Resultats de la cerca

Fou un jugador destacat a l’MC Oran i a la selecció algeriana, amb la qual es proclamà campió de la Copa d’Àfrica de Nacions 1990 Posteriorment, fou jugador del Lleida 1990-93, amb el qual disputà 76 partits i, malgrat ser defensa central, marcà 6 gols Ascendí a segona A en la seva primera temporada 1989-90, i a primera la temporada 1992-93 Es retirà del futbol a causa d’una lesió greu

És emprat en molts casos l’anomenat mètode de la doble pesada o de Borda balança, en el qual, en primer lloc, hom situa el cos a pesar en un platet i l’equilibra mitjançant un pes que situa a l’altre platet, i, en segon lloc, retira el cos a pesar i el substitueix pels pesos necessaris fins a restablir l’equilibri D’aquesta manera no intervé gens la possible inexactitud deguda a la construcció de la balança

Després de proclamar-se subcampió d’Europa júnior 1974 amb la selecció espanyola, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1974-77 procedent de l’SD Kas de Bilbao Amb el Barça disputà la final de la Copa Korac 1975 Posteriorment jugà en diferents equips, com el Granollers 1977-82, el Club Bàsquet l’Hospitalet 1983-84, el Reial Club Deportiu Espanyol 1984-87, el Valvi Girona 1987-90 i el Club Bàsquet Mollet 1992-93, on es retirà

Es formà a l’Atlètic Terrassa Hockey Club, on desenvolupà la seva carrera, excepte tres temporades, que jugà a l’Stichtse Cricket en Hockey Club holandès 2006-09 Guanyà sis Campionats de Catalunya 2003-06, 2010, 2011, dues Copes del Rei 2006, 2010 i quatre Lligues 2004, 2005, 2006, 2010 Amb la selecció espanyola, disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on aconseguí la medalla de plata Es retirà al final de la temporada 2011-12

Membre de la Residència Blume durant dues temporades, posteriorment fitxà pel Lleida Episcopal, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil Dos anys després fitxà per l’Andorra TX i el 2002 marxà al Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, on jugà cinc temporades, fins que es retirà Destacà en la posició de central i aconseguí l’ascens a la Superlliga masculina 2003 Amb la selecció espanyola disputà la Lliga Europea També fou membre de la selecció catalana

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002

Desenvolupà tota la trajectòria al Club Voleibol Sant Cugat Fou la capitana de l’equip, amb el qual aconseguí dos ascensos a la Superlliga 1994, 2004, i que es convertí en el conjunt català que més temporades ha estat a la màxima categoria El 2009 es retirà després de guanyar la Lliga Catalana Formà part de la selecció catalana El CV Sant Cugat organitza un torneig que porta el seu nom Rebé el premi Esport en Marxa 2010

S’inicià al Club Tennis Barcino i passà a l’equip reserva del Futbol Club Barcelona El 1964 fitxà pel Reus Deportiu juntament amb el seu germà Joaquim, on jugà fins que es retirà, el 1971 Guanyà cinc Copes d’Europa 1967-71, cinc Lligues 1966, 1967, 1969, 1970, 1971, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1964 Posteriorment fou mitja temporada entrenador del Reus Deportiu 1975-76

Fundada per Gustau III el 1788 a Estocolm, juntament amb l’Òpera i l’Acadèmia, des del 1888, en què hom li retirà la subvenció estatal, sobrevisqué amb espectacles de tipus comercial El 1908 hom construí l’edifici actual i foren represes les subvencions públiques Des d’aleshores, ha esdevingut un dels grups teatrals europeus més sòlids gràcies, en part, al gran prestigi dels seus directors, entre els quals destaquen Olof Molander, Alf Sjöberg i Ingmar Bergman

Al volant d’Alfa Romeo i de Maserati, fou l’únic que inquietà la superioritat de les marques alemanyes Guanyador dels grans premis de Mònaco 1932, França 1932, Bèlgica 1933, Anglaterra 1938, Alemanya 1935 i Itàlia 1931, 1932 i 1938, de la Targa Florio 1931 i 1932 i de les 24 Hores de Le Mans 1933, es retirà, malalt, el 1948 Hom el considera un dels més grans pilots de l’època daurada de l’automobilisme