Resultats de la cerca

Es doctorà a París 1885 en ciències naturals i fou catedràtic de geografia física i de geologia a Marsella 1856 i a Lió Recorregué els Països Catalans, on estudià els lignits i els mamífers fòssils Es destaquen els seus estudis sobre els vertebrats del Terciari i la seva classificació del Quaternari, basada en l’eustatisme Fou membre de l’Académie des Sciences 1913, de París, i corresponent de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Publicà Description géologique du bassin tertiaire du Roussillon 1885, Animaux pliocènes du Roussillon 1890 en collaboració amb A Donnezan, i Monographie des…

Treballà al castell de Sant Ferran de Figueres, on féu la font de la plaça A Barcelona féu les imatges laterals —desaparegudes— de la façana de Sant Miquel del Port, a la Barceloneta, l’escultura aplicada del palau de la Virreina 1775, la capella de Santa Marta avui a l’hospital de la Santa Creu, la Mercè, el Collegi de Cirugia i el palau del duc de Sessa

Inicià els seus estudis musicals a la seva ciutat natal i el 1976 assistí a l’últim curs de guitarra que impartí Emili Pujol a Cervera Amplià estudis a Alacant i París A divuit anys inicià la seva activitat concertística i un any després debutà al Teatro Real de Madrid com a guanyador del Concurs Permanent de Joventuts Musicals d’Espanya, que fou el primer d’un seguit de nombrosos guardons Ha ofert concerts a sales d’arreu del món, i ha actuat com a solista al costat de formacions com l’English Chamber, Ciudad de Granada i l’OBC La seva discografia inclou l’àlbum Llora la guitarra 1999, en el…

Nebot de Felip Pedrell, estudià amb ell a Madrid més tard amplià estudis a París amb Vincent d’Indy Des del 1906 visqué a Buenos Aires, on estrenà al Teatro Colón l’òpera Ardid de amor 1917 Autor de música escènica, vocal i de cambra, d’una Ouverture catalane i de ballets, com La gitana y la rosa

A quinze anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a empleat de banca i s’inicià en el periodisme collaborant a “Correspondencia Catalana” i a “La Vanguardia” Més tard s’installà a Madrid, on l’observació dels ambients populars li suggerí el desenrotllament de les seves comèdies, escrites en idioma colloquial, que pecaren sovint de melodramàtiques i que amarà d’una sensibilitat fàcil amb la qual sabé guanyar el favor del públic el seu diàleg és viu i ple d’acudits no sempre oportuns Malgrat aquestes concessions, les comèdies d’Arniches denoten un autor segur dels recursos dramàtics, un…

Fill d’un professor d’oboè italià establert a Barcelona A divuit anys guanyà la plaça d’oboè de l’orquestra del Teatre de la Santa Creu Fou músic major de regiments a Barcelona i a Madrid, ciutat on residí des del 1865, oboista de la capella reial i professor d’aquest instrument al conservatori de Madrid Compongué l’òpera Il proscritto di Altemburgo 1843 i una peça per a quatre orquestres 1852

Ordenat de sacerdot el 1880, passà 1893 a la Companyia de Jesús Treballà en la fundació de caixes d’estalvis a Pego, Alzira, Alberic, Oliva, Ondara i Gandia, ciutat on residí molts anys i on fundà la “Revista de Gandía” Creà 1909 la Colònia Sanatori de Sant Francesc de Borja, llebroseria situada a Fontilles la Vall de Laguar, Marina Septentrional

Estudià amb el seu oncle Felip Pedrell —primer a Barcelona i després a Madrid— i amb V d’Indy a París En tornar a Amèrica, visqué a Buenos Aires, on fou inspector de música del Consejo Nacional de Educación Al Teatro Colón de la capital argentina estrenà la comèdia lírica Ardid de amor 1917 El 1921 s’installà a París És autor de l’òpera de cambra La Guitarra , les obres simfòniques Danza de Aixa , En el estrado de Doña Beatriz , Obertura catalana i Fantasía argentina També són notables les peces per a guitarra Lamento , Página romántica , Guitarreo , En los jardines de Arlaja , Improvisación…

Fou també poeta en llengua francesa i un activista cultural de la Catalunya del Nord Fundà i dirigí la revista bilingüe Tramontane  1917-71, des d’on es defensà i difongué la cultura catalana al Rosselló, i al voltant de la qual s’aplegaren els exiliats catalans republicans Fundà la “Collection Catalane” a París, en què traduí al francès l’obra de Joan Oller i Rabassa, On tuait dans les rues 1934 És autor de diversos llibres de poesia en francès — Fleurs de route 1917, Reflets du miroir 1918, La bonne ville de Paris 1922— i d’un llibre sobre costums i folklore del Rosselló, Coutumes de Pâques…

Fill de Lluís el Germànic, reconstituí l’Imperi Carolingi, llevat de Borgonya heretà Itàlia i Germània i fou proclamat rei de França fou coronat emperador el 881 La seva ineptitud restà evident en la ineficàcia de l’auxili prestat al papa i en l’actitud davant els normands, als quals comprà la retirada el 881, i el 886, en acudir a socórrer llur setge de París Fou deposat a la dieta de Trebur 887