Resultats de la cerca

Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor Mallorca Oriental Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca Davant la resistència, continuà cap a l’interior el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor L…

Es casà amb el rei Carles III de Catalunya-Aragó el matrimoni se celebrà a Viena per poders, i personalment 1708 a Barcelona, on residí la cort El 1711, mentre el seu marit, elegit emperador Carles VI , anava a residir a Viena, l’emperadriu restà a Barcelona en qualitat de lloctinent de Catalunya el 1713, decidit l’abandó de Catalunya a les mans dels Borbó, partí també ella de Barcelona Contràriament a allò que tot Europa suposava, els catalans no s’oposaren a la partença, tot i que era llur darrera garantia davant la decisió aliada de…

És considerada la primera acció bèllica internacional de Castella, que en el regnat de Ferran II inicià la suplantació de Catalunya-Aragó a Itàlia i en altres indrets

El pacte posava fi al conflicte entre la corona catalanoaragonesa i Castella sorgit de l’anomenada guerra dels Infants d'Aragó que continuà encara uns quants anys a Castella Alfons IV de Catalunya-Aragó ratificà aquest tractat des de Somma Nàpols

El 1474 presidí a Barcelona, en nom del seu pare, la cort general del Principat de Catalunya Concertat el seu matrimoni amb el rei Ferran I de Nàpols 1477, passà a residir a aquesta ciutat, on exercí diverses vegades el càrrec de virreina, tant de Ferran I com, mort aquest 1494, dels successors El 1499 se n'anà a la cort del seu germà Ferran II de Catalunya-Aragó Fou nomenada 1501 lloctinent general de la corona catalanoaragonesa, i el 1505, lloctinent de València, on havia fixat des del 1501 la residència, juntament amb la seva filla Joana, vídua del rei Ferran II de Nàpols, fins que el 1506…

Primogènit de Pere II el Gran i de Constança de Sicília , filla de Manfred, rei de Sicília Al tractat de Sord 1273 fou acordat el seu prometatge amb Elionor, filla d’Eduard I d’Anglaterra Alfons, però, morí sense contreure matrimoni En partir Pere el Gran cap a la conquesta de Sicília, el nomenà lloctinent general dels seus reialmes 1282 En produir-se la invasió de Felip l’Ardit de França 1285, intervingué amb el seu pare en la defensa de Catalunya Poc temps després, Pere el Gran li encomanà l’expedició de conquesta de les Ba lears dirigida contra Jaume II de Mallorca, com a…

Filla de Guillem VIII de Montpeller i d’ Eudòxia Comnè Fou casada 1194 amb el vescomte Barral I de Marsella i, mort aquest, amb el comte Bernat IV de Comenge 1197, de qui tingué dues filles Maltractada pel marit, es refugià prop del seu pare vers el 1200, fins que el papa Innocenci III obligà Bernat a tornar-la a rebre Mort el seu pare 1202, el seu matrimoni fou declarat nul, i el 1204 es casà amb Pere I de Catalunya-Aragó ambdós aprovaren els costums de Montpeller, que feren redactar, per tal de fixar-ne el contingut El seu germà consanguini Guillem IX li disputà…

El 1336 fou concertat el seu enllaç amb el príncep Joan després Joan I de Castella , però el casament, per l’hostilitat que hi tingué la seva mare, no fou celebrat a Sòria, el 1375 fins després de la mort d’aquesta, arran de la pau d’Almazán Fou la mare d’ Enric III de Castella i de Ferran I de Catalunya-Aragó , el qual feu valer els seus drets al tron com a fill seu Els seus súbdits castellans l’anomenaren la reina santa

Pel tractat de Monteagudo fou promesa en matrimoni a Jaume II de Catalunya-Aragó, i foren celebrades les noces a Sòria 1291 Aquest matrimoni, no consumat per la poca edat d’Isabel, fou trencat per Jaume II, que es casà 1295 amb Blanca de Nàpols, i Isabel retornà a Castella el 1296 El 1303 els conjurats contra Ferran IV de Castella volgueren casar-la amb Alfons de la Cerda, però Maria de Molina s’hi oposà El 1310 fou contractat el seu matrimoni amb el duc Joan III de Bretanya, que fou efectuat el 1311, i el marit li féu donació del vescomtat de Llemotges

Variava en cada ocasió i gravava tant les localitats de jurisdicció reial com senyorial Fou instituït el 1424 per Alfons IV de Catalunya-Aragó i persistí fins al s XVIII