Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
Conrad Paumann
Música
Compositor i organista alemany.
Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella Li succeí en el càrrec el seu…
Henry Charles Litolff
Música
Pianista, compositor i director d’orquestra francès.
Fill d’un soldat alsacià establert a Londres com a violinista, del 1830 al 1835 estudià piano amb I Moscheles, i el 1832 debutà com a pianista en un concert al Covent Garden El 1835 es traslladà a França, on durant alguns anys treballà com a professor, concertista i director d’orquestra Durant aquest mateix període viatjà per tot Europa i entrà en contacte amb els músics més importants de l’època F Liszt, H von Bülow, G Meyerbeer, H Berlioz, etc El 1851 es casà amb la vídua de l’editor Gottfried Martin Meyer i es traslladà a Alemanya, on convertí l’editorial de la seva esposa en la Henry…
Jehan Bretel
Música
Trobador francès.
Membre d’una rica família d’Arràs, fou, com el seu pare i el seu avi, un dels oficials laics de l’abadia de Saint-Vaast La seva fortuna, el seu talent i les bones relacions que tenia el portaren a ser nomenat príncep del Puy d’Arràs, càrrec equivalent al de president de l’associació de poetes músics de la ciutat Compongué una sèrie de vuit chansons courtoises , set de les quals han arribat als nostres dies, tot i que destaca sobretot pels seus jocs partits, dels quals escriví aproximadament un centenar Els seus contrincants preferits foren Adam de la Halle, Jehan le Grieviler i…
Juan Ricart Sagristá

Juan Ricart Sagristá
Arxiu Família Ricart
Natació
Saltador, entrenador de natació i promotor de la natació sincronitzada.
Competí pel Club Esportiu Mediterrani i el Club Natació Barcelona Fou set vegades campió de Catalunya de trampolí de 3 m 1942-48, les tres primeres amb el Mediterrani, i quatre vegades de palanca de 10 m 1944, 1945, 1946, 1948 En l’àmbit estatal, assolí cinc títols des del trampolí 1942, 1944, 1945, 1946, 1948 i sis des de la palanca 1942, 1944-48 El 1953 introduí la natació sincronitzada a Barcelona amb el nom de ballet aquàtic , amb motiu de la inauguració de les piscines que la seva empresa Olimpia construí Més endavant fundà la Societat Atlètica Barcelona, amb les seccions de natació i…
Pere Guerrero Torrecillas
Rem
Piragüista d’aigües braves i entrenador.
Especialista en eslàlom i estil lliure, es formà al Club Cadí Canoë Kayak Fou diverses vegades campió de Catalunya i d’Espanya en eslàlom, modalitat en la qual formà part de la selecció espanyola al llarg de quinze anys i obtingué resultats com una dotzena posició en el Campionat del Món 1993 o el tercer lloc a la Copa del Món de la Seu d’Urgell del mateix any Participà també en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en què aconseguí la vint-i-vuitena posició En estil lliure, participà en diverses competicions internacionals i es proclamà subcampió del món 2001 en la modalitat de canoa oberta…
altiplà del Marroc
Altiplà
Altiplà comprès entre el Rif, al N, l’extrem oriental del Gran Atles, al S, l’Atles Mitjà, a l’E, i l’Atlàntic, a l’W.
Gràcies a la influència de la mar hi tenen lloc abundants precipitacions, i és resguardat dels vents del Sàhara per l’Atles Hom hi distingeix tres regions La primera és formada per la conca del S'bū’, oberta a la influència oceànica, agrícola i molt rica, i per la plana alluvial, la qual comunica a través de la porta de Tāza 600 m les costes atlàntica i mediterrània les ciutats més importants són Fes i Meknès La segona correspon al planell marroquí, de 600-700 m d’altitud mitjana, fragmentat per les valls dels rius principals que hi passen el Tansift, l’Umm ar-Rabīya i el Boū Rāgrāg allunyat…
la Mànega
Mar
Mar epicontinental del NW d’Europa, que forma com un passadís entre la Gran Bretanya i la França del NW i comunica alhora l’oceà Atlàntic amb la mar del Nord pel pas de Calais.
La seva formació és el resultat d’una subsidència deguda a la distensió del bloc continental europeu que les grans transgressions marines del Terciari submergiren La Mànega oriental és una prolongació geològica de les conques de París i Londres, cobertes per les aigües de les mars terciàries La profunditat és escassa generalment entre els 40 i 80 m, i presenta diverses fosses, entre les quals sobresurt la de Hurd’s Deep, al centre, d’uns 100 km de llarg per 2 o 3 km d’ample i 172 m de profunditat Al canal s’hi produeixen violents corrents de marees, principalment prop de la costa del cap de…
Valenciennes
Valenciennes
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la riba de l’Escalda.
L’explotació dels propers jaciments de carbó hi féu desenvolupar una important activitat industrial indústria siderúrgica, de material ferroviari, d’automòbils, química, de refinatge de petroli i tèxtil És seu de bisbat Antiga Portus medieval, canvià el nom quan es convertí en residència dels comtes de l'Hainaut i capital d’aquest comtat s XI Durant el s XIV pertangué al ducat de Borgonya, i més tard a la corona de Castella El 1567 es rebellà contra Felip II Lluís XIV ocupà la ciutat 1677, que fou incorporada a França pels tractats de Nimega i Utrecht Atacada pels austríacs, fou…
Progreso Catalán en América
Història
Obra biogràfica sobre els empresaris i comerciants catalans residents a Amèrica durant les primeres dècades del segle XX.
Fou editada entre el 1922 i el 1927, en quatre volums, a Santiago de Xile, amb nombroses illustracions En el primer volum Joaquín Blaya Alende figura com a editor en el segon i tercer, Blaya i Giralt i en el quart J Giralt y Co El primer volum editat el 1922 fou dedicat als catalans de més relleu comercial residents a Xile el segon 1924 als residents a l’Argentina i al Paraguai el tercer 1925 als residents a l’Argentina continuació, al Paraguai i a l’Uruguai i el quart 1927 als residents a Cuba, Bolívia, l’Equador, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Costa Rica, El Salvador, Guatemala…
botifarra
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví —i ulteriorment lligant-ne els extrems— amb una barreja de carns de porc (carn magra, cansalada, freixures, orella, morro, etc) convenientment picolades, espècies i sal.
A vegades hom hi afegeix, encara, carn de boví i fins d’altres ingredients ous botifarra d’ou , consumida especialment el dia de dijous gras, ceba botifarra de ceba , arròs botifarra d’arròs i fins sucre botifarra dolça Si hom hi afegeix sang en quantitats apreciables, i a vegades fins i tot fetge bull, és anomenada botifarra negra la d’arròs i la de ceba ho solen ésser, i si no, botifarra blanca la d’ou, per exemple una certa mena de botifarra negra especialment rica en sang és anomenada botifarra de sang Hom ho cou tot plegat en una caldera amb aigua bullent antigament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina