Resultats de la cerca
Es mostren 3306 resultats
Sant Pau de Casserres
Església
Antiga església parroquial de Casserres (Berguedà), situada en un fondal a 3 km de la vila, entre la carretera de Casserres a Gironella i la riera de Clarà.
Una primera església de Sant Pau fou consagrada el 907 L’actual fou construïda al s XII És un notable edifici romànic amb portada i finestra de l’absis decorats amb columnes i capitells treballats Té restes de pintures romàniques Fins al s XIX mantingué el títol parroquial del terme, però el culte i la pràctica parroquial passaren primer a Santa Maria de l’Antiguitat i des del 1600 a una església construïda al nucli del poble
Sant Joan dels Balbs

L’església de Sant Joan
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble i antiga parròquia del municipi de la Vall d’en Bas (Garrotxa), situat a l’W del pla de la Pinya.
L’antiga església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic és esmentada ja el 958, fou cedida pels comtes de Besalú el 977 a la collegiata de Santa Maria de Besalú, que exercí la jurisdicció del lloc Formà part després del vescomtat de Bas L’església esdevingué sufragània de la de la Pinya fins el 1936 conservà una notable talla segle XIII de la Mare de Déu Formà part de l’antic terme de la Pinya
Tamarit
El castell i una part de les muralles de Tamarit
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Tarragona (Tarragonès), situat a la costa, a redós de l’important castell de Tamarit, formant l’un i l’altre un clos murallat.
La imponent massa del castell s’aixeca en un petit promontori damunt la mar, entre la desembocadura del Gaià i la punta de la Móra La seva estructura medieval s’ha conservat en bona part sota les importants reformes fetes modernament pel ciutadà nord-americà Charles Deering, el qual adquirí el castell i l’abandonada població en conserven la propietat els seus descendents L’església del castell, que esdevingué parroquial Santa Maria, és d’origen romànic
Palau-solità
Poble
Poble (palauencs; 131 m alt.) del municipi de Palau-solità i Plegamans.
Dit popularment la Sagrera , ha donat tradicionalment nom al municipi És centrat per la parròquia de Santa Maria, notable exemplar d’origen romànic fou consagrada el 1122 i ampliada i refeta posteriorment el campanar és del començament del s XVI són notables el retaule gòtic fet en 1513-19 i atribuït al mestre Arés i el del Roser, amb un antipendi de ceràmica de Llorenç Passoles segona meitat del XVII El lloc és esmentat ja el 955
Santa Maria de Sisteró (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquesta església presideix el petit nucli de Sisteró, prop de Pelagalls L’edifici, que no conserva cap tret romànic, fou renovat a mitjan segle XVIII El lloc de Sisteró és esmentat des de l’any 1057 i la documentació menciona per primera vegada el castell de Sisteró el 1097 Santa Maria de Sisteró fou i és sufragània de la parròquia de Pelagalls És molt probable que la primitiva església de Sisteró fos aixecada en època romànica
Santa Maria de la Cellera (Cellera de Ter)
Art romànic
Les primeres notícies daten ja del segle IX, concretament del 860, en el precepte atorgat pel rei Carles el Calb a favor del monestir d’Amer Posteriorment tenim altres dades com la referència del 1195 corresponent al testament de Ramon de Sant Llorenç De l’església parroquial de Santa Maria en depengué la d’Anglès fins al 1594 El primitiu edifici romànic fou totalment destruït pels terratrèmols de l’any 1427 el nou temple es bastí el 1627
Sant Romà de Miànigues (Porqueres)
Art romànic
Hom sap que la parròquia de “ Millianicas cum ecclesia Sancti Romani ” fou cedida a Banyoles l’any 957, pel bisbe Arnulf de Girona, amb motiu de la consagració de l’església abacial, que posteriorment li seria confirmada al monestir amb els noms de milleanicas 1086 i millanicas 1017, 1019 i 1175 Posteriorment el topònim evolucionaria a mianachas 1326 i miànegues 1372 De l’antic temple romànic no queda cap vestigi i l’actual és obra del segle XVIII
Sant Martí de Correà (l’Espunyola)
Art romànic
Situació L’antiga parròquia de Correà és situada al sector sud-oest del terme i l’antiga església romànica es troba a la dreta de la riera de l’Hospital Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 94,0 — y 54,6 31 TCG 940546 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Berga a Solsona Just al quilòmetre 25 hom troba, a mà dreta, una pista molt curta i en bon estat que porta fins a Correà JVV Història Sant Martí fou, possiblement, l’església de l’antic castell de Correà, castell o torre de defensa dins la…
Sant Pèir de Gessa (Salardú)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pèir presideix el poble de Gessa, a 1 232 m d’altitud, el qual s’escampa al marge dret de la Garona, a redós dels vessants meridionals de la muntanya de Corilha i prop del barranc del mateix nom, denominat també de Sant Martin Mapa 149M781 Situació 31TCH275305 Des de Vielha s’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142, on, a mà esquerra, després d’haver passat Arties, hi ha el trencall que mena a Gessa Església L’església, bé que és d’origen romànic, ha estat totalment emmascarada per reformes posteriors A desgrat d’això, encara s…
Sant Ponç
Santuari
Santuari d’origen romànic, del municipi de Tordera (Maresme), a l’W de la vila, al cim d’un contrafort de la serra de Rocarossa.
El portal, de l’any 1685, és precedit d’un gran porxo
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina