Resultats de la cerca
Es mostren 15848 resultats
Estònia 2014
Estat
El boicot internacional als productes russos va fer augmentar les exportacions d’Estònia © J Nilson / Estonian Wild Life Tours Durant l’any 2014 Estònia va continuar reforçant la seva vocació europeista i va manifestar diverses vegades el desig de formar part de la comunitat de països nòrdics Al mateix temps, va condemnar les accions de Rússia sobre Ucraïna Des del punt de vista econòmic, el país va evitar els efectes negatius de les sacsejades financeres i va escapar-se d’una nova recessió que hauria estat greu per a les fràgils estructures del país, gràcies a un inesperat…
mode d’ésser
Filosofia
Determinació entitativa mancada de consistència en ella mateixa, dependent sempre d’una altra entitat i amb un grau de realitat menor encara que el de l’accident.
Els modes poden ésser substancials, accidentals, d’inherència, etc, segons que siguin determinacions d’una substància, d’un accident, de la manera com un accident o una qualitat és inherent a un subjecte, etc Bé que pràcticament exclusiva de l’anomenada darrera escolàstica sobretot, Francisco Suárez, el concepte del mode ha perviscut —molt diversament interpretat— en la filosofia moderna Descartes modes de l’extensió i del pensament, Spinoza modes com a afeccions de la substància, Locke i Leibniz modes com a idees —espai, duració, nombre, infinitud— i complexos de qualitats, etc Entre els…
consagració
Religió
Acció per la qual una persona o cosa passa de l’ús profà a l’ús sagrat.
Hom creu que la distinció entre profà i sagrat és el fet bàsic de la religió per això la consagració de persones o objectes té tanta importància en les diverses religions Entre els romans, la consecratio consistia en un acte públic en virtut del qual l’amo d’una cosa la destinava al culte dels déus en temps de l’Imperi hom elaborà tota una litúrgia per a la consagració de l’emperador, manllevada als pobles de l’Orient Mitjà A Israel hi havia tant la litúrgia pública de consagració de persones pontífex i de coses temple com la dedicació privada de persones nazireat La litúrgia…
canyella

Branques de canyella
© MPG
Botànica
Escorça brunenca i aromàtica del canyeller.
Es presenta en forma de tires fines superposades unes 10 que es cargolen en assecar-se formant canonets, o bé en pols És una de les espècies més conegudes, emprada principalment en confiteria, en diferents guisats, i també com a aromatitzant i en perfumeria L’essència, rica en aldehid cinàmic, és utilitzada com a tònic estomacal, carminatiu i antisèptic, i també en perfumeria Coneguda pels xinesos des d’abans del 2700 aC, fou molt emprada a l’Orient, i ja en temps dels grecs i dels romans arribava a Europa, a través de l’Índia, Aràbia i Etiòpia Espècia molt preada també durant l’…
Miquel Pons i Bonet
Història
Literatura
Narrador i erudit.
Llicenciat en filosofia i lletres, especialitat de filologia romànica, fou catedràtic de llengua i literatura espanyoles en un institut de batxillerat Publicà nombrosos assaigs — Cales de Santanyí 1962, Els oficis 1982, Santanyí, imatges d’ahir 1992, o, entre d’altres, Blai Bonet el poeta i el paisatge de Santanyí 1999— i les biografies de Bernat Vidal i Tomàs, Antoni Gelabert i Miquel Llabrés A més, tingué cura de l’edició del recull d’articles Gabriel Alomar i els pintors del seu temps 1987, collaborà amb Miquel Vives en l’elaboració de la Guia bibliogràfica de la llengua i…
,
Alcàntera
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a la dreta del Xúquer, dins la vall de Càrcer o vall Farta.
Gairebé tot el terme és ocupat per conreus de regadiu 316 ha destinats principalment a tarongers 207 ha, hortalisses i planter d’arròs Les aigües provenen de la séquia d’Escalona Al S, envaït per contraforts de la serra Grossa, hi ha el conreu de secà 60 ha d’ametllers i d’oliveres, que retrocedeix davant els tarongers Les terres de conreu, força repartides, són explotades pels mateixos propietaris L’activitat industrial es redueix als magatzems de preparació de taronges El poble 1372 h 2006, alcanterins o alcanterers 38 m alt, formà una senyoria junt amb Beneixida, que pertanyia a la…
carbó
Fitopatologia
Malaltia criptogàmica de les gramínies causada per fongs paràsits intercel·lulars del gènere Ustilago, que afecten les plantes en període de creixement i fructifiquen quan aquestes han arribat a la maduresa.
La malaltia es manifesta per una pols negra, constituïda per les espores del fong, més o menys humides, que cobreix les espigues, que es deformen i es desorganitzen En el blat, el carbó és degut a l’ Ustilago tritici en la melca, a l’ U sorghi i a l’ U cruenta en la civada, a l’ U laevis i a l’ U avenae i en l’ordi, a l’ U hordei i a l’ U nuda , tots ells de característiques semblants La malaltia és anomenada també mascaró En el blat de moro es manifesta d’una forma particular les tiges, fulles i inflorescències es cobreixen de tumoracions cobertes d’una membrana blanquinosa En aquest cas…
refugi d’Ulldeter
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Setcases (Ripollès).
Situat al circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2235 m d’altitud Es tracte del primer refugi del Pirineu peninsular i fou impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya CEC sota la presidència de Cèsar August Torras El primer xalet refugi era un edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell, que fou inaugurat el 25 de juliol de 1909 a prop del naixement del Ter, a la carena del puig dels Lladres A mitjans del segle XX es decidí construir un nou refugi més compacte i adaptat als nous temps, que s’inaugurà el 29 de juny de 1959 a 150 m del precedent, del…
Francesc Subiràs i Barra
Matemàtiques
Matemàtic.
Germà de Josep Subiràs i Barra Deixeble de Tomàs Cerdà, fundà amb un grup de condeixebles la Conferència Físicomatemàtica Experimental Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1764 a Barcelona, per suplir la manca d’ensenyament científic del seu temps, i en fou el primer president El mateix any fou nomenat professor de matemàtiques de l’Academia de San Fernando de Madrid, des d’on gestionà el títol de reial per a la Conferència, i li assegurà el beneplàcit oficial El comte de Ricla el nomenà 1768 director del Collegi de Cordelles —evacuat pels jesuïtes expulsats— des d’…
Joan Tomàs de Boixadors i Sureda de Sant Martí
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Cursà estudis de filosofia i teologia a Barcelona i de dret a Lovaina Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, la qual cosa el dugué a formar part del consell àulic de Carles VI, entrà a l’orde dels predicadors, on fou provincial 1746 i mestre general 1756, i finalment Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 En el si de l’orde renovà i impulsà la filosofia tomista Tomista convençut, la seva…
,