Resultats de la cerca
Es mostren 353 resultats
Alcalà
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell (les runes del qual són anomenades el castellet dels Alcalanets) a la vall dels Alcalans, vora el riu Magre, entre Llombai i Real de Montroi (Ribera Alta).
Segons la Crónica d’Alfons X de Castella, el Cid, en una de les seves accions militars pel Regne de València, feu presoner el seu alcaid Aquest lloc donà nom a la vall d’Alcalà , coneguda més tard amb la denominació de vall dels Alcalans
Peter Cornelius
Música
Compositor alemany.
Estudià amb Liszt a Weimar La seva obra mestra fou l’òpera Der Barbier von Bagdad 1858 Escriví dues òperes més Gunlöd, inacabada, molt influïda per Wagner, i Le Cid , 1856 i setanta-set lieder molt originals en aquest camp és considerat precursor de H Wolf
Anthony Mann
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Excellent dominador del llenguatge cinematogràfic, la seva activitat més important se centrà en el western , gènere reviscolat gràcies a ell Winchester 73 1950, Bend of the River 1952, The Naked Spur 1953, The Man from Laramie 1955, The Tin Star 1957, Cimarron 1960 i El Cid 1961
Banū Wāǧib
Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat de València els primers moments de la invasió musulmana.
Fou una de les principals famílies de l’aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corromputs dirigents de la taifa valenciana, collaborà, al costat dels almoràvits, a la fi del s XI, per tal d’impedir la conquesta de la ciutat pel Cid
García Ordóñez
Història
Comte de Nájera (1076), després d’haver estat alferes de Castella.
Es casà amb Urraca, infanta de Navarra Enemic del Cid, intrigà perquè Alfons VI el desterrés El 1096 no pogué impedir que Osca caigués en poder de Pere I d’Aragó Tutor de l’infant Sanç, l’acompanyà a Uclés al capdavant de les tropes castellanes, on fou mort pels almoràvits
Grup 2C
Arquitectura
Nom amb el qual hom designa un grup d’arquitectes catalans i espanyols que recolliren les tendències europees entorn d’Aldo Rossi i el moviment italià de la ‘‘Tendenza’’.
El seu òrgan difusor fou la revista, escrita en llengua castellana, 2C Construcción de la Ciudad , que aparegué entre 1972-82 En formaren part, entre d’altres, els arquitectes Salvador Tarragó i Cid, Carles Martí i Aris, Antoni Armesto i Aira, Antoni Ferrer i Vega, Yago Bonet i Correa, o Joan Francesc Chico i Contijoch
Guiu I d’Albon
Història
Comte d’Albon.
Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081
Michiel de Swaen
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg flamenc.
Membre i, després, “príncep” de la Cambra de Retòrica de la seva ciutat És autor del poema èpic Het leven en dood van Jesus Christus ‘Vida i mort de Jesucrist’, 1694 La seva obra dramàtica més coneguda és De gecroonde Leerse ‘La bota coronada’, on introdueix la figura de Carles V Adaptà al neerlandès Le Cid de Corneille
Carme Fàbregas i Solé
Cinematografia
Muntadora.
Vida Començà el meritoriat com a muntadora a quaranta anys al costat de la seva amiga Teresa Alcocer i ocasionalment amb Antoni Cànovas, Albert Gasset i Lluís Puigvert Treballà com a ajudant de José Antonio Rojo en diversos films Su desconsolada esposa 1957 i Tu marido nos engaña 1958, ambdues dirigides pel seu marit, el realitzador Miquel Iglesias Ya tenemos coche 1957 de Juli Salvador i l’obra més important de la seva carrera, Plácido 1961, Luis G Berlanga També participà en les sincronitzacions cinematogràfiques a Voz de España treballà en la cinta de l’actor francès Maurice…
Ángel Ganivet y García
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià dret i filosofia i lletres i ingressà en el cos diplomàtic residí a Anvers 1892, a Hèlsinki 1896 i a Riga 1898, d’on fou cònsol Esperit crític i introvertit, potser el seu fracàs matrimonial i una paràlisi progressiva foren els motius del seu suïcidi, al Dvina En morir deixà publicades poesies i collaboracions periodístiques, com les del diari “El Defensor de Granada”, dos llibres d’assaigs i dues novelles Granada la bella 1896, estudi alhora racionalista i intuïtiu de la idiosincràsia de la ciutat, sembla preludiar la seva obra Idearium español 1897, una de les primeres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina