Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
Pere Bessó González
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Publicà els seus dos primers poemaris en castellà i, a partir d’ Herbolari de silencis 1978, adoptà el català com a llengua de creació Després publicà Mediterrània 1979, premi Vila de Catarroja, Pagaràs els ous de cugul 1988, premi Ausiàs Marc de Gandia i Narcís de la memòria 2000, premi Vicent Andrés Estellés Ha traduït obres de Ronsard, Bonnefoy, Rustebues i Déguy, entre d’altres
Jesús Huguet i Pascual
Literatura catalana
Poeta i editor.
Promotor de diverses empreses editorials, realitzà l’antologia Els darrers generació del 70 1972 Com a poeta ha publicat La processó de Kirk o no te n’ixques de la fila 1973, premi Ausiàs Marc de Gandia, i Els llibres d’Alb-Sebelaci 1983 Amb posterioritat s’ha decantat per la prosa biogràfica Matilde Salvador , 2000 i assagística Els pelegrins de Portell Portell-Sant Pere de Castellfort , 2002
Poesia
Publicacions periòdiques
Revista clandestina, fundada a Barcelona per Josep Palau-Fabre.
Publicà vint números en paper de fil 1944-45 i en edició limitada a cent exemplars Hom hi lliga la tradició medieval Ausiàs Marc amb la noucentista texts de Riba, Foix, Manent, però també d’Espriu i de la nova generació Triadú, Pinell, Romeu, Barat, Leveroni Cal destacar-ne versions de Mallarmé, Éluard, Rimbaud, Breton, etc La revista era un desig de continuïtat i de supervivència i un antecedent de la publicació d' Ariel
decasíl·lab
Literatura
Vers compost de deu síl·labes (comptades fins la darrera de les accentuades).
Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la…
mossèn Navarro
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia
Josep Camarena i Mahiques
Historiografia
Historiador.
Professor d’història i geografia a l’Institut Ausiàs March de Gandia des del 1950 fins a la jubilació Deixeble de Manuel Dualde i Serrano, centrà la seva recerca en la història medieval valenciana, especialment en el regnat de Ferran d’Antequera Entre les seves obres destaquen Tratado de paz entre Aragón i Génova en 1413 1953, Colección de documentos para la historia de Gandía y su comarca 1959 i Historia del distrito de Gandía 1965
Maria Fullana i Montoro
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Ha publicat els poemaris Cants mimètics 1986, premi Manel Rodríguez, I escadussers 1987, Blues 1989, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1988 i Ícara 1990 ha estat antologada a Paisatge emergent Trenta poetes catalanes del segle XX 1999 i Contemporànies Antologia de poetes dels Països Catalans 1999 També és autora de les obres de narrativa Contes feiners 1990 i Joc de dames 1992, així com de l’obra de literatura infantil Bon viatge fa la cadernera 1995
Rafael Villar i Belenguer
Literatura catalana
Teatre
Poeta i dramaturg.
És autor dels llibres de poemes Cendra 1949, L’alba als ulls 1951, Entre la set i els llavis 1958, Història d’unes hores 1970, premi València de poesia 1962 i La lluna dins d’un càntir 1982, premi Ausiàs March 1981 La seva poesia és influïda per Xavier Casp Obtingué la flor natural en els Jocs Florals de Lo Rat Penat 1971 Publicà el drama Vençut per la ironia 1959 i La pluja mor a les teulades 1969
,
Vicent Mariner d’Alagó
Filosofia
Humanista, traductor i hel·lenista.
Vida i obra Fill d’una família originària d’Aragó, la seva biografia està marcada per dues ciutats València, on passà la seva infantesa i joventut, i on es formà com a humanista, i Madrid, on assolí la maduresa creativa La seva etapa valenciana és gairebé desconeguda es conjectura que estudià a l’Estudi General de València De la seva formació l’única certesa és que aprengué grec de la mà del reconegut hellenista Joan Mingues D’aquests anys, el més remarcable i transcendent per a la seva posterior existència fou que formà part del cercle del duc de Lerma, Francisco Gómez de Sandoval i Rojas,…
, ,
Lluís Carròs de Vilaragut i Eslava
Literatura catalana
Prosista.
Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina