Resultats de la cerca
Es mostren 3160 resultats
lleteresa vera

Lleterasa vera
salix (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les euforbiàcies, de 30 a 80 cm, tomentosa, glauca, de fulles lanceolades enteres i d’umbel·les multiradiades.
Es fa en indrets secs, a la regió mediterrània
lletera

Lleteres
Paul Hamilton (CC BY-SA 2.0)
gatosa europea

Gatosa europea
Katherine (CC BY-NC-SA)
Botànica
Arbust semblant a la gatosa, però més gros i més vigorós, de la família de les papilionàcies.
Es fa a la banda atlàntica i, en general, sobre sòls silicis degradats
mixina

Mixina
Arnstein Rønning (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Ciclòstom de l’ordre dels mixinoïdeus, de la família dels mixínids, d’uns 30 cm de llargada, propi de les costes de l’Atlàntic nord i menys abundant a la Mediterrània.
pebre llarg

Pebre llarg
Lemmikkipuu (cc-by-sa-3.0)
pebrassa vermella

Pebrassa vermella
Bobzimmer (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de capell de 4 a 12 cm d’amplària, d’un vermell viu, convex o estès, estriat al marge; de làmines blanques i espaiades, i de cama blanca i esvelta.
Fa olor de coco ratllat i té un gust molt acre És comú en boscs, sobretot en terrenys àcids És lleugerament tòxic
panís negre

Panís negre
Sugeesh (CC BY-SA 2.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alt, de fulles lanceolades i d’inflorescència densa i cilíndrica.
És conreada des de l’antigor a les regions tropicals de l’Àsia i de l’Àfrica
pèl caní

pèl caní
Kenraiz (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 30 cm d’alt, glabra, densament cespitosa, de fulles filiformes, rígides i glauques, i d’inflorescències unilaterals, primes i una mica violàcies, amb espícules sèssils.
Forma prats densos als Pirineus i en altres altes muntanyes sobre sòl àcid
rabosa morruda

Rabosa morruda
Cisamarc (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels tripterígids, d’uns 7 cm de llargada, amb dues aletes dorsals (la primera triangular i amb els primers radis més llargs que els altres i la segona petita), la caudal en forma de ventall i petita, l’anal llarga, les pectorals grosses i en posició ventral i les pelvianes filiformes i en posició jugular.
Presenta una coloració molt diferent en el mascle i en la femella, la qual cosa provoca un gran dimorfisme Territorial, el mascle escull un forat en un fons pedregós, on fa una mena de niu entapissat d’algues, i després efectua una dansa nupcial característica És comú als fons rocallosos, entre 10 cm i 1 m de fondària, de les mars dels Països Catalans
pixota blanca

Pixota blanca
Etrusko25 (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels ofídids, de 23 cm, que és de cos anguil·liforme, amb una única aleta, llarga i prima, i de color argentat, més fosc a les parts superiors.
Habita als fons amb vegetació, prop de la costa, a l’Atlàntic oriental i la Mediterrània
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina