Resultats de la cerca
Es mostren 41621 resultats
oli bromat
Alimentació
Química
Oleïcultura
Qualsevol derivat bromat d’algun oli (d’oliva, de soia, de llavor de préssec, etc) que és emprat com a additiu emulsionant d’aromatitzants en begudes no alcohòliques.
La seva toxicitat és motiu de controvèrsia
palatabilitat
Alimentació
Biologia
Conjunt de les qualitats sensorials d’un aliment, no necessàriament relacionades amb el valor nutritiu, l’apreciació de les quals té una dimensió psicològica, segons els hàbits alimentaris.
canó
Ornitologia
Part buida i transparent que forma la base del raquis de la ploma dels ocells, que no porta barbes i s’insereix en el cos de l’animal.
estampir
Empènyer o aguantar fort (un objecte) per la part contrària en què hom pica o ajusta alguna cosa, perquè l’objecte no cedeixi i el cop resulti aprofitat.
defensor judicial
Dret civil
Persona designada pel jutge per a representar els interessos dels menors no emancipats en aquells judicis en els quals llurs interessos són incompatibles amb els de llurs pares.
defensa escombra
Futbol
En el futbol, jugador que no marca cap contrari i que té per missió treure de l’àrea pròpia qualsevol pilota que sobrepassi els seus companys de defensa.
declaració internacional
Dret
Posició que pren un estat o una organització internacional davant un problema concret, i que no té eficàcia obligatòria, sinó moral, com la Declaració Universal dels Drets Humans
.
inundació
Inundació a la Costa de Long Island (Nova York)
© U.S. Coast Guard / Petty Officer 2nd Class Rob Simpson
Geografia
Submersió d'una àrea habitualment no coberta per l'aigua, a causa del desbordament d'un riu, un desglaç de gran magnitud, el trencament d'una resclosa, etc.
inicial
Lingüística i sociolingüística
Dit de la vocal precedida de consonant que és la primera vocal d’un mot; quan aquesta vocal no va precedida de consonant, hom en diu inicial absoluta
.
Confraria de Músics de Barcelona
Música
Associació de caràcter gremial fundada a Barcelona el 1599, amb especial autorització de Felip III, el qual no permetia exercir la professió de músic sense formar-ne part.
La confraria tenia cura de la bona professionalitat dels seus membres i distribuïa de manera equitativa el treball entre tots els associats Funcionà amb normalitat fins que el decret de Nova Planta de Felip V abolí tots els privilegis de l’Antic Règim Sembla que continuà desenvolupant la seva activitat fins el 1827, amb el nom de Gremi de Música i Mestres de Dansa Bibliografia Complement bibliogràfic Baldelló i Benosa, Francesc de Paula La Confraria de Músics de Barcelona , La Paraula Cristiana, Barcelona 1928