix en llocs humits, a quasi tot Europa
escolà
Ictiologia
Peix de l’ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de forma generalment cilíndrica, ulls grossos i ovals i mandíbula prominent, proveïda d’una barbeta.
Té dues aletes dorsals, la segona i l’anal molt llargues, que acaben juntes a la base de la caudal, que és espatulada amb marges rodons les pectorals són petites De color gris rosat a la part dorsal i blanc argentat a la cara ventral, ateny els 70 cm de llargada Habita sobre fons fangosos de 200 a 1 000 m de profunditat, on s’alimenta de peixos i crustacis És freqüent a la Mediterrània i a l’Atlàntic temperat
escitonema
Botànica
Gènere d’algues filamentoses, de l’ordre de les hormogonals, de la classe de les esquizofícies
.
Tenen falses ramificacions i beina gelatinosa gruixuda Són pròpies de roques molles
losillasaure
Paleontologia
Gènere monoespecífic de sauròpodes dicraeosàurids (pertanyent a Diplodocoidea) trobat al trànsit Juràssic-Cretaci del Barranco de Escáiz (Losilla, Aras de Alpuente, València).
El material descobert consisteix en un fragment cranial occipital i diversos elements de l’esquelet postcranial axial i apendicular Aquest sauròpode s’identifica perquè té, a les vèrtebres caudals anteriors, neuroapòfisis de contorn lateral arquejat en sentit dorsocaudal i per una relació de 0,5 entre la dimensió anteroposterior de la base neuroapofisial respecte de la seva alçària total Les restes trobades corresponen a un individu de dimensions enormes
mosquit tigre

Mosquit tigre
© J. Gathany / CDC
Zoologia
Mosquit de la família dels culícids, originari de les selves del Sud-est Asiàtic, transportat accidentalment a Albània, els EUA, Brasil, Mèxic, Itàlia, França i Catalunya.
Fa entre 2 i 10 mm i és de color negre amb ratlles blanques Les seves picades causen inflamacions i una gran irritació epidèrmica En països tropicals i subtropicals poden ésser vectors de diferents tipus de virus, com els que produeixen el dengue, la febre groga o la febre del Nil Ni a Catalunya ni a Europa no s’ha observat que hagi actuat com a vector de cap malaltia El mosquit fou detectat l’estiu del 2004 a Sant Cugat del Vallès i des d’aleshores se n'han trobat colònies a Cerdanyola, Sant Quirze, el Papiol i Molins de Rei Els estudis indiquen que el mosquit arribà el 2003 i s’està…
matsutake
Micologia
Bolet micorrízic, de la família de les tricolomatàcies, carnós i molt aromàtic, que creix als boscos de pinedes del Japó i que és molt apreciat en la cuina d’aquest país.
cibulet

Cibulet
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia de la família de les liliàcies, de tija terminada en una umbel·la de flors i de bulb enter arrodonit, conreada per les seves fulles, cilíndriques i buides, que es fan servir en amanides i també com a condiment.
tecomària
Botànica
Planta enfiladissa perennifòlia, de la família de les bignonàcies, amb tiges de més de 20 m de llarg, encara que quan és jove té un aspecte més arbustiu.
És originària del S d’Àfrica i conreada com a planta ornamental en regions temperades per les seves flors Té fulles compostes amb folíols de 2-3 cm de color verd fosc, ovats o romboidals i amb el marge serrat flors tubuloses de tonalitats diverses de groc, taronja i vermell, en inflorescències curtes terminals molt vistoses a l’estiu i la tardor
tangelo
Botànica
Agronomia
Arbre fruiter híbrid del tangeriner i de l’aranger, de fruits arrodonits comestibles, anomenats també tangelos, de color taronja intens, pell fina i difícil de pelar i polpa ferma i amb molt de suc, semblant a la de les clementines, amb poques llavors, si en té.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina