Resultats de la cerca

Les primeres notícies que hom té són del 1200 El casal fou transformat al segle XIX amb caire més de caserna que de masia Els seus amos es cognomenen Comalrena de Sobregrau

Situació i presentació Limita amb els termes de Sant Celoni S, Gualba E i Fogars de Montclús W i N La seva demarcació s’estén en pendent de S a N amb una altura mínima de 200 m i màxima de 800 m al seu extrem més septentrional És ondulat en la seva part central per turons de relleu suau, com Puig Morell 318 m d’altitud, la serra d’en Mates 330 m o el turó de Can Zidro 390 m Hi dominen els boscos d’alzines sureres, castanyers, matollar i com el mateix nom del poble indica, pins Els diferents rierals o torrents s’apleguen a la riera de Campins, que fora el terme pren el nom de…

En les eleccions municipals de 1995 obtingué 494 vots 13,4% i 2 regidors Amb el Partit dels Socialistes de Catalunya obtingué la majoria absoluta en les eleccions municipals de 1999 2061 vots 54,2% i 8 regidors Participa en la federació Progrés Municipal de Catalunya

El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…

Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició Amplià estudis a França Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè Parallelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky Féu una sèrie de collaboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona…

Després d’estudiar modelatge i talla d’escultura a les Escoles Professionals Salesianes de Sarrià, s’inicià el 1968 en el camp de la imatgeria religiosa L’any 1971 exposà per primera vegada a Vic i a Olot Amb motiu d’un viatge d’estudis a Itàlia 1975 descobrí el marbre de Carrara, material que ha influït molt en la seva producció posterior L’any següent es presentà el seu primer monument públic al Prat de Llobregat, dedicat al coronel Sanfeliu Des de l’any 2004 té el taller a Saus Alt Empordà És autor i dissenyador de nombroses peces per encàrrec d’empreses, administracions i corporacions,…

Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i  Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona  2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004, Llenguatges de…

Inicià la seva carrera en l’àmbit de la filologia clàssica, i fou professor de grec a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Autònoma de Barcelona Posteriorment es reorientà cap a la lingüística general És doctor en lingüística general per la Universitat de Reading Anglaterra Actualment, és catedràtic del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona Especialitzat en lingüística descriptiva, fonologia i morfologia, és autor de nombrosos treballs, com Elements per a una gramàtica generativa del català 1981, Dialectologia 1996, Entre la dialectologia i la lingüística…

Ordenat sacerdot el 1955, el 1959, a través d’ Agermanament , fou enviat a l’arxidiòcesi d’Antofagasta Xile, on fou administrador apostòlic de la prelatura nullius de Calama, sufragània d’Antofagasta Tornat a Catalunya el 1967, el 1971 fou nomenat bisbe de Zamora i, el 1973, de Màlaga, on promogué iniciatives culturals Museu Diocesà, Centre Diocesà de Teologia Acostumà a tractar els temes actuals de pastoral a través d’uns escrits titulats Cartas a Valerio , que tenien molta acceptació popular El 1991 renuncià el càrrec de bisbe de Màlaga i es retirà a un centre assistencial de Melilla, on…