Resultats de la cerca
Es mostren 68650 resultats
rouró primerenc
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, que forma flotes lignícoles com l’alzinoi, però constituïdes per carpòfors més petits, amb la cama sense anell.
quassina
Botànica
Substància extreta de la fusta de certes espècies d’arbres tropicals americans, de la família de les simarubàcies, utilitzada en farmàcia i com a insecticida.
mauveïna
Química
Colorant vermell violat del grup de la fenazina, de fórmula empírica C2 7H2 4N4, emprat actualment només com a indicador.
gèrrids
gèrrids Sabater (Hydrometra stagnorum)
Mick Talbot (CC BY 2.0)
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters, gregaris i depredadors, que llisquen de pressa per la superfície de les aigües quietes, com el sabater.
antropologia simbòlica
Antropologia
Branca de l’antropologia que atorga preeminència a l’estudi dels símbols com a manifestació de les cultures humanes o de la seva estructura cognitiva.
L’antropologia simbòlica ha esdevingut un marc de referència constant en les recerques antropològiques actuals i la seva influència ha estat aclaparadora d’ençà del 1980
text
Bíblia
Paraules tretes de la Sagrada Escriptura amb les quals hom sol encapçalar un sermó o que hom addueix com una sentència en una argumentació teològica.
farga
Farga
© Fototeca.cat
Tecnologia
Establiment on, per reducció del mineral, es produïa el ferro pel procediment conegut arreu d’Europa com a procediment català o de la farga catalana.
Als Països Catalans, al període centrat en la baixa edat mitjana segles IX o X al XVI, les citacions textuals i la toponímia descobreixen fargues i ferreries a les comarques muntanyenques, des de la Vall d’Aran i la Fenolleda fins a l’Alcalatén i enllà Tanmateix, la zona del Pirineu català no tingué una concentració metallúrgica comparable a la de l’occità, l’aragonès i el basc Els segles XVII i XVIII són els de plenitud la producció d’algunes fargues podia assolir 100 tones anuals Alins de Vallferrera, Ordino, Ripoll, i la producció total devia ésser de dos milers de tones, xifra que…
existència
Filosofia
Qualitat que hom atribueix a certs objectes de coneixement en afirmar-los com a realitat, tot i que aquesta només és donada per la ment.
En aquest sentit hom parla d' existència ideal, mental o lògica , en contraposició a l’existència pròpiament dita o existència real Així mateix, hom sol distingir entre existència matemàtica i existència física
limfosarcoma
Patologia humana
Denominació en desús de certs tipus de limfomes que correspon als que hom coneix com a limfomes limfocítics ben diferenciats, limfomes centrocítics i limfomes centroblàstics.
instrumentatiu | instrumentativa
Lingüística i sociolingüística
Dit del verb que, ensems amb l’acció, expressa l’instrument amb què aquesta és acomplerta, com és ara dallar (tallar farratge amb la dalla).