Resultats de la cerca

Situada al peu del Jura de Suàbia, a la vora del riu Kocher, al N d’Ulm, és un important centre de comunicacions i nucli industrial, amb construcció de maquinària, indústria tèxtil, química i de la fusta És també centre comercial ramader i de productes agrícoles de la contrada Conserva vestigis romans Del 1360 al 1802 fou ciutat lliure de l’Imperi

Habitaven l’"illa dels benaurats” localitzada al peu del mont Atles i amb l’ajut d’un drac custodiaven, en un jardí admirable, l’arbre de les pomes d’or, símbol de la fecunditat i de l’amor Segons Hesíode, són filles de la Nit, però hom les considera també filles de Zeus o d’Atlant i les anomena Egle, Erítia i Hespera

Era company d’Hèracles, a qui jurà que mai no revelaria el lloc de la seva mort Filoctet mancà al jurament, per la qual cosa fou castigat amb una ferida inguarible al peu, i fou abandonat pels grecs, amb els quals anava cap a Troia És personatge principal o destacat de l' Odissea i d’obres de Sòfocles i d’Eurípides

El poble, centrat al voltant de l’església parroquial de Sant Andreu, romànica, és a 1 100 m d’altitud, al peu del Moixeró, a la dreta del riu Era possessió del monestir de Ripoll Fins el 1942 formà part del municipi de Brocà També en aquest enclavat, vora el seu límit oriental, hi ha el veïnat de l'Hospitalet de Roca-sança

Situada al peu de l’Helicó, prop de l’actual Erimo Kastro, conserva restes dòriques dels temples d’Apollo i les Muses Vers l’W, a la vall del Permeso, hom ha descobert les bases de l’altar de les Muses, d’època hellenística, voltat antigament pel bosc sagrat, adornat d’estàtues famoses —entre d’altres, un Eros de Praxíteles— que Constantí féu treure

Comprenia la zona urbana entre el carrer de Cavallers i les travesseres que duen les aigües vessants vers la parròquia de Sant Llorenç, enfront, per tant, de la Cuirassa o call jueu La confluència dels carrers de Cavallers —dit el Romeu — i Major era anomenada el Peu del Romeu , que inicialment eren uns porxos i que des de mitjan s XIV esdevingué una plaça

És situat al peu del cingle de la Cascalda, uns 30 m per sobre del Segre, prop de Sant Llorenç de Montgai S'hi han documentat un mínim d’onze ocupacions de curta durada, i les restes més importants trobades són una llar de foc entorn de la qual s’ha recuperat material arqueològic dispers en una superfície d’uns 25 m 2 i sense zones especialitzades

D’entre les seves cases, agrupades al peu de la muntanyeta de Besan, destaca la torre romànica de l’església parroquial de Sant Julià, esmentada ja el 819 en la consagració de la catedral d’Urgell Fins el 1927 formà un municipi, juntament amb l’actual despoblat de Besan i l’antic municipi d'Araós, conegut també amb el nom d' Ainet de Vallferrera

Una ampla graonada practicada al cingle facilita l’aprofitament dels pasturatges que cobreixen el pla És el límit entre els municipis de l’Esquirol i de Pruit Osona i de Joanetes Garrotxa Al peu dels cingles d’Aiats , s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic, indret on es troba la gran masia d' Aiats

Al peu del puig de Defla 166 m alt hi ha el casal fortificat, adossat a una antiga torre de defensa, d’origen medieval en època musulmana era una important alqueria, que pertangué a la família Rossinyol que entroncà amb el qui fou capità general de Catalunya i de Mallorca, Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, les restes del qual són a la capella neogòtica 1862