Resultats de la cerca
Es mostren 10754 resultats
la Vinyola
Poble
Poble del municipi d’Enveig (Alta Cerdanya), al S del terme, vora el riu d’Aravó, poc abans del límit amb la Baixa Cerdanya.
El lloc és esmentat per primera vegada el 1521 Era anomenat Santa Eugènia
Vernissa
Despoblat
Despoblat del municipi de Benigembla (Marina Alta), a l’E del poble, vora el riu de Xaló, al límit amb el terme de Murla.
la Torre de la Sal
Caseria
Caseria del municipi de Cabanes de l’Arc (Plana Alta), al S del terme, a l’indret de l’antiga torre de la Sal
.
Antella
Antella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, situat a l’esquerra del Xúquer, a l’extrem de les darreres elevacions terciàries de la serra d’Alèdua.
Les 425 ha de regadiu, ocupades gairebé del tot per tarongers, són regades amb aigua de la séquia reial del Xúquer, que té la presa dins el municipi, a la casa de les Compostes, construïda el 1732 i amb l’aigua del subsol elevada amb motor El secà retrocedeix davant els tarongers A la muntanya hi ha pinedes, molt clares, i pasturatges Les terres de conreu, molt repartides, són explotades directament per llurs propietaris 95% La població, que entre 1900 1 421 h i 1960 2 175 h augmentà un 51%, ha experimentat darrerament una considerable minva El poble 1 427 h diss 2006, antellans…
Angostrina i Vilanova de les Escaldes
Angostrina i Vilanova de les Escaldes L’església romànica de Sant Andreu; al fons, el poble
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alta Cerdanya, situat a la zona axial pirinenca, al límit amb el País de Foix i amb l’enclavament de Llívia.
Comprèn gairebé tota l’ampla vall d’Angostrina , d’origen glacial, la capçalera de la Tet, fins més avall de l’estany de la Bullosa, i a la capçalera de la vall de Querol, la vall glacial on es troba l’estany de Lanós, la superfície d’aigua més vasta dels Pirineus El terme és accidentat pel massís del Carlit 2 921 m alt, el puig Peric, el puig Pedrós i la pica Roja Nombrosos estanys glacials el de la Bullosa, convertit en pantà, el de Lanós, els Sobirans, els de puig Peric, el de Llat i els de l’Esparver, del Castellar i de la Comassa Els pasturatges són abundants Angostrina era lloc de…
l’Alcúdia de Gallinera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vall de Gallinera (Marina Alta), situat a la dreta de la rambla de Gallinera, entre Benialí i Benirrama.
De població morisca, fou atribuït, el s XVI, a la parròquia de Benirrama Aquest antic llogaret es conservava encara habitat al s XIX
Alcúdia de Castell de Castells
Parròquia
Antiga parròquia que comprenia, al s. XVI, l’actual terme municipal de Castell de Castells (Marina Alta); tenia com a annexos Bitla i Aialt.
Aïnsa
_CIC.jpg)
Plaça Major d’Aïnsa
© C.I.C. - Moià
Vila d’Aragó, província d’Osca, a la confluència del Cinca i de l’Ara, al contacte entre l’alta muntanya i els Prepirineus.
És cap de municipi d' Aïnsa i Sobrarb Fou capital de l’antic territori de Sobrarb al segle XI Conserva una església romànica del segle XII i part dels murs medievals i del castell residencial Fou incendiada per les tropes de Felip V durant la guerra de Successió
el Girona
Riu
Riu torrencial de la Marina Alta, que desguassa a la Mediterrània, a ponent de la punta de l’Almadrava, dins el terme de Dénia.
Té la capçalera barranc de la Fontblanca als relleus aturonats d’Alcalà de la Jovada, continua per la vall d’Ebo, tancada pel congost del barranc de l’Infern, i, ja amb el nom del Girona, per la resclosa del pantà d'Ísber, i finalment per una vall ampla, molt conreada, coneguda per la Rectoria Té uns 28 km de llarg i una conca vessant d’uns 140 km 2 Sol tenir aigües vistes fins a Ísber, mentre que a la Rectoria la majoria de l’aigua passa a una trajectòria subterrània, prou recercada per nombrosos pous i mines, entre les quals les d’Ondara i de Dénia Les aigües del Girona són d’una gran…
la Ferradura
Elevació (502 m) del nord de les muntanyes del Desert de les Palmes, que limita pel sud-est pel Pla de Cabanes (Plana Alta).