Resultats de la cerca
Es mostren 24787 resultats
convenció
Dret internacional
Nom genèric amb què són comunament coneguts els actes jurídics internacionals, entre dos o més estats, que estableixen acords sobre normes jurídiques o que regulen importants interessos col·lectius.
En són exemples la convenció de Ginebra del 1863 per la qual fou creada la Creu Roja, la de Berna del 1874 sobre la fundació de la Unió Postal General, la de la Haia del 1907 relativa al dret de guerra i la de Ginebra del 1949 per a la protecció de les persones civils en temps de guerra
conflicte de jurisdicció
Dret
Situació produïda quan dos o més jutges o tribunals es declaren competents o, a la inversa, incompetents per a conèixer d’un afer per raó de llur jurisdicció.
concomitància
Cristianisme
Existència del cos i la sang de Crist en cadascun dels elements de l’eucaristia, de manera que hom rep tots dos elements combregant amb una sola espècie.
compàs de puntes
Tecnologia
Compàs que té les dues cames acabades en punta fixa, que serveix per a prendre distàncies entre dos punts i, en els tallers mecànics, també per a traçar.
calaza
Biologia
En els ous dels ocells, cadascun dels dos filaments retorts de matèria albuminosa que uneixen el rovell amb les membranes adjacents a la closca tot mantenint-lo suspès.
braga
Transports
Tecnologia
Tros de cap, cable o cadena, amb els dos extrems units, el qual, passat al voltant de la càrrega a hissar, és agafat al ganxo de l’amant.
sesterci
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana que valia un quart de denari, equivalent primer a dos asos i mig i, després de la batalla de Trasimè (217 aC), a quatre asos.
Durant la república fou d’argent en substituir l’as com a moneda de compte s III aC, fou de bronze, amb un pes d’una unça Desaparegué de la circulació a la segona meitat del s III dC
quiasme
Retòrica
Figura retòrica consistent en l’acostament de dos membres conceptualment paral·lels però de manera que els termes del segon estiguin disposats en l’ordre invers dels del primer.
procel·lariformes
Ornitologia
Ordre d’ocells palmípedes i pelàgics, de 13 a 130 cm, que tenen les obertures nasals en forma de dos tubs a la base de la mandíbula superior.
El bec és compost per un conjunt de peces còrnies soldades, amb l’extrem distal superior ganxut, tenen l’esquelet molt pneumatitzat, el dit posterior de les potes rudimentari o absent, les rèmiges secundàries curtes i les ales llargues i estretes No presenten dimorfisme sexual, són monògams, nidícoles i habiten als illots i penya-segats costaners d’arreu del món Comprèn 92 espècies, repartides en 24 gèneres i 4 famílies Representants més importants de l'ordre dels procellariformes família dels diomedèids Diomedea sp albatros Phoebetria sp Thalassarche sp família dels procellàrids…