Resultats de la cerca

Situada al peu del Jura de Suàbia, a la vora del riu Kocher, al N d’Ulm, és un important centre de comunicacions i nucli industrial, amb construcció de maquinària, indústria tèxtil, química i de la fusta És també centre comercial ramader i de productes agrícoles de la contrada Conserva vestigis romans Del 1360 al 1802 fou ciutat lliure de l’Imperi

Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera

Era company d’Hèracles, a qui jurà que mai no revelaria el lloc de la seva mort Filoctet mancà al jurament, per la qual cosa fou castigat amb una ferida inguarible al peu, i fou abandonat pels grecs, amb els quals anava cap a Troia És personatge principal o destacat de l' Odissea i d’obres de Sòfocles i d’Eurípides

La vila és a 668 m alt, damunt un petit esperó rocós al peu de la serra de la Freita, i comunica per un pont i un curt branc de carretera amb la de Lleida a la Seu d’Urgell L’església parroquial Sant Serni conserva algunes imatges antigues, com és ara la de Sant Miquel Fou municipi independent fins el 1969

De la seva església parroquial Santa Maria depèn la de Llindars Al peu del poble hi ha diverses fonts d’aigua clorosulfatada que conté sulfat sòdic, emprada tradicionalment com a purgant, que fou comercialitzada per diversos establiments fins a mitjan s XX aigua de Rubinat Prop d’aquest lloc tingué lloc la batalla de Rubinat durant la guerra contra Joan II

Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça

Al peu del puig de Defla 166 m alt hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval en època musulmana era una important alqueria, que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica 1862

Situada al peu nord-occidental del Mont Blanc, a 1035 m d’altitud Amb la conquesta del Mont Blanc el 1786 i la creació, el 1821, de la Companyia de Guies de Chamonix esdevingué un gran centre turístic estació alpina i d’esports d’hivern, escola nacional d’esquí i alpinisme, escola militar d’alta muntanya El 1924 hom hi organitzà els primers Jocs Olímpics d’hivern

Pot ésser considerat com a sinònim de glacis o de piemont, i és una superfície d’erosió de poc pendent 1 a 5°, a voltes lleugerament còncava, sovint recoberta per un mantell de reblum graves, sorres, llims i argiles de poca gruixària, elaborada sota climes àrids i al peu de relleus de forta energia Pot ésser també un conjunt de cons de dejecció coalescents

A mitjan de la dècada de 1980 s’inicià en bodyboard i el 1994 organitzà el primer campionat de l’especialitat del Mediterrani Vinculat també al món del muntanyisme, el 2001 obrí un refugi de muntanya a la vall Fosca i el 2008 publicà Itineraris a peu per la Vall Fosca Dirigeix la primera empresa d’Espanya que fabrica planxes de surf de fusta totalment orgàniques