Resultats de la cerca
Es mostren 11467 resultats
trompa
Tecnologia
En la farga catalana, llarg tub vertical de fusta dins el qual hom fa caure un doll d’aigua que impel·leix cap a la farga l’aire que, per la caiguda de l’aigua dins el tub, és absorbit per uns forats que hi ha a la part superior d’aquest.
paradella alpina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de 40 a 80 cm d’alt, de fulles grans, blanes, cordiformes a la base i portades per un llarg pecíol caniculat, flors hermafrodites en inflorescències ramoses i denses, de color verdós o un xic rogenc, i de fruits en núcula valvada.
És nitròfila i es troba a l’alta muntanya
golf
Camp de golf
© C.I.C-Moià
Golf
Joc de pilota que té per finalitat d’introduir en una sèrie de forats, distribuïts sistemàticament tot al llarg d’un recorregut accidentat, una pilota de cautxú, de 4 cm de diàmetre i 46,92 g de pes, mitjançant una successió de cops donats amb uns bastons especials, anomenats clubs
.
El partit pot ésser disputat individualment o per parelles El recorregut, en el qual hi ha collocats una sèrie d’obstacles naturals o artificials arbusts, rierol, zona sorrosa, etc, sol fer de 3 a 6 hm i té 18 forats o més o solament 9, situats en el green i de 10,8 cm cadascun Guanya la competició el jugador que aconsegueix de fer el recorregut amb menys cops o bé aquell que s’ha anotat més forats en aquest cas, cada forat és atorgat al jugador que aconsegueix d’introduir-hi la pilota en el menor nombre de cops Cada jugador té assignat un vailet, anomenat caddie , el qual li tragina els…
fenigrec
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 20 a 60 cm, de tija dreta i ramificada, amb fulles compostes de tres folíols oblongs denticulats a l’àpex, amb flors blanquinoses, solitàries o geminades, sèssils i amb llegums falciformes de 6 a 9 cm, proveïts d’un bec llarg.
Fa una olor forta molt característica És oriünd de l’Àsia sud-occidental, on és conreat com a planta farratgera, com també al nord d’Àfrica i, com més va menys, als països mediterranis europeus Les llavors són oficinals, amb propietats reconstituents, emollients i antihemorroidals
esparrall
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels espàrids, d’uns 20 cm de llarg, color verd fosc a l’esquena i blanc argentat als flancs, amb una taca característica en forma d’anell de color negre a la base del peduncle caudal, després de l’aleta dorsal.
Sovint va en grups poc nombrosos mesclat amb altres espècies S'alimenta de petits molluscs i crustacis Habita a les costes rocalloses i en els molls dels ports de l’Atlàntic i de la Mediterrània És comú als litorals i ports dels Països Catalans
dofinera
Pesca
Arpó emprat, especialment a la Mediterrània, per a la pesca de dofins i peixos de grans dimensions, format per una llança amb un llarg mànec de fusta que porta a l’extrem dues aletes movibles de ferro que, en clavar-se a l’animal, s’obren i el subjecten molt fortament.
xinxilla
Xinxilla
Josh More (CC BY-NC-ND 2.0)
Mastologia
Mamífer placentari de l’ordre dels rosegadors i de la superfamília dels histricòids, de la família dels xinxíl·lids, d’uns 20-30 cm de longitud, amb els ulls grossos i les orelles arrodonides, monògam i amb el pelatge de pèl llarg, sedós i molt suau, un dels més apreciats en pelleteria.
Habita en zones restringides dels Andes de Xile i del Perú, a una altitud de 3000-5000 m, especialment en paratges rocallosos, però pràcticament s’han extingit en estat salvatge, a causa de la intensa caça de què són objecte des de fa uns quants segles per obtenir-ne la pell Abans hom les podia trobar, en poblacions de molts individus, per tota la zona andina Actualment existeixen granges de xinxilles a diversos indrets del món que garanteixen les necessitats del mercat
ràl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels gruïformes, de 13 a 52 cm, que tenen el dit posterior molt curt i més alt que els altres, el coll i la cua curts, els tarsos alts, els dits llargs, el bec estret i curt o poc llarg, i són d’aspecte compacte.
No són sociables, almenys a l’època de cria, i habiten a prop de l’aigua, en aiguamolls, llacs i prats humits Nien a terra, preferentment en canyars, i els polls són nidífugs Comprèn 132 espècies, que pertanyen principalment als gèneres Fulica, Porzana, Rallus, Porphyrio i Gallinula , i que habiten arreu del món, llevat dels pols
pteranòdon
Paleontologia
Gènere de pterosaures, de la família dels pteranodontidae, format per individus amb el crani molt llarg, punxegut i aixafat, boca enorme, mandíbules llargues i a manera de tisores i una cresta llarga, comprimida i punxeguda, que prolongava el crani cap enrere a fi de servir de contrapès a les mandíbules.
El cos era petit en relació amb el cap, i les ales, molt grosses, podien assolir fins 6 m de punta a punta El vol, rapidíssim, els permetia de nodrir-se de peixos, que capturaven cabussant-se a la mar eren aquàtics, com ho testimonien els sediments marins del Cretaci, on hom n'ha trobat fòssils
cardatge
Indústria tèxtil
Operació d’acabament a què són sotmesos alguns teixits, generalment els de cotó i els de llana, per tal de produir a la superfície, en una o en ambdues cares, un pèl més o menys llarg a fi de dissimular el lligat, donar-li més suavitat i augmentar el gruix.
Pot ésser efectuat manualment o mecànicament aquest darrer sistema és el més emprat, i hom l’efectua amb la màquina anomenada perxa Segons els efectes obtinguts, el resultat del cardatge és anomenat apelfatge, envellutat, mèlton, etc