Resultats de la cerca

Documentat entre el 1330 i el 1340, hom li atribueix els frescs sobre la Història de sant Estanislau església inferior de San Francesco, Assís, on, influït per la pintura sienesa, en particular de SMartini, introduí un cert refinament en l’estètica giottesca amb la utilització de colors més transparents i un dibuix més nítid

Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums

Bon dibuixant del natural, durant la seva etapa italiana es destacà pels apunts a l’oli i els paisatges i escenes d’Assís Via del cardenal Merry del Val Museu de Belles Arts de València Influït després per Sorolla, conreà el costumisme colorista Carme, la Clavariesa Museu de Belles Arts de València, Sortida de missa 1915

Fortificada, amb poques obertures als murs, i amb torretes, correspon a l’antic Mas Mussons, documentat al segle XI El conjunt actual està format per tres edificacions datables als segles XIII, XVII i XVIII i una capella dedicada a Sant Francesc d’Assís segle XV Fou la casa pairal dels generals carlins Benet i Rafael Tristany

Testimoniada ja al s XIII, la indulgència —atribuïda a Honori III — s’estengué a d’altres esglésies, franciscanes sobretot, que amb aquesta finalitat hom freqüenta del 2 d’agost al diumenge següent

Prop seu hi ha el mas vell del Lledoner , al recinte del qual hi ha la capella de Sant Francesc del Lledoner , obra del 1558, en relació amb la llegenda que explica que Francesc d’Assís féu estada en aquest mas Prop seu, en direcció a la creu d’Ordal, fou iniciada, a la fi del s XVIII, la construcció del pont del Lledoner , format per dos pisos d’arcades

Existia al s XII segons la tradició hi residí Francesc d’Assís, en el seu suposat viatge a Sant Jaume de Galícia, i Ignasi de Loiola, de pas vers Terra Santa Sota la protecció de Ferran II, s’hi establí poc temps 1493 una comunitat de mínims hi residí fra Bernat Boïl Es trobava ruïnosa el 1786 i fou refeta al s XIX És lloc tradicional de romiatges L’aplec és el 26 de setembre

Advocat republicà i liberal, lluità a Valladolid contra els carlins i fou diputat durant el Bienni Progressista 1854-56 Oposat a Isabel II, hagué d’emigrar a París 1866 El 1868 s’uní a la revolució i féu costat a la república unitària i conservadora Fou ministre de governació 1874 en el govern del general Serrano Publicà unes Historias 1878-80, on es justifica i ataca Francesc d’Assís de Borbó i Sor Patrocinio

Cap al 1280 collaborà versemblantment amb Cimabue en la decoració de l’església alta de San Francesco, a Assís Actiu a Roma entre el 1280 i el 1295, fou el representant principal, juntament amb PCavallini, de la nova cultura figurativa autor dels mosaics dels absis de Sant Joan del Laterà 1291 i de Santa Maria Major 1295, redescobrí el volum i la noblesa clàssics Ha estat considerat un dels precedents més immediats de la pintura de Giotto

Aquest convent de Vilafranca, de monges de l’orde de Sant Francesc d’Assís, fou instituït per la reina Blanca de Nàpols, muller de Jaume II, l’any 1298 Es coneix una deixa de l’any 1300 de dotze diners destinada a l’obra de Santa Clara El 1456 la comunitat de clarisses es traslladà a Barcelona i el convent restà abandonat L’església de Santa Clara acabà convertida en ermita, tal com consta en la documentació del segle XVIII