Resultats de la cerca
Es mostren 24787 resultats
bastigi
Indústria tèxtil
Bastidor del teler de brodar a mà, consistent en un rectangle de fusta format per dos llistons, amb una veta clavada on és cosida la roba que hom vol brodar, i dos de més curts que aquells, que en travessen els caps, proveïts de forats i rosques per tal de regular la tibantor que hom vol donar a la roba.
monts Sayan
Serralada
Sistema muntanyós de l’Àsia central, entre la Sibèria central i Mongòlia, l’altiplà del llac Baikal i l’extrem nord-oest de l’Altai.
Comprèn territoris del kraj de Krasnojarsk i de l' oblast' d’Irkutsk, de la RSSA dels Tuves i de la RSSA dels Buriats El formen una sèrie de serralades paralleles, amb altures des de 500 m al N i 900 m al S fins a més de 3 000 m a la part central Munku-Sardyk, 3 491 m alt Orogràficament es divideix en dos sistemes, anomenats Sayan occidental i Sayan oriental
Biache-Saint-Vaast
Jaciment paleontològic
Jaciment del Paleolític mitjà prop d’Arràs, França.
El jaciment és a l’aire lliure, en una antiga terrassa del riu Scarpe, que fou ocupada fa uns 175000 anys durant una fase climàtica temperada S’hi trobaren dos cranis humans corresponents a una línia antecessora de l’home de Neandertal També s’hi descobrí una rica indústria lítica levalloisiana, cosa que, juntament amb l’existència d’àrees especialitzades en activitats diverses, dóna testimoni d’unes formes de comportament molt modernes
Vicfred

Vista parcial del poble de Vicfred
© Fototeca.cat
Poble
Poble (635 m alt.) del municipi de Sant Guim de la Plana (Segarra), al NE del terme.
De la seva església parroquial Sant Esteve depèn la de Comabella la jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona tot formant part de l’arxiprestat de Lleida des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona
Benós

Aspecte de l'església parroquial de Sant Martí de Benós
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble del municipi de les Bordes (Vall d’Aran), a 910 m d’altitud, en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Martí és romànica Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benós Benós, central hidroelèctrica de Apareix esmentat en diversos documents, entre els anys 1278 i 1313, amb el nom invariable de villa de Benos El 20 denovembre de 1313 dos cònsols i dinou caps de casa de la vil ade Benòs juraren fidelitat a Guillem de Castellnou, procurador del rei Jaume II
vall d’Artana
Vall de la serra d’Espadà, a la Plana Baixa.
El tossal d’Espadà, la penya de la Bellota, el coll d’Eslida i el puntal de l’Ombria formen el límit meridional la serra d’Alcúdia, el límit septentrional És drenada per la rambla d’Artana , que neix al peu de la penya de la Bellota, i, després de passar per Aín, Eslida i Artana, desemboca al riu de Sonella, per la dreta, entre Onda i Betxí, dins el primer d’aquests dos municipis
excímer
Química
Dímer de vida curta, és a dir, molècula heterodimèrica formada per dues espècies, en què almenys una d’elles està en un estat electrònic excitat.
De vegades són molècules diatòmiques i es formen entre dos àtoms o molècules que no es podrien unir o enllaçar si ambdues estiguessin en el seu estat fonamental El temps de vida d’un excímer és de l’ordre dels nanosegons La unió d’un gran nombre d’àtoms excitats forma els clúster de Rydberg, on el temps de vida dels mateixos pot superar alguns segons Els excímers es fan servir principalment en tecnologia làser
Gil

L’església parroquial de la Immaculada de Gil (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.161 m alt.) del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb el riu d’Airoto.
L’església parroquial de la Immaculada segle XVIII és en una illa entre dos braços del riu El 2014 fou declarada bé cultural d’interès nacional Aigua avall del riu hi ha l’església de l’antic monestir de Sant Joan de Gil , romànica Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Alòs d’Àneu i d’Àrreu Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Gargano
Massís
Massís muntanyós del SE d’Itàlia, entre el Tavoliere di Puglia i la costa adriàtica, anomenat esperó d’Itàlia, que ocupa una àrea total de 2 015 km2
.
Els terrenys són calcaris, amb freqüents formes càrstiques dolines, grutes, cavernes Els cims més alts són el Monte Calvo 1 056 m i el Monte Nero 1 011 m El poblament es concentra en nuclis alineats en dos grups, allargats d’E a W segons l’eix de la muntanya L’activitat més estesa és l’agrícola vinya, oliveres, fruiters i horta als llocs més regats Hom hi explota jaciments de bauxita
Coma-ruga

Coma-ruga, vista des del mar
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), sorgit a la platja de Coma-ruga, que s’estén a ponent de les platges de Calafell i de Sant Salvador i que és continuada per la platja de Francàs fins al promontori de Berà (Tarragona).
Era una antiga zona pantanosa estany de Coma-ruga , estany de Francàs, propietat del municipi del Vendrell tot i no pertànyer al seu terme fins a època recent, amb deus d’aigua mineromedicinal, explotades al començament del segle XX per dos establiments balnearis banys de Coma-ruga els quals donaren lloc a la formació d’un nucli d’estiueig, molt desenvolupat a partir de 1950-60 El 1981 hi fou inaugurat un port esportiu