Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
serra del Ventós
Serra
Contrafort (905 m alt.) meridional del Maigmó, dins l’Alacantí (Agost, Alacant) i la foia de Castalla (Tibi); és continuada vers el S per la serra del Castellar.
alt de la Barcella
Cim
Cim (1 210 m) de la serra Fenossosa, a l’Alcoià, entre la vall de Biar (terme de Banyeres de Mariola) i la foia de Castalla (terme d’Onil).
pantà de Tibi
Embassament
Pantà, construït el 1594 —és el més antic d’Europa— dins el terme de Tibi (Alcoià), a l’extrem sud-oriental del terme, damunt el riu Verd o de Castalla.
La resclosa té 33 m d’ample i 41 m d’alt, i la capacitat és de 3,5 milions de m 3 Serveix per al regadiu de l’horta d’Alacant
Les transformacions de la producció industrial al País Valencià

Taller metal·lúrgic reconvertit en fàbrica de municions, Alboraia, s.d.
Col·l. part. / G.C.
Al País Valencià la Guerra Civil va afectar de manera molt desigual les distintes branques de la indústria Hi hagué unes indústries que estigueren deprimides, mentre que d’altres experimentaren una recuperació respecte de la crisi dels anys trenta i, fins i tot, en el cas de les fàbriques d’armament, una etapa expansiva Quan va començar la Guerra pel juliol del 1936, les indústries tradicionals valencianes tenien problemes de mercat i patien les conseqüències de les activitats del moviment obrer Els grans projectes empresarials —Unión Naval de Levante, Compañía Siderúrgica del Mediterráneo i…
Perellós

Armes dels Perellós
Llinatge noble les notícies del qual són incertes fins al segle XIV.
Hom diu, sense fonament, que el cognom Bertran procedia d’una línia dels comtes de Tolosa i que un Ramon Bertran s’havia casat amb una filla d’Alfons VI de Castella el cert és que Elvira, filla natural del dit rei, es casà amb el comte Ramon IV de Tolosa Un descendent seu, dit, també, Ramon Bertran, hauria rebut el sobrenom de Perillós, o Perellós, i des del Rosselló hauria anat a servir el rei 1312 Les notícies certes comencen amb un Ramon I de Perellós , súbdit del rei de Mallorca al Rosselló Possiblement fou la seva muller Na Perellona, la dama de la reina Esclarmunda encarregada de l’…
l’Alacantí

Comarca del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Alacant Al vessant marítim dels últims relleus prebètics i subbètics, involucra ja una considerable part de plana costenca tanmateix, més de la meitat de la comarca és situada per sobre dels 200 m d’altitud i prop d’un quart, dels 500 municipis d’Agost, Xixona i la Torre de les Maçanes, els quals ultrapassen, als límits septentrionals, els 1000 m el Maigmó, la penya Roja, la serra dels Plans El sentit general del rost és ben assenyalat pel riu de Montnegre i la rambla de les Ovelles, gairebé sempre inoperants, amb detalls erosius fòssils Les muntanyes limítrofes…
castell

Perspectiva d’un castell ideal (Amb elements i estils d’èpoques diferents): 1 pont llevadís; 2 vall; 3 torre albarrana; 4 muralla; 5 baluards; 6 merlets; 7 talús; 8 matacà; 9 corsera; 10 camí de ronda; 11 poblat jussà; 12 capella; 13 taulat; 14 rastell; 15 espitllera; 16 cisterna; 17 talaia; 18 torre de l’homenatge; 19 matacà; 20 recinte sobirà
© Fototeca.cat
Història
Edifici fortificat, situat generalment al cim d’un turó en el punt dominant d’una població.
Origen i elements dels castells Cal situar l’origen dels castells en les fortificacions preromanes i, més especialment, en les romanes les turres o torres, aïllades, els oppida o recintes fortificats, els castra campament fortificat amb guarnició permanent, i el castellum , fortificació menor habitada, en la qual es podia refugiar la població civil en cas de perill L’establiment permanent de persones civils al voltant d’un castellum originà el burg A l’edat mitjana, el castell , constituït per un edifici o conjunt d’edificis fortificats, sovint amb organització militar i recursos propis, fou…
vall de la Canal
Vall
Vall situada entre les foies d’Alcoi i de Xixona, formada per les altes valls del barranc del Molinar (o de la Batalla), afluent del riu d’Alcoi, i de la rambla de la Gavarrera (que obre la vall vers el SW al N de la foia de Castalla, sector que rep també el nom de vall d’Ibi), unides al coll de la Carrasqueta.
Limiten aquesta depressió, al N, les serres del Carrascar, d’Alcoi, de la Serreta i de l’Ull de Moro alineació que talla el barranc del Molinar i, al sud, les serres del Guanter, de Carbó o de la Carrasqueta, del Rentonar i dels Plans És compresa als termes d’Ibi rambla de la Gavarrera, Xixona districte rural de la Sarga i Alcoi partides dels Plans, de la Canal Alta 67 h diss el 1960 i de la Canal Baixa 56 h diss
El paisatge vegetal de les planes i muntanyes diàniques (territori diànic)
Les muntanyes bètiques atenyen també els Països Catalans i ho fan de manera prou poderosa Hi penetren en direcció E-W i, amb llur empenta incontenible, evaginen la corba tibant del litoral valencià, que esdevé així alterosa punta de llança avançada devers les Pitiüses les quals, en rigor, no en són sinó una prolongació mar enllà Les muntanyes diàniques, en efecte, representen el sector terminal del Sistema Bètic Constitueixen un conjunt geogràfic de primera magnitud, netament diferenciat de les planes alluvials que interrompen o dels relleus ibèrics que deixen al NW territori serrànic El…
Alcoi
Vista aèria de la ciutat d’Alcoi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alcoià.
Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…