Resultats de la cerca

Rebé classes de l’organista dels jesuïtes de Saint-Omer i estudià contrabaix amb P Gianotti, intèrpret d’aquest instrument en l’orquestra de l’Òpera de París Durant un cert temps treballà com a funcionari en l’administració dels béns de l’Església i ocupà càrrecs aliens al món de la música Compongué divuit òperes, algunes amb text de MJ Sedaine, com Le mâitre en droit 1760, On ne s’avise jamais de tout 1761, Le roy et le fermier 1762, Rose et Colas 1764, Le déserteur 1769 i Félix ou l’enfant trouvé 1777, la seva darrera obra El 1777, per raons que es desconeixen, abandonà completament la…

Home dotat d’una particular intelligència mecànica, a vint-i-cinc anys ja s’establí a París com a constructor de pianos i d’orgues El 1836 inventà un piano-écran , una mena de piano vertical Poc després patentà un instrument anomenat organino Reprenent una idea de N Forneaux sobre els "orgues expressius" de llengüetes lliures, aconseguí donar una sonoritat de qualitat a aquell instrument El perfeccionà, li donà el nom d’harmònium i el 1840 el patentà El 1846 inventà l’antifonal, un instrument per a acompanyar el cant pla sense necessitat de gaires coneixements musicals El 1851 inventà l’…

Dotat d’una gran curiositat i capacitat memorística, es dedicà a les llengües mortes i a la ciència, i no fou sinó en data més tardana que s’interessà vivament per la teoria musical A vint-i-cinc anys decidí dedicar-se exclusivament a la música, disciplina a la qual dedicà molts llibres, com ara Principes d’accompagnement des écoles d’Italie París, 1804 i Principes de composition des écoles d’Italie París, 1808 Emprà la seva fortuna en l’edició d’obres musicals de mestres antics, especialment italians Redactà, amb la collaboració de François Fayolle, un Dictionnaire historique des musiciens…

El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola 1973-75 aconseguí la categoria d’àrbitre internacional El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990 El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola

El 1990 guanyà els Campionats d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes semipesant Formà part de l’equip de la Federació Catalana de Boxa Amateur que assolí la Copa del Rei També es proclamà dues vegades campió de Catalunya de pes mitjà 1988, 1989 El 1990 perdé la final del Campionat de Catalunya davant Joan Carles Escute

Fou jugador de basquetbol del RCD Espanyol 1979-84, el Bàsquet Manresa 1984-85 i l’Sfèric de Terrassa 1985-87 És professor titular de psicologia de l’INEFC de Lleida des del 1984 Ha impartit cursos al màster de Psicologia de l’Esport de la Universitat Autònoma de Barcelona i al màster de Rendiment en Esports Collectius de la Fundació FC Barcelona Collabora en activitats de formació amb la Federació Catalana de Bàsquet i l’Associació Catalana d’Entrenadors de Bàsquet, i treballà al Departament d’Arbitratge de l’ACB 2005-11 Participa en el programa Albatros de la Federació Catalana de Golf des…

Mestre de la Federació Internacional d’Escacs FIDE des del 1985, fou campió d’Espanya 1975 i d’Europa 1976 juvenil Com a sènior, es proclamà campió de Catalunya 1988, 1989, i subcampió 1979, 1981, 1984, 1990, 1991, 1992, 1998 També destacà en partides ràpides, especialitat en què guanyà el Campionat de La Roda 1986

Des del 1998 treballa com a entrenadora i promotora en el camp de l’esport adaptat Vinculada a la Federació Espanyola d’Esports per a Cecs 1998-10, exercí d’entrenadora, guia i directora tècnica Membre del Comitè Paralímpic Espanyol 2002-10 i del Comitè Paralímpic Internacional 2002-06, que presideix, des del 2007 dirigeix la Federació Internacional Paralímpica d’Esquí Alpí També formà part de l’Agència Mundial Antidopatge 2008-10 i fou gerent de l’associació Play and Train És, igualment, responsable del comitè de discapacitats de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern

Receptor que jugà diverses temporades al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau de Tarragona durant la dècada de 1990 Aconse-guí dos ascensos, a primera divisió 1992 i a la Superlliga 1996 Es retirà l’any 2004 i exercí tant de delegat com d’entrenador en diversos clubs dels Països Ca-talans

La seva obra, eminentment modernista, plasmà les activitats recreatives de moda en l’època, entre les quals destaca l’esport El 1891 realitzà Club de Regates al Port de Barcelona