Resultats de la cerca

Feu la carrera diplomàtica i exercí com a ambaixador rus a Viena del 1792 al 1807 El 1788 es casà amb la comtessa Elisabeth de Thun-Hohenstein i, després de la mort d’aquesta, el 1806 prengué per muller la princesa Lichnowski El seu entusiasme per la música el feu entrar en contacte amb alguns dels músics més eminents de l’època Conegué J Haydn, WA Mozart i L van Beethoven, amb el qual mantingué una estreta relació entre el 1796 i el 1816 El 1808, creà un quartet de corda mantingut econòmicament per ell mateix i que posà a disposició de Beethoven El 1814 representà…

Després d’estudiar a la Juilliard School entre el 1934 i 1938, es perfeccionà amb Moriz Rosenthal i posteriorment amb Hedwig Kanner Rosenthal Parallelament a la seva formació musical estudià filologia romànica i matemàtiques a la Universitat de Princeton Després d’una breu estada a París, el 1951 inicià la carrera com a solista de piano, amb gires per diversos països europeus i els Estats Units El seu repertori abraçava des de JS Bach fins a les últimes sonates de L van Beethoven, però també incloïa obres d’A Schönberg, A Webern i P Boulez, amb el darrer dels quals treballà molt…

Inicià els seus estudis al Conservatori de Moscou i posteriorment els prosseguí amb Lev Oborin A divuit anys guanyà el Premi Chopin de Varsòvia, i a dinou, el Reina Elisabet de Bèlgica De seguida inicià una gira de concerts als EUA i el 1963 s’establí a Londres amb la seva família Enregistrà la integral de les sonates de piano de Beethoven i una mica més tard, el 1968, fixà la residència a Islàndia, on potencià definitivament la vida musical de Reykjavík Parallelament ha desenvolupat una important tasca com a director d’orquestra el 1989 fou nomenat director titular de l’…

L van Beethoven Sonata per a piano núm 8 en do m , op 13, I © Fototecacat/ Jesús Alises

Aquest nom fou emprat per Beethoven per a designar les dues sonates opus 101 per a piano i opus 106

És freqüent en la música de la segona meitat del segle XVIII La sisena simfonia de Beethoven n'és un exemple

Escriví drames neoclàssics amb problemàtica burgesa Regulus 1801 i Coriolan 1802, per al qual Beethoven escriví la famosa obertura el 1807

Fou cèlebre, durant la Segona Guerra Mundial, la de la BBC de Londres, formada pels primers compassos de la Cinquena simfonia de Beethoven

La coda 'cua' pot tenir dimensions variables des de la repetició de l’última frase amb un increment de la dinàmica o del tempo fins a, en el cas d’una forma sonata, una secció de proporcions semblants a les del desenvolupament En parallel, la coda pot ser un simple apèndix, més o menys superflu, o una part constitutiva de l’obra, imprescindible per al seu equilibri intern De manera general, com més extensa sigui l’obra, més necessària es revela la presència de la coda , la qual tindrà més entitat La coda s’utilitza en formes que no inclouen en el seu esquema intern una secció conclusiva -com…

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de…