Resultats de la cerca

Juga en la categoria a peu dret Guanyà el Campionat d’Espanya en la prova individual 1992, 1996, en dobles 1992, en categoria oberta 1992 i 1996 i fou segon en dobles mixt 1996 El 2002 competia amb el Club Málaga TM i posteriorment ho feu amb el Club Natació Tarraco Per altra banda, guanyà dues medalles de bronze, una en individual i l’altra en la prova oberta, als Jocs Paralímpics de Barcelona 1992, un bronze en individual a Atlanta 1996 i un bronze per equips a Sydney 2000 Participà també en els Jocs Paralímpics d’Atenes 2004 Amb José María Ruiz, guanyà la prova de dobles del Torneig…

Jugador del Club Gimnàstic de Tarragona, fou campió d’Espanya de pala curta 1967, 1968 i campió d’Espanya de clubs amb Pere Andreu en la mateixa especialitat 1967 A partir del 1985 es dedicà a l’esquaix

Des del 1992 és president del Club de Golf Costa Daurada i del Club Tennis Park També és secretari general de la Junta Directiva del Reial Automòbil Club de Catalunya Fou un dels màxims artífexs de l’arribada a les comarques tarragonines del Ralli Catalunya 2006

El 1918 fou nomenat vocal de la secció del Club Gimnàstic de Tarragona i collaborà en la formació d’una de les millors fornades d’atletes en la història de l’entitat El 1921 accedí a la presidència de la secció i el 1929 ocupà el càrrec de vocal de la Federació Catalana d’Atletisme També fou directiu de la Federació Catalana de Gimnàstica en representació del Nàstic

Membre del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG, competí en proves combinades com el pentatló, l’hexatló i l’heptatló Fou campiona d’Espanya d’hexatló en pista coberta en tres ocasions 1981, 1983, 1984 i establí el rècord estatal 1983 amb una marca de 4518 punts Baté en tres ocasions el rècord de Catalunya d’hexatló en pista coberta 1981, 1982, 1984, amb una millor marca de 3963 punts, i el rècord d’heptatló a l’aire lliure també en tres ocasions 1981, 1982, 1983, amb una millor marca de 5005 punts

Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m Participà en tres…

El 1992 obrí el Club de Polo i Hípica Tarraco, a la Secuita Presidí l’entitat durant una dècada i n’impulsà el creixement dotà les installacions de quadres, una pista de carrera de 600 m i diferents circuits per a la pràctica de la doma, la doma clàssica, salt, cros, trec i classes infantils i per a discapacitats Com a genet, practicà diferents especialitats Un carrer de Tarragona en porta el nom

Ha residit a València i, sobretot, a Madrid, on ha estat el primer director de la secció de Madrid del Deutsches Archäologisches Institut Ha publicat diverses monografies sobre temes hispànics de la seva especialitat, i visions de conjunt Arte visigodo , 1947 Ha dirigit la restauració i estudi del mausoleu de Centcelles Tarragonès Informe preliminar sobre los trabajos realizados en Centcelles en collaboració amb THauschild, 1963 El 1978 publicà, juntament amb THauschild, Hispania Antigua Die Denkmäler der frühchristhlicher und westgotischen Zeit

Situació i presentació Limita al N amb els municipis dels Garidells Alt Camp, el Morell i la Secuita a l’W amb el Morell i la Pobla de Mafumet, i al S i SE amb els Pallaresos La zona del terme propera al Francolí és de relleu planer i correspon al període quaternari, mentre que les formacions miocèniques fan la seva aparició cap a l’est i donen al terreny una configuració ondulada, amb petits turons El terme comprèn els pobles de Perafort, cap de municipi, i Puigdelfí, i el polígon de la Refineria compartit amb els termes la Pobla de Mafumet i de Constantí A més inclou tres enclavaments…

La mitjanit del 31 de gener entra en vigor la supressió dels peatges de l’AP-7 entre Vila-seca Tarragonès i Alacant uns 400 km A banda de l’estalvi per als conductors, la mesura descongestiona sobretot el tram de la N-340 a l’Aldea i es preveu que en redueixi l’elevada sinistralitat A partir de Vila-seca, l’AP-7 segueix sent de pagament fins a França La supressió total dels peatges és prevista per a l’agost de 2021