Resultats de la cerca

Orientats a contribuir a l’emancipació de la dona, publicà mètodes de costura que obtingueren un gran èxit El Corte Parisien i Sistema Martí 1896, 87a edició el 1967 Publicà també El traje histórico femenino 1940 Fundà i dirigí l’Institut de Tall i Confecció Sistema Martí , a Barcelona 1896, que aviat obrí acadèmies a la resta de l’Estat espanyol i l’Amèrica Llatina Rebé nombrosos premis en exposicions internacionals d’alta costura

Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la  Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…

Des de nou anys estudià al seminari de Vic Acabà la carrera eclesiàstica al seminari d’El Burgo de Osma Sòria, d’on fou majordom i secretari d’estudis Durant aquest temps fundà i dirigí diverses revistes, com L’Independent i El Norte Catalán , de Vic, i l' Oxomense , del Burgo de Osma, i començà una intensa activitat com a publicista, sempre dins un to d’integrisme exaltat A vint-i-sis anys fou ordenat de sacerdot, i la diputació provincial i l’ajuntament de Sòria el nomenaren director espiritual de l’hospital provincial i administrador del cementiri municipal El 1897 fundà a…

Propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Unió de Rabassaires Fou diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana de Catalunya Desenvolupà una intensa activitat dins les comissions d’agricultura i de contractes de conreu

Segon marquès de Casa Riera, títol que heretà 1881 del seu oncle Tomàs Felip Riera i Rosés Creà a Tànger les Escuelas Alfonso XIII i practicà la beneficència Residí habitualment a París, on reuní al seu entorn artistes i literats El 1913 fou creat gran d’Espanya Reneboda seva és la reina de Bèlgica Fabiola Mora y de Aragón

Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins Bibliografia…

Vida Feu de model de pintors com Joan Brull o Ricard Urgell, i s’inicià en el cinema català en petits papers que no tingueren continuïtat A vint anys s’installà a Madrid i compaginà la feina de model amb la d’actriu en diversos films de la dècada del 1920, fins que l’èxit obtingut la decidí a dedicar-s’hi de ple Actriu de gran presència i caràcter, encarnà papers dramàtics de dona dominant Feu la Marieta de La Marieta de l’ull viu o Baixant de la Font del Gat 1927, Josep Amich i Bert, Amichatis i la primera 1917, Adrià Gual i la segona versió 1928, Josep Maria Maristany de La hija del mar…

Vinculat a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró des del 1970, fou membre del GAME 1973 Feu ascensions als Pirineus i als Alps, i participà en expedicions als Andes 1975, 1978 i l’Afganistan, amb l’ascensió al Noshaq 1976 Encapçalà la primera expedició catalana que coronà el Broad Peak de 8047m, al massís del Karakoram 1981 Participà en l’intent d’ascens a l’Everest 1983 i dirigí una expedició frustrada al Lhotse Shar 1984 El 1985 formà part de la primera cordada catalana que assolí l’Everest, juntament amb Òscar Cadiach i Carles Vallès, pel coll nord Una placeta duu el seu nom a…

Estudià a Barcelona i completà estudis a París Deixeble de DMartí i Julià El 1920 fou comissionat per la Mancomunitat de Catalunya per a informar sobre l’avanç de les tècniques psiquiàtriques a França, Bèlgica i Itàlia Fou director tècnic dels serveis psiquiàtrics de Catalunya 1936-39, secretari general del Novè Congrés de Metges de Llengua Catalana, director dels hospitals psiquiàtrics de Sant Boi de Llobregat i de Salt i vicepresident del Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya i de la Societat de Psiquiatria i Neurologia de Barcelona Entre les seves obres cal consignar El alcoholismo…