Resultats de la cerca

Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebellió a Sant Andreu dirigí en especial l’assalt a les casernes de la guàrdia civil i l’incendi de l’església parroquial Fou el primer executat en la repressió que seguí aquests fets 17 d’agost de 1909

Llicenciat en dret mercantil per la Universitat de Barcelona, l’èxit professional li permeté desenvolupar l’afició pel colleccionisme d’art, una de les seves grans passions juntament amb el futbol L’any 1972 s’incorporà a la junta del RCE Espanyol, que presidia Manuel Meler El 1973 fou nomenat tresorer i, l’any següent, vicepresident El 1982 accedí a la presidència, des d’on visqué una de les etapes més brillants de l’equip Durant el seu mandat, el club doblà el nombre de socis, que arribà a uns 20000 L’estiu del 1986 fitxà Xabier Clemente com a entrenador, que conduí l’equip al tercer lloc…

Debutà molt aviat a la cobla Juvenil Cervianenca, i més tard a la cobla Art Gironí, on actuà 18 anys consecutius Després figurà en agrupacions simfòniques a l’orquestra Pau Casals tocà com a tenora solista Fundador i director de l’Orfeó Cants de Pàtria, de Girona, i professor de música a les escoles municipals d’aquella ciutat, compongué diverses sardanes i fou el creador del Museu de la Sardana de Girona

Establí la primera línia regular de vaixells entre Cuba i la península Ibèrica i fou propietari de diversos ingenios sucrers Construí a Canet de Mar l’ermita de la Misericòrdia Fou regidor de Matanzas 1845 i comanador de l’orde de Carles III 1861 El 1875 li foren concedits els títols de marquès de Santa Rita i de vescomte de Canet de Mar

Es formà en cercles musicals sardanístics i ben aviat ingressà a la Cobla Juvenil Cervianenca i a la Cobla Art Gironí Més tard fou membre de diferents orquestres simfòniques, com ara l’Orquestra Pau Casals, de la qual era tenora solista Molt vinculat a la vida musical de Girona, hi fundà l’Orfeó Cants de Pàtria i fou professor de diferents escoles de música Es dedicà a compondre sardanes i el seu nom destacà per haver estat l’impulsor del Museu de la Sardana de Girona

Estudià piano al Conservatori de Música de Barcelona i poc després inicià estudis de cant amb Concepció Callao, Conxita Badia i més tard amb Jordi Albareda A partir de l’any 1966 entrà en contacte amb l’obra de Bach i interpretà el paper de l’Evangelista a les seves Passions El mateix any actuà a Atenes i Sant Miquel de Cuixà, sota la direcció de Pau Casals, cantant la part de tenor d' El Pessebre A Suïssa i Holanda actuà com a solista en diversos oratoris, com a La Creació de Haydn, i realitzà diverses gravacions Després d’una breu estada a Berlín anà a Ginebra, on intervingué…

Tirador del club Centro Cultural de los Ejércitos i especialitzat en les tres armes, es proclamà campió de Catalunya en set ocasions, tres en espasa 1966, 1968, 1970, tres en floret 1964, 1968, 1971 i una en sabre 1965 Fou tècnic del Club Daumar de Barcelona i president d’assumptes econòmics de la Federació Catalana d’Esgrima, al final dels anys setanta