Resultats de la cerca

Vida i obra Feu servir el pseudònim de Sebastià Driala Estudià al monestir de Sant Pau del Camp 1800-03, de Barcelona, d’on fou després professor També fou paborde d’Àger, monjo del monestir de Ripoll i el darrer arxiver d’aquest monestir Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, fa una afectuosa i sentida ponderació de la personalitat d’aquest erudit que havia estat amic seu A la guerra del Francès tingué una activa participació contra els invasors i durant el Trienni Liberal fou diputat a corts Subministrà importants notícies sobre el monestir de Ripoll a…

Com a comandant d’un regiment d’infanteria, prengué part activa en la guerra dels Segadors i es destacà als setges de Bellaguarda i de Perpinyà, on actuà com a enginyer Lluís XIV li infeudà Fortià i Fortianell era descendent de Sibilla de Fortià Fou encarregat de dur a terme la construcció del fort de Montlluís, planejat per Vauban Fou governador d’aquesta plaça des del 1679

Carnisser d’ofici, participà a Perpinyà en el moviment catalanista, especialment en el seu vessant popular, com a component de gups o orfeons de cantaires, com el del Fanal de Sant Vicenç, dirigit per Jordi Barre, on recitava versos generalment propis, en la tradició dels contaires populars Enregistrà en disc algunes de les seves produccions, publicades també en revistes i periòdics, i serví de lletrista a alguns cantans, especialment a Gisela Bellsolà

La majoria del sòl agrícola és ocupat per prats i pastures, relacionades amb el bestiar boví, que havia estat la base de l’economia Actualment, els recursos principals provenen de la condició fronterera davant Puigcerdà comerços, hotels El poble 1 140 m alt és a la confluència del Reür i el Segre, al llarg de la carretera que uneix l’Alta Cerdanya amb Puigcerdà a través del pont del Reür, on hi ha el pas de la frontera francoespanyola El poble té l’origen en una guingueta establerta al camí ral d’Ix a Puigcerdà el 1693 arran de l’establiment de la frontera a partir del tractat dels Pirineus…

Neix al massís del Carlit, dins el municipi d’Angostrina Alta Cerdanya, sota el puig Peric, com a emissari de l’estany Blau i dels estanys de puig Peric després de rebre, per la dreta, el riu de la Grava i, per l’esquerra, l’aigua dels estanys de la Llosa i de l’Esparver, formava a la plana estesa entre el riu d’Aude i el Carlit els aiguamolls de la Bullosa, la Bulloseta i els Ànecs, transformats l’any 1902 en pantà de la Bullosa Continua pel pla dels Avellans cap al pla de la Perxa i, entre la Llaguna i Montlluís, aprofitant la falla cerdanoconflentina, inicia, profundament encaixat, en…

Voreja, pel nord, el Capcir i el País de Foix, i tanca, pel sud, la fossa de la Cerdanya El cim del Carlit 2921 m alt, punt culminant del Pirineu oriental, dona nom a una regió de llacs, residus dels circs modelats per les glaceres quaternàries damunt un complex graniticometamòrfic i esquistós d’origen hercinià, rejovenit pels moviments alpídics i els reajustaments postorogènics Hi destaquen el llac de Lanós, el més gran dels Pirineus, i els antics aiguamolls de les Bulloses Aquestes conques lacustres es prolonguen per les valls de Querol i d’Angostrina, vers els vessants mediterranis…

Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres expulsades pel govern Les seves…

Comprèn un sector de la vall de la Llavanera, entre la masia de la Quera i Palau de Cerdanya pel vessant de l’esquerra s’estén per la vall del riu, fins al pla de Salines 2 205 m alt, vora el límit amb la vall de Ribes Ripollès al N comprèn encara un petit sector de la plana cerdana drenat pel Rigat que aflueix al Segre vers la Guingueta d’Ix L’agricultura és afavorida per dos canals d’irrigació que arriben fins al terme de Naüja Hi ha 308 ha conreades, de les quals 265 són per a prats i pastures La resta són dedicades als cereals 3 ha, a fruiters 3 ha de pereres i a hortalisses La ramaderia…

S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…

Neix al circ de la Culassa, a més de 2 000 m alt, al vessant septentrional del pic del Segre 2 844 m, al N del Puigmal, al municipi de Sallagosa Alta Cerdanya, dins l’antic terme de Llo Té una llargària de 265 km i desemboca a l’Ebre a Mequinensa Baix Cinca, on rendeix uns 200 m 3 /s de mitjana Els afluents principals són els de la seva dreta el riu d’Angostrina, el riu de Querol, la Valira, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca Deixa la zona axial dels Pirineus per abocar-se a la depressió de la Cerdanya, on passa per Sallagosa i al peu dels turons de Llívia i de Puigcerdà…