Resultats de la cerca
Es mostren 900 resultats
Sebastià de Cormellas
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor castellà establert a Barcelona.
Fadrí de l’impressor Humbert Gotard, en morir aquest 1589 es casà amb la vídua i el 1591 adquirí la impremta en propietat per 25000 lliures El 1632, a les corts de Barcelona, fou un dels partidaris de mantenir l’actitud intransigent de la ciutat davant les proposicions del comte duc d’Olivares D’estament mercader, el 1638 fou pressionat pels cònsols de la llotja de Barcelona perquè deixés la tipografia, per considerar-la art mecànica Esdevingué l’impressor més important de Barcelona Anteposà sovint dedicatòries i versos originals d’ell a les edicions fetes a compte seu Imprimí…
Ambrosi Carrion i Juan
Ambrosi Carrion i Juan
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i novel·lista.
Es doctorà en filosofia i lletres, i el 1911 estrenà la seva primera tragèdia, Tribut al mar , seguida d' Epitalami 1912 adaptada per a òpera el 1936, El fill de Crist 1912, Periandre 1913, La núvia verge 1915, Clitemnestra 1916 etc influït de primer per Hauptmann i D’Annunzio, evolucionà cap a una sobrietat d’arrel hellènica Periandre i Clitemnestra foren publicades en català però estrenades en castellà per exigències empresarials Adaptà a l’escena catalana obres d’Èsquil, Goldoni, Shakespeare i Musset, i escriví Cap de flames 1918, La miraculosa 1920, El fogueral 1925, Niobe 1928, L’…
,
Representació de la Mort
Literatura catalana
Obra dramàtica anònima, de la segona meitat del segle XVI, en vers.
És una interessant i reeixida reelaboració dramàtica postmedieval de les danses de la mort, que consta d’un pròleg adreçat als espectadors, seguit d’un monòleg de la Mort, i de la desfilada de diversos personatges que representen diferents edats i estaments socials, però sense l’ordre jeràrquic i l’alternança religiós/laic propis de les danses que es presenten davant dels espectadors amb un monòleg, i que, a continuació, conversen amb la Mort incorpora personatges de característiques innovadores respecte de la tradició de les danses Es conserva fragmentàriament 1 175 versos hi…
glossa
Literatura
Composició poètica, amplificació d’una estrofa, en què cadascuna acaba amb un vers o uns grups de versos d’aquella estrofa.
tanka
Literatura
Nom d’una estrofa clàssica japonesa de 31 síl·labes, repartides en cinc versos segons l’esquema 5-7-5-7-7.
La gràcia de les tankes consisteix a crear, en els límits escassos d’extensió, autèntiques obres d’art poètiques, admirables per la frescor d’inspiració, la melodia dels vers, etc Als Països Catalans, contribuí decisivament a fer conèixer la tanka Carles Riba, en Del joc i del foc 1946 Entre d’altres, conrearen el gènere, Josep Maria Ribes i Monfar, 180 tankas 1947, i Francesc Galí, Tankas 1953, així com Salvador Espriu
antisigma
Escriptura i paleografia
Signe de correcció en forma de c invertida (ɔ) amb el qual els antics copistes indicaven que calia transposar els versos.
estrofa alcaica
Literatura
Estrofa grega, atribuïda a Alceu i represa per Horaci, composta per dos versos alcaics, un dímetre iàmbic hipercatalèctic i un dactílicotrocaic.
Modernament Tennyson, Carducci i, en la poesia catalana, Costa i Llobera, intentaren de donar-ne una d’equivalent, adaptant l’esquema clàssic, basat en la quantitat, a les possibilitats de la mètrica de les llengües modernes, basada en l’accent
Oració a la sacratíssima Verge Maria
Literatura catalana
Composició de Joan Roís de Corella, de cinquanta-sis versos estramps, organitzats en set cobles i conservada al Cançoner de Maians.
Alterna la veu dels qui fan l’oració i la de Maria Té una estructura més complexa del que pugui semblar a primera vista, ja que el prec pròpiament dit apareix directament en la primera i les dues darreres cobles L’oració es construeix sobre el convenciment que la mort de Crist ha estat per la redempció dels homes i l’agraïment sincer d’aquests, que justifica tot el dolor que no sols Jesús, sinó també Maria, patiren Perquè això cobri força, les cobles centrals del poema presenten l’episodi i dibuixen una mater dolorosa, el plany de la qual es reprodueix en estil directe en la…
La sepultura
Literatura catalana
Composició de trenta versos estramps, organitzats en tres dècimes, escrita per Joan Roís de Corella i conservada al Cançoner de Maians.
Desenvolupament enciclopèdic La intertextualitat dels epitafis ha provocat problemes d’edició crítica i, en conseqüència, d’interpretació del text, derivats d’un tret peculiar d’aquesta poesia l’encavalcament interestròfic del mot confessió de l’amada El tema de la composició és bastant renovador, ja que matisa el tòpic poètic de la dona cruel que no correspon l’amor del seu enamorat, ni tan sols quan aquest desitja acabar el seu patiment amb la mort A través de la descripció de la sepultura de l’enamorada, s’estableix un intens desdoblament de veus i perspectives, que arriben a transmetre…
Poemet extravagant
Literatura catalana
Composició acèfala i anònima de 164 versos en codolada, copiada al ms. 759 de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic D’argumentació inconnexa, hom el relaciona temàticament amb les composicions La ↑ vida marina i↑ Poema sobre l’expedició naval de 1398 , copiades al mateix manuscrit Bibliografia Massó i Torrents, J 1932 Ors, J 1983 Vegeu bibliografia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina