Resultats de la cerca

El 1995 fundà, amb Diego Ruiz de la Torre, Joputa Ediciones, que el 1998 canvià el nom pel d’Edicions de Ponent, editorial dedicada a l’edició de còmics d’autors valencians dels anys vuitanta, l’obra dels quals contribuí decisivament a difondre, a més d’incorporar-ne d’altres procedències especialment catalans Hom pot esmentar-ne Miquel Calatayud El pie frito , Premio Nacional del Cómic 1997, Vicent Llobell, Sento , Joan Bosch, Micharmut i Joaquim Aubert, Kim El arte de volar , amb el guionista Antonio Altarriba, Premio Nacional del Cómic 2010 El 2005 rebé el premi Yellow Kid dels Editors…

Mestre de primer ensenyament 1927-73, collaborà en Gaceta de Levante , El Noticiero Regional , Diario de Alicante , Ciudad , Las Provincias , Avant , El Camí , La República de les Lletres i en diversos periòdics sud-americans És autor, en català, d’ Històries casolanes 1950, Narracions alacantines de muntanya i voramar 1959,  Lina Morell, un cas apasionant 1964, Miscellània alcoiana 1964, La nostra serra de Mariola i la seua llegenda bimillenària 1970,  De la muntanya i de vora mar 1975 i L’etern femení 1978 En castellà va publicar Ducado de Bernia 1954, Rescoldo del Islam 1960, Costumbrismo…

Estudià amb Pasqual Pérez i Gascon i fou organista de diferents esglésies la de Sant Esteve, la de la Mare de Déu dels Desemparats i la del Collegi de Sant Josep Compongué algunes sarsueles El primer amor 1867, Un parent de l’altre món 1872 És autor del poema simfònic Primitiva 1879, de tres misses de rèquiem per a gran orquestra i d’una Missa solemne 1911

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions…

Format a l’Acadèmia de Sant Carles, de València Conreà diverses tècniques, especialment la pintura a l’oli Exposà individualment a Alcoi, València, Barcelona i París Com a muralista decorà, entre altres, el presbiteri de l’església arxiprestal de Santa Maria a Alcoi 1956 i la del Salvador a Cocentaina 1961 Influït per l’estructura del cubisme, passà també per una etapa abstracta

Fonedor, organitzà la federació obrera d’Alcoi, i pel gener del 1873 fou, amb el valencià Severí Albarracín i el mallorquí Francesc Tomàs, un dels membres més influents de la comissió federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT Era un aliancista exaltat, i intervingué activament en la insurrecció cantonal d’Alcoi del juliol del 1873 Posteriorment continuà 1874 essent de la comissió federal, llavors clandestina i resident a Madrid

Debutà el 1962 amb el grup teatral La Cazuela, d’Alcoi Anà a Barcelona, on actuà amb grups de teatre independent, com el del CICF en Les noces de Fígaro , de Beaumarchais, el 1967, i més tard amb les companyies Adrià Gual amb la qual actuà a Venècia i Núria Espert, i amb diversos grups independents El 1968 inicià una carrera destacada com a cantant i rapsode, amb música pròpia, sobre texts de Salvador Espriu, V Andrés i Estellés, Pere Quart, J Maria de Sagarra i d’ell mateix, i enregistrà diversos discs entre altres, La fera ferotge , 1968 Crònica d’un temps , 1973 A Alcoi…

El 1767 féu decoracions pictòriques per a la parròquia de Santa Maria d’Alcoi, on pintà a les petxines els quatre evangelistes, així com els patrons de la vila El 1773 fou creat acadèmic de mèrit de Sant Carles Era pintor al fresc i a l’oli A València deixà obres a la capella de la Comunió de l’església de Sant Nicolau, i a la de Sant Martí

Frare de l’orde de Sant Agustí, doctor i mestre en teologia, desenvolupà diversos càrrecs en els convents d’Alcoi, València i Castelló de la Plana Escriví un llibre sobre sant Agustí i un catàleg de sants augustinians En el camp de la historiografia publicà en tres toms la Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la sagrada orden de los ermitaños del gran padre san Agustín 1704 dues edicions més el 1712

Llicenciat 1970 a la Universitat de València i doctorat 1973 a la Universitat de Barcelona, amplià la seva formació a Anglaterra Esdevingué docent de la Universitat de Barcelona 1971, i fou degà des del 1992 de la seva Facultat de Geografia i Història També fou catedràtic d’aquesta universitat des del 1986, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals 1998-2011 i codirector de la revista El Contemporani Les seves investigacions es referiren sobretot a l’estudi de l’economia contemporània, tant des de la dinàmica valenciana com també de l’espanyola i europea i sobre la història…