Resultats de la cerca
Es mostren 6134 resultats
Pere Joan Andreu
Cristianisme
Dret
Doctor en teologia i dret, canonge de València i ardiaca de Morvedre, d’on percebia les primícies.
En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu
Sant Salvador de Claret (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Al nord del municipi de Sant Fruitós de Bages, prop del santuari de Santa Anna de Claret, hom localitzà, l’any 1987, arran d’una explanació de les terres d’un camp per una excavadora, les ruïnes d’aquesta església romànica, citada documentalment l’any 1063, i també part de la necròpoli que tenia al seu entorn
pont continental
Geologia
Conjunt de terres que constitueixen un lligam entre dos continents i permeten les migracions d’animals terrestres d’un continent a l’altre.
En molts casos la seva existència és postulada hipotèticamnt per explicar les migracions fòssils sense que hi hagi arguments que el demostrin
Societat Catalana d’Estudis Litúrgics
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans, creada l’any 1969 amb la finalitat d’estudiar la tradició litúrgica a les terres catalanes.
N’han estat presidents Josep Vives 1978 i Alexandre Olivar, el qual fou succeït el 2003 per Miquel dels Sants Gros i Pujol Miquel Coll i Alentorn hi fou el delegat de l’Institut Posteriorment el càrrec l’ocupà Marc Mayer El 1991 en foren aprovats els estatuts Publica treballs d’investigació, des del 1977, a la collecció Miscellània Litúrgica Catalana També destaca l’obra Biblioteca Litúrgica Catalana , consistent en una reproducció facsímil de l’ Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501 , amb una introducció d’Amadeu J Soberanas
Alcort
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Binèfar, prop del canal de Saidí, a les terres a l’est del Cinca, actualment de llengua castellana.
rosa mística
Botànica
Planta anual, de la família de les compostes, robusta i de creixement ràpid, originària de Mèxic, de fulles de color verd franc i flors en capítols grans, de fins a 18 cm de diàmetre i que recorden les de les dàlies.
És una espècie força conreada com a ornamental per la seva àmplia i vistosa floració Hi ha prop d’un centenar de varietats de conreu, que inclouen plantes amb flors dobles, plantes nanes i una gran varietat de colors de flors diferents blanc, groc, taronja, rosa, vermell, lila o porpra Per a un bon desenvolupament necessiten terres fèrtils i ple sol
Almeda
Barri
Barri industrial de Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat), a la part plana de la població i més propera al riu.
Era conegut abans per les Barraques i prengué l’actual nom del propietari de les terres on han estat construïdes les cases Té estació del ferrocarril de via estreta de Barcelona a Martorell A partir del 1950 s’hi installaren algunes de les majors empreses de Cornellà Laforsa, Mata, Guix, Siemens Inclou la casa on visqué el general Josep Manso
vegueria de Tortosa
Geografia històrica
Antiga divisió administrativa del Principat de Catalunya (15.393 h [1718]).
Comprenia les terres més meridionals del Principat a la dreta de l’Ebre límit de la vegueria de Berrús i Riba-roja a Móra i Benissanet i, a l’esquerra, Ginestar, Rasquera i tot el sector del terme general de Tortosa d’aquesta banda de riu o sia, fins al coll de Balaguer A partir del 1716 esdevingué corregiment de Tortosa
monazita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ceri, lantà, itri i tori, (Ce, La, Y, Th)PO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls generalment petits La seva duresa és 5-5,5 i la seva densitat 4,6-5,4, i és de color groc marronós o vermellós És un mineral accessori que hom troba sovint en els granits i sienites i en llurs sorres, les quals a vegades són explotades per obtenir ceri i terres rares
Club de Birles Sant Jaumed’Enveja
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Sant Jaume d’Enveja.
Fundat el gener del 1989, és un dels dotze primers clubs que es registrà a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling Durant algunes temporades jugà a la primera divisió de les lligues de Tarragona i de les Terres de l’Ebre Destacaren Juan Carranza, Agustín Monteso, Rafael Úbeda, Alfredo Sanz, Ramón Casanova i Salvador Monrós Organitza la tirada comarcal de festes majors
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina